Vuonnemita

Vuonnemita
Fórmula química	Na11Ti4+Nb₂(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₃(F,OH)
Epònim	Vuonnemyok (en)
Localitat tipus	Vall del riu Vuonnemiok, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.35
Dana	56.4.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,5Å; b = 7,16Å; c = 14,44Å; α = 92,63°; β = 95,33°; γ = 90,51°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	groc clar a groc-llimona, groc verdós, rosa clar
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	2 a 3
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,636 a 1,639 nβ = 1,651 a 1,656 nγ = 1,680 a 1,683
Birefringència	δ = 0,044
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Al, Nb, Fe, Mn, Mg, Ca, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1973-015
Any d'aprovació	1973
Símbol	Vn
Referències

La vuonnemita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de la seva localitat tipus, el riu Vuonnemiok, situat al massís de Khibini, a Rússia.

Característiques

La vuonnemita és un silicat de fórmula química Na₁₁Ti⁴⁺Nb₂(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₃(F,OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuonnemita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall del riu Vuonnemiok, al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Dins d'aquest massís també ha estat descrita als monts Koaixva i Rasvumtxorr. Encara al mateix país, se n'ha trobat vuonnemita en diferents punts del massís de Lovozero. A fora de Rússia també ha estat descrita a Dinamarca i al Canadà. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.