Wintus
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 2.500 (tres grups grans)[1] |
Llengua | Wintu, anglès |
Religió | Religió de la Casa Rodona. |
Grups relacionats | Patwins, nomlakis (wintun). |
Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Califòrnia) |
Els wintu (també wintun del Nord) són amerindis dels Estats Units que viuen a l'actual Nord de Califòrnia. Formen part d'una associació llunyana de pobles coneguts col·lectivament com a wintun (o wintuan). Altres són els nomlakis i els patwins. La llengua wintu forma part del grup penutià.
Històricament el wintu van viure principalment al costat oest de la part nord de la vall del Sacramento, des del riu Sacramento a la Serralada Costanera Californiana. El territori wintu també va incloure les parts meridionals de l'Alt riu Sacramento (al sud de la conca de Salt Creek), la part meridional del riu McCloud i la part superior del riu Trinity. També vivien en les proximitats de l'actual Chico, al costat oest del riu que s'estén fins a la cadena costanera.
Molts wintu viuen a la reserva Round Valley i a les ranxeries Colusa, Cortina, Grindstone Creek, Redding, i Rumsey.
Història
[modifica]La primera trobada registrada entre els wintu i els euroamericans data l'expedició de Jedediah Smith el 1826, seguit per una expedició liderada en 1827 per Peter Skene Ogden. Entre 1830 i 1833 molts wintu van morir de malària: una epidèmia que va matar un 75% de la població indígena a la part superior i el centre de la Vall del Sacramento.
En els anys següents els debilitats wintus van caure víctima de la competència pels recursos per part dels colons europeus-americans nouvinguts. Llurs ramats de bestiar destrueixen el subministrament d'aliments wintu i les activitats de mineria d'or van causar la contaminació dels rius. Els wintu també van ser forçats a treballar com a jornalers en les operacions d'extracció d'or. El 1846 John C. Frémont i Kit Carson van matar 175 wintus i yanes.[2]
Els colons van tractar de controlar la terra wintu i reubicar el poble a l'oest de Clear Creek. En una "festa de l'amistat" l'any 1850, els blancs serviren menjar enverinat als indis locals, provocant la mort de 100 Nomsuu i 45 wenemem. Les morts i destrucció de terra wintu continuaren en 1851 i 1852 en incidents com la massacre de Bridge Gulch.[3]
Cultura
[modifica]La llengua wintu és una de les llengües wintun. Les històries i llegendes dels wintu del riu Trinity foren contades per Grant Towendolly a Marcelle Masson, qui les publicà a A Bag of Bones (1966).
Població
[modifica]Els erudits discrepen sobre la població històrica de les tribus abans de contacte europeu-americà. Alfred L. Kroeber estimà el 1770 la població combinada de wintus, nomlakis, i patwins en 12.000.[4] Sherburne F. Cook va calcular inicialment la població wintu pròpiament dita en 2.950, però més tard va gairebé doblar l'estimació a 5.300.[5][6] Frank R. LaPena estimà un total de 14.250 en la seva obra dels 1970.[7]
Kroeber estimà la població combinada de wintus, nomlakis, i patwins en 1910 en uns 1.000. Avui la població s'ha recuperat una mica i hi ha al voltant de 2.500 wintun. Molts viuen a la reserva Round Valley i a les ranxeries Colusa, Cortina, Grindstone Creek, Redding, i Rumsey.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 "Wintun", California Indians and Reservations, San Diego State University, Library, accessed 30 Jun 2010
- ↑ McMurtry, 2005
- ↑ LaPena, 1978:324
- ↑ Kroeber, p. 883
- ↑ Cook, The Conflict between the California Indian and White Civilization, p. 180
- ↑ Cook, The Population of the California Indians, 1769-1970, p. 19
- ↑ LaPena, p. 325
Bibliografia
[modifica]- Christopher Chase-Dunn, Christopher K., and Kelly M. Mann. 1998. The Wintu and Their Neighbors: A Very Small World-system in Northern California. University of Arizona Press, Tucson. ISBN 0-8165-1800-9.
- Cook, Sherburne F. 1976. The Conflict between the California Indian and White Civilization. University of California Press, Berkeley.
- Cook, Sherburne F. 1976. The Population of the California Indians, 1769-1970. University of California Press, Berkeley.
- Demetracopoulou, Dorothy. 1935. "Wintu Songs". Anthropos 30:483-494.
- Du Bois, Cora A. 1935. "Wintu Ethnography", University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 36:1-148.
- Du Bois, Cora A., and Dorothy Demetracopoulou. 1931. "Wintu Myths", University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 28:279-403.
- Hogue, Helen S., and Margaret Guilford-Kardell. 1977. Wintu Trails. Revised edition; originally published in 1948. Shasta Historical Society, Reading, California.
- Hoveman, Alice R. 2002. Journey to Justice: The Wintu People and the Salmon. Turtle Bay Exploration Park, Redding, California. ISBN 1-931827-00-1.
- Kroeber, A. L. 1925. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, D.C.
- LaPena, Frank R. 1978. "Wintu", in California, edited by Robert F. Heizer, pp. 324–340. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 8. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
- LaPena, Frank R. 1987. The world is a Gift. Limestone Press, San Francisco.
- LaPena, Frank R. 2004. Dream Songs and Ceremony: Reflections on Traditional California Indian Dance. Great Valley Books, Berkeley, California. ISBN 1-890771-79-1.
- McLeod, Christopher. 2001. In the Light of Reverence. Videocassette. Bullfrog Films, Oley, Pennsylvania. ISBN 1-56029-890-1.
- McKibbin, Grace, and Alice Shepherd. 1997. In My Own Words: Stories, Songs, and Memories of Grace McKibbin, Wintu. Heyday Books, Berkeley, California. ISBN 0-930588-85-1.
- Towendolly, Grant. 1966. A Bag of Bones: The Wintu Myths of a Trinity River Indian. Edited by Marcelle Masson. Naturegraph, Oakland, California. ISBN 0-911010-26-2; ISBN 0-911010-27-0.
Enllaços externs
[modifica]- "Native Tribes, Groups, Language Families and Dialects of California in 1770", (mapa després de Kroeber)," California PreHistory