Władysław Gomułka
Władysław Gomułka (Krosno, 1905 - Konstancin-Jeziorna, 1982) fou un dirigent comunista polonès. Fou membre del Partit Comunista de Polònia (Komunistyczna Partia Polski, KPP) des de 1926.
Primer govern
[modifica]El 1934 Gomułka va marxar a Moscou, on va viure-hi durant un any. Quan va tornar a Polònia fou detingut i s'estigué a la presó fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.[1] Durant la guerra, Gomułka fou un influent dirigent comunista que va convèncer Stalin de refundar el Partit Obrer Polonès (Polska Partia Robotnicza). Acabada la guerra, fou vice-primer ministre del Govern Provisional de Polònia (Rząd Tymczasowy Rzeczypospolitej Polskiej) (gener - juny del 1945) i del Govern d'Unitat Nacional (Tymczasowy Rząd Jedności Narodowej) (1945-1947), posició des de la qual va aconseguir que els comunistes sortissin vencedors del referèndum del 1946 i de les eleccions legislatives de 1947.[2] Aleshores, Gomułka dominava totalment la situació a Polònia; ara bé, les lluites entre les diferents faccions del partit esdevingudes entre 1951 i 1954 van dur a denunciar-lo com a element dretà i reaccionari per la qual cosa no sols fou expulsat del Partit Obrer Unificat Polonès sinó fins i tot empresonat.
Retorn al poder
[modifica]Després de la mort del primer ministre Bolesław Bierut -estalinista- el 1956, va començar a Polònia un breu procés de desestalinització, la qual cosa va fer néixer entre la població l'esperança que es durien a terme reformes. El juny de 1956, va començar una revolta a Poznań. Els obrers s'amotinaren contra l'escassedat de menjar i de béns de consum, la manca d'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu, l'embarcament de productes cap a la Unió Soviètica i la mala gestió de l'economia. En un principi, el govern comunista polonès va respondre-hi titllant els revoltats de "provocadors contrarevolucionaris i agents de l'imperialisme"; i les forces de seguretat causaren morts i ferits entre els manifestants. Aviat però, adonant-se que les revoltes havien despertat el sentiment nacional, les jerarquies del règim van canviar d'idea i passaren a considerar els revoltats com a "obrers honestos amb greuges legítims". Els salaris foren incrementats en un 50% i es feren promeses de canvi polític i econòmic. Aleshores, el primer ministre Edward Ochab va convidar l'acabat de rehabilitar Gomułka a ocupar el càrrec de primer secretari del partit, el qual, però, va deixar clar que necessitava tenir un poder real per aplicar reformes.[3][4]
Una condició que va posar Gomułka fou la destitució del politburó polonès i del ministeri de defensa del mariscal soviètic Konstantin Rokossovsky qui havia ordenat a les tropes carregar contra els obrers de Poznań, cosa que fou acceptada per Ochab. Finalment, el 19 d'octubre, comptant amb el suport de les jerarquies del règim, de l'exèrcit i de la policia política, Gomułka fou nomenat primer secretari del partit, cosa que va causar alarma dins del govern soviètic, el qual, a més d'organitzar maniobres militars a la frontera polonesa, va enviar a Polònia una delegació encapçalada per Khrusxov i formada, entre d'altres, per Mikoian, Bulganin, Molotov, Kaganàvitx i el mariscal Kóniev. Gomułka va deixar-los clar que, en cas d'invasió, les tropes poloneses resistirien, però també va assegurar-los que les reformes eren una qüestió interna i que Polònia no tenia cap intenció d'abandonar el comunisme ni els seus tractats amb la Unió Soviètica; els soviètics s'hi avingueren[5] i Gomułka fou confirmat en el seu càrrec.[6] Ara bé, per mitjà de Ràdio Europa Lliure les notícies dels esdeveniments de Polònia van arribar a Hongria on una manifestació d'estudiants a Budapest en suport de Gomułka, demanant el mateix tipus de reformes, va donar origen a la Revolució hongaresa de 1956.
Govern 1956-1970
[modifica]Inicialment, Gomułka era molt popular a causa del seu tarannà reformista orientat cap a trobar una via polonesa cap al socialisme;[7] ara bé, aviat va moderar el seu reformisme a causa de les pressions soviètiques. Per això, va acabar donant suport a la persecució contra l'Església i alguns intel·lectuals del partit com ara Kołakowski, com també va endurir la censura i perseguí estudiants i dissidents. El 1968, va prendre part en la intervenció de les tropes del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia que hi posaren fi a la Primavera de Praga, i, per altra banda, va incitar una campanya de propaganda antisionista perquè el Bloc de l'Est es posicionà contra Israel en la Guerra dels Sis Dies.[8] Després Gomułka va afirmar que això no s'havia fet deliberadament.
Retir polític
[modifica]El desembre de 1970, una sagnant repressió contra els vaguistes dels molls, en què desenes d'obrers foren morts a trets per la policia, va dur a la dimissió de Gomułka, oficialment per motius de salut, i a la seva substitució per Edward Gierek.[9] Després de la seva mort, la imatge negativa de Gomułka en la propaganda comunista fou rehabilitada. Les seves memòries no es van publicar fins al 1994.
Referències
[modifica]- ↑ Jerzy Eisler, Siedmiu wspaniałych. Poczet pierwszych sekretarzy KC PZPR [The Magnificent Seven: first secretaries of the PZPR], Wydawnictwo Czerwone i Czarne, Warszawa 2014, ISBN 978-83-7700-042-7, pp. 174–175
- ↑ Andrzej Werblan, Władysław Gomułka. Sekretarz Generalny PPR [Władysław Gomułka: Secretary General of the PPR], p. 5
- ↑ «The defection of Jozef Swiatlo and the Search for Jewish Scapegoats in the Polish United Workers' Party, 1953-1954» (PDF). Fourth Convention of the Association for the Study of Nationalities. Harriman Institute, Columbia University, New York City, abril 15–17, 1999. [Consulta: 27 octubre 2007].
- ↑ Rothschild and Wingfield: Return to Diversity, A Political History of East Central Europe Since World War II OUP 2000
- ↑ «Notes from the Minutes of the CPSU CC Presidium Meeting with Satellite Leaders, octubre 24, 1956» (PDF). The 1956 Hungarian Revolution, A History in Documents. George Washington University: The National Security Archive, 04-11-2002. [Consulta: 2 setembre 2006].
- ↑ Granville, Johanna "From the Archives of Warsaw and Budapest: A Comparison of the Events of 1956" pages 521-563 from East European Politics and Societies, Volume 16, Issue #2, abril 2002 pages 540-541
- ↑ «Rebellious Compromiser». Time Magazine, 10-12-1956 [Consulta: 14 octubre 2006]. Arxivat 2008-04-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-04-12. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ Judt, Tony (2005). Postwar: A History of Europe Since 1945. New York, The Penguin Press, pp. 434-435
- ↑ Adam Leszczyński. «Towarzysz Zenon, prawa ręka towarzysza Wiesława». Gazeta Wyborcza, 17-01-2014. [Consulta: 6 novembre 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Edward Ochab |
Secretari General del POUP 1956 - 1970 |
Succeït per: Edward Gierek |
