Veronica beccabunga
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Color de les flors | blau |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 167923 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica beccabunga L., 1753 |
El creixen de cavall[1] (Veronica beccabunga) és una planta del gènere Veronica, de la família de les plantaginàcies. És originària d'Europa i el nord d'Àfrica.[2] S'utilitza com a planta medicinal com a antiescorbútica i diürètica.[3]
Descripció
[modifica]És una espècie perenne, glabra, un xic suculenta, pròpia de llocs molt humits, amb tiges reptants que arrelen en els nusos, de fulles gruixudes, arrodonides a oblongues, peciolades. Flors blau pàl·lid a fosc, 5-7 mm de diàmetre, en inflorescències espiciformes que surten de les axil·les de les fulles superiors. Floreix a la primavera i estiu.[4]
Hàbitat
[modifica]Habita en séquies, fonts, rierols, i prats entollats, de vegades amb certa influència nitròfila.
Distribució
[modifica]A tota Europa i al nord d'Àfrica. Als Països Catalans viu preferentment a l'estatge montà on pot ser comuna, pujant cap al Pirineu i davallant cap a indrets amb clima mediterrani, fent-se cada cop més rara cap a algunes localitats del País Valencià i les Illes Balears.[4]
Usos
[modifica]Culpeper diu "Els créixens i la verònica aquàtica s'usen conjuntament en les dietes de beguda amb altres coses que serveixen per a purgar la sang i el cos de tots les humors insanes que podrien destruir la salut, essent a més útil per a l'escorbut. Tot això provoca l'orina i trenca les pedres, ajuda al fet que passin cap avall. Si es fregeixen amb mantega i vinagre i s'aplica calent, ajuda a tota sort de tumors, inflors i inflamacions".[5]
Referències
[modifica]- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.247. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Veronica beccabunga» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Font I Quer, Pius. Dioscòrides renovado. Barcelona: Editorial Labor, pàg.616. ISBN 84-335-6151-0.
- ↑ 4,0 4,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.445-446. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ Dr. Berdonces I Serra. Gran Enciclopecia de las Plantas Medicinales (en castellà). Tikal ediciones, p. 980. ISBN 84-305-8496-X.
