Vés al contingut

Vicenç Riera Llorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicenç Riera Llorca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1991 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Pineda de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991) fou un escriptor, traductor i periodista català.

Biografia [cal citació]

[modifica]

Era fill de Cosme Riera nascut a Altea i d’Àngela Llorca natural de Salou.[1] Després de la Guerra Civil va viure a l'exili; primer a França (1939), i després a la República Dominicana (1939-1942) i a Mèxic (1942-1969). En aquest darrer país va publicar, l'any 1946, la que és la seva novel·la més coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): Tots tres surten per l'Ozama. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a l'illa, a la qual seguirien d'altres novel·les de temàtica mexicana i com faria més endavant amb llibres de memòries o d'investigació. En són exemple els volums El meu pas pel temps o Els exiliats catalans a Mèxic. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985.

Abans de la Guerra Civil, havia col·laborat com a ninotaire a les publicacions L'Esquella de la Torratxa i La Rambla. A Mèxic, contribuiria amb la revista Don Timorato.

Va treballar de periodista als diaris: Justícia Social, L'Opinió, La Rambla, La Campana de Gràcia (abans de la guerra) i amb Full català (Mèxic), La Nostra Revista (Mèxic), Pont Blau (Mèxic), Ressorgiment (Buenos Aires), Catalunya (Buenos Aires), Germanor (Santiago de Xile), Quaderns de l'exili (Mèxic), El Poble Català (Mèxic), Lletres (Mèxic), Veu Catalana (Mèxic), El Pont (Barcelona).

En l'àmbit personal, Vicenç Riera Llorca es casà el 14 de juny de 1934 amb Emília Barrionuevo Pascual (Barcelona, 1907 – Pineda de Mar, 2000). El 7 de setembre de 1936 nasqué la seva única filla, Diana Riera i Barrionuevo. Després de la guerra, l'esposa i filla de l'escriptor restaren a Barcelona, fins que l'any 1949 la família es retrobà i s'establí a Mèxic.

Obra

[modifica]

Narrativa

[modifica]

No-ficció

[modifica]
  • 1955 Catalunya en la Corona d'Aragó
  • 1971 Nou obstinats
  • 1979 El meu pas pel temps (1903-1939)
  • 1993 Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca
  • 1994 Els exiliats catalans a Mèxic
  • 2015 Epistolari Albert Manent & Vicenç Riera Llorca

Teatre

[modifica]

Premis literaris

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «esquela d'Àngela Llorca». La Vanguardia, 02-09-1967, pàg. 19.
  2. Riera Llorca, Vicenç. Fes memòria, Bel. Martorell: Adesiara, 2021. 

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Avel·lí Artís-Gener
Prohibida l'evasió
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1970
Succeït per:
Terenci Moix
Siro o la increada consciència de la raça