Vés al contingut

Violència feixista al País Valencià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Violència blavera)

La violència feixista al País Valencià[1] també anomenada violència política al País Valencià[2] és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la Transició.[3] El País Valencià és, segons l'informe RAXEN del Ministeri de Treball i Immigració, la comunitat autònoma de l'Estat Espanyol on més incidents i fets racistes, xenòfobs, antisemites i homòfobs es produeixen.[1][4][5][6] Segons media.cat, aquest és un dels dotze temes sobre els quals hi hagué silenci mediàtic el 2010.[3]

També ha estat anomenada violència blavera[7] a causa dels vincles entre organitzacions violentes blaveres com el Grup d'Acció Valencianista amb organitzacions d'extrema dreta, i pel fet que col·lectius com els nacionalistes valencians són víctima habitual dels atacs d'ambdós col·lectius, fent de vegades difícil el destriar unes accions d'altres. En qualsevol cas la Violència Feixista al País Valencià abasteix un concepte més ampli que la persecució que alguns grups violents han exercit contra sectors del nacionalisme valencià des de la batalla de València.[8]

Els fets

[modifica]

En les actuacions de l'extrema dreta destaquen molts atacs contra seus d'entitats culturals i polítiques, amenaces i agressions. Aquests actes tenen el seu punt culminant en els assassinats de Miquel Grau[9] i Guillem Agulló.[10][11] Els fets se centren sobretot a la zona de València i els seus voltants, amb especial incidència a la ciutat de València i les comarques de l'Horta de València i la Safor. En alguns casos s'ha pogut trobar relació directa dels fets amb entitats blaveres com el Grup d'Acció Valencianista.[12][13][14] Cal tenir en compte que, si bé el Grup d'Acció Valencianista ha estat condemnat culpable per fets violents en comptades ocasions, sí que ha legitimat i fet apologia d'actes violents en els quals no s'ha pogut provar la seua participació, com els atacs personals a l'alcalde socialista de la Ciutat de València Ricard Pérez Casado o la bomba a casa del filòleg Manuel Sanchis Guarner que ocorregueren en la Transició, en el capítol conegut com a batalla de València.

Denúncies de les víctimes

[modifica]

Aquestos fets i la seva impunitat han estat denunciats en nombroses ocasions pels col·lectius afectats.[15][16][17][18] El 2010 es creà la Plataforma Acció popular contra la impunitat,[19] formada entre d'altres per entitats com Movimiento Contra la Intolerancia, ACPV, Iniciativa del Poble Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, Escola Valenciana, SOS Racisme i l'ajuntament de Burjassot.[20]

El 14 d'abril del 2010, el tema fou dut a la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats per ERC i CiU. Les preguntes foren formulades per Mercè Pigem (CiU) i Joan Ridao (ERC) i foren respostes pel secretari d'estat d'Interior, Antonio Camacho.[21]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 El País Valencià és el territori amb més agressions racistes i feixistes Arxivat 2010-02-04 a Wayback Machine. Vilaweb, 14-07-2009
  2. La violencia política en Valencia sube de grado con un explosivo con tornillos contra ERPV Arxivat 2012-03-08 a Wayback Machine. Levante-EMV, 30-11-2007 (castellà)
  3. 3,0 3,1 «Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2010». Media.cat p. 69-75. [Consulta: 12 agost 2011].
  4. «El valencians, líders en delictes d'odi». L'Informatiu, 23-06-2010. [Consulta: 12 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  5. «La Comunidad Valenciana vuelve a encabezar el ránking de casos de xenofobia y racismo» (en castellà). El Mundo, 22-06-2010. [Consulta: 12 agost 2011].
  6. «La Comunitat, líder en casos de xenofobia y racismo» (en castellà). Levante-EMV, 22-06-2010. [Consulta: 12 agost 2011].
  7. El día que los alcaldes echaron la llave, Levante-EMV, 07-09-2009 (castellà)
  8. Joan Pomares: No només contra la llengua, El Temps, 12-01-1986
  9. Notícia de l'enterrament de Miquel Grau a El País. (castellà)
  10. «La violència feixista. El seu objectiu era fer fracassar la transició». El Punt, 24-02-2009. [Consulta: 12 agost 2011].
  11. La violència feixista. El seu objectiu era fer fracassar la transició, El Punt, 24-02-2009
  12. El líder del GAV acepta ante el juez que dañó un vehículo de TV-3, El País, 30-04-1999 (castellà)
  13. El juez condena a 3 jóvenes del GAV por asaltar un local de ACPV Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine., Levante-EMV, 28-01-2006 (castellà)
  14. Un panfleto del GAV señala a dos profesores y llama a «hacerles frente» Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine., Levante-EMV, 03-12-2007 (castellà)
  15. Oriol Malló, Jordi Sebastià: La impunitat feixista, El temps, 10-05-1993
  16. Quan el terrorisme no interessa[Enllaç no actiu], Diari Avui, 04-12-2007
  17. El Bloc lleva a la Unión Europea las agresiones a su sede y cargos públicos , Levante-EMV, 15-11-2009 (castellà)
  18. El Bloc critica a Peralta por atenuar los ataques que sufre, El País, 17-10-2009 (castellà)
  19. «La izquierda valenciana,acosada por los ultras» (en castellà). Público, 10-11-2008. Arxivat de l'original el 2012-07-03. [Consulta: 12 agost 2011].
  20. Web d'Acció Popular Contra la Impunitat http://acciopopular.org Arxivat 2016-01-09 a Wayback Machine.
  21. Más de 2.500 personas han sido detenidas por su relación con bandas violentas[Enllaç no actiu] Noticias.terra.es, 14-04-2010

Enllaços externs

[modifica]