Vés al contingut

Terafòsids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Terafòsid)
Infotaula d'ésser viuTerafòsids
Theraphosidae Modifica el valor a Wikidata

Taràntula d'anells vermells Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SuperfamíliaTheraphosoidea
FamíliaTheraphosidae Modifica el valor a Wikidata
Thorell, 1869
Tipus taxonòmicTheraphosa Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
146 gèneres, 999 espècies.[1]
Gèneres
Llista de gèneres de terafòsids
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els terafòsids (Theraphosidae, gr. thera, "animal salvatge, bèstia" i phos, "llum") són una família d'aranyes migalomorfes descrita per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1870.[2]

Són pròpies dels països tropicals. Als països hispanoparlants d'Amèrica se les coneix com a taràntules o aranyes pollet,[3] igual com ho fan amb els membres de la família dels diplúrids. Tanmateix, no s'han de confondre amb les taràntules d'Europa, que pertanyen a una família molt diferent, els licòsids, i que són les que van originar el nom de «taràntules». Viuen des de les regions tropicals fins a les temperades d'Amèrica del Sud i Amèrica Central, el sud-oest dels Estats Units, Àsia, Europa meridional, Àfrica i Austràlia.

Morfologia

[modifica]

Els terafòsids són aranyes de mida gran que poden arribar a viure molts anys. Tenen unes potes molt llargues i robustes, i estan cobertes per grans pèls.

Com la majoria de les taràntules americanes, els individus d'aquesta família exhibeixen un dimorfisme sexual pronunciat. Els mascles tendeixen a ser més petits, especialment en la mida de l'abdomen, i poden tenir colors vius, essent les femelles més fosques. A més, els mascles tenen una esperança de vida molt curta en relació a la de les femelles. La mida depèn de l'espècie; el seu cos varia de 2,5 a 10 cm, i comptant la llargada de les potes, poden fer de 8 a 30 cm. El terafòsid més gran pot arribar a pesar uns 90 grams. La gran majoria són de color cafè o negre, tanmateix algunes espècies tenen una coloració més variada, que va des del blau cobalt (Haplopelma lividum), el negre amb ratlles blanques (Eupalaestrus campestratus i Acanthoscurria geniculata) fins a un blau metàl·lic amb un taronja vibrant a l'abdomen (Chromatopelma cyaneopubescens).

A part del “pèl” normal que cobreix el cos de les taràntules americanes, moltes espècies d'aquesta família tenen una densa capa de pèl irritant o urticant en l'opistosoma, al voltant d'uns 10.000 pèls per mm², que el poden usar com a protecció contra els depredadors. Aquests pèls són molt fins i barbats, i tot i estar dissenyats per actuar com a repel·lents, no contenen verí.

Algunes espècies poden llançar aquests pèls a distància com a projectils. També són usats per marcar el territori, o per reforçar la teranyina o el cau, actuant contra els predadors que vulguin alimentar-se de les cries, com és els cas d'algunes mosques. Per als seus enemics, els pèls poden arribar a ser letals o, en el cas més suau, ser un simple repel·lent.

En els cas dels éssers humans poden provocar irritació als ulls, pell i al nas, i el pitjor és si són inhalats, ja que poden arribar a afectar els pulmons. Els símptomes varien segons les diferents espècies.

Ecologia

[modifica]

Ocupen una àmplia gamma d'hàbitats, incloent-hi la sabana, el desert, la muntanya, la selva plujosa i el bosc humit. En aquest sentit, han estat subdividides en dos tipus de grups:

  • els terrestres, que sovint excaven caus a terra
  • els arbòries, que estan en els arbres.

La gran majoria són depredadors nocturns i maten la seva presa en injectar el verí a través dels seus ullals. Esperen a la víctima parcialment amagats a l'entrada del seu cau per emboscar la presa que passi per allà. Té uns pèls sensibles per detectar i localitzar les vibracions que la seva presa emet en moure's. Algunes espècies usen el seu fil de seda per detectar el moviment, quan alguna presa entra en contacte amb un dels fils.

Com la majoria de les aranyes, tenen una vista deficient i no poden veure més que llum i foscor; en canvi tenen molt desenvolupat el sentit del tacte. Generalment semblen escollir la seva presa detectant el grau de perillositat, la mida, etc. Algunes d'elles aconsegueixen atrapar animals com petits ocells o ratolins, però la seva dieta bàsica consisteix en insectes com llagostes i grills.

Els terafòsids viuen en una gran varietat de caus. Els terrestres viuen en forats sota terra, els quals han estat cavats per elles mateixes o van ser abandonats per algun altre animal. Els túnels són dissenyats amb seda i col·loquen una xarxa a l'entrada per segellar-la. D'altres taràntules fan els seus caus entre les roques, arbres buits o sota de l'escorça dels arbres. Finalment moltes d'elles fan caus de seda en els arbres, parets rocoses, edificis o entre les fruites com les bananes o pinyes.

Fins i tot les aranyes més pesants estan molt bé dotades per a l'escalada, com Grammostola rosea que pot escalar verticalment una superfície de vidre. Però aquesta activitat pot arribar a ser fatal, ja que una caiguda substancial pot arribar a trencar el seu fràgil abdomen. Les espècies arbòries estan més adaptades a la vida en les altures. Són més petites i resisteixen millor una caiguda que les terrestres.

Aparellament

[modifica]

Quan un mascle troba un cau d'una femella, crida la seva atenció fent vibrar el seu cos i colpejant les seves potes frontals. Sí la femella és receptiva, aquesta també fa vibrar el seu cos i colpeja les seves potes del davant. Després de la copulació, el mascle s'ha d'allunyar de la femella el més ràpid possible, ja que pot ser devorat. Si la femella decideix no copular amb el mascle, intentarà menjar-se'l. Aquest comportament, és tanmateix, menys comú en els terafòsids que en les altres famílies d'aranyes.

Una vegada que arriben a la maduresa sexual, els mascles teixiran una estora de seda en una superfície plana. Després, freguen el seu abdomen en aquesta estora alliberant una quantitat de semen a l'estora. Insereixen els seus pedipalps, els apèndixs que semblen petites potes ubicades entre les potes davanteres i els quelícers, al banc de semen.

Els pedipalps absorbeixen el semen i el mantenen en condicions prou temps fins que trobi una femella apropiada per acoblar-se. Quan el mascle detecta la presència d'una femella, ell inicia l'intercanvi de senyals amb ella per indicar-li que és de la mateixa espècie i per fer-la entrar en l'etapa receptiva. Després s'apropa a la femella i si tot va bé, insereix els seus pedipalps en l'orifici de la femella ubicat sota el seu abdomen. Després que el semen ha estat transferit a la femella, aquest haurà de fugir ràpidament.

La femella diposita entre 50 i 2.000 ous segons l'espècie, i ho fa en un sac fet de seda que el guarda de 6 a 7 setmanes. Després de l'eclosió dels ous, les petites aranyes romanen al cau durant un temps.

Els terafòsids són usualment solitaris i poden atacar els de la seva mateixa espècie. Però hi ha excepcions, com Avicularia avicularia, la qual pot romandre en comunitat, ja que són més tolerants entre elles. Tanmateix, totes les taràntules són caníbals. En el cas de les mascotes, si el terrari és prou gran, té prou amagatalls, els espècimens són gairebé de la mateixa mida i hi ha aliment per a totes, no hi ha raó perquè hi hagi canibalisme.

Cicle vital

[modifica]
Femella subadulta, d'uns 16 mesos, de Caribena versicolor, (sin. Avicularia versicolor).
Psalmopoeus irminia

Com moltes aranyes, els terafòsids han de canviar periòdicament el seu exoesquelet per créixer, en el procés conegut com la muda. Les joves fan això diverses vegades l'any, mentre que les adultes, ho fan una mitjana d'una vegada a l'any, i reemplacen potes perdudes o el pèl urticant.

Tenen una llarga expectativa de vida. Moltes espècies triguen de 2 a 5 anys per assolir la maduresa, però d'altres arriben fins a 10 anys en assolir l'etapa adulta. Quan arriben a l'edat adulta, els mascles tenen d'un a un any i mig de vida per trobar una femella per fecundar. És rar que una vegada el mascle madura, torni a mudar.

Les femelles continuen la mudança fins i tot després de la maduresa, i poden regenerar potes perdudes i incrementar la seva expectativa de vida. Les femelles poden arribar als 30 anys i, excepcionalment fins als 40 anys. Però fonamentalment, si les femelles estan en bones condicions, poden viure uns 20-30 anys i els mascles 10-12 anys, segons l'espècie.

Llista de gèneres

[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.5 del 13 de setembre de 2018, existeixen les següents espècies:[1]

Fòssils

[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeix un gènere fòssil:[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 (anglès) Referència World Spider Catalog : Theraphosidae +base de dades . Accés el 2 de febrer de 2019
  2. ↑ Thorell, T. «On European Spiders. Part I. Review of the European Genera of Spiders, preceded by some observations on Zoological Nomenclature». Nova acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, 7, 1869, pàg. 1–242. ISSN: 0029-5000.
  3. ↑ "Aranya pollito" a Ecured.cu. Accés el 3 de febrer de 2019
  4. ↑ Dunlop, J. A.. Jason A. Dunlop, David Penney, Denise Jekel (coords.). A Summary List Of Fossil Spiders And Their Relatives (en anglès). Natural History Museum Bern, 2023-01-04. 

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Reichling, S. B.; West, R. C. (1996): "A new genus and species of theraphosid spider from Belize (Araneae, Theraphosidae)". The Journal of Arachnology 24:254-261. Crassicrus lamanai, Theraphosinae (PDF)
  • Raven, R. R. (2005): "A new tarantula species from northern Australia (Araneae, Theraphosidae)". Zootaxa 1004: 15-28  PDF

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terafòsids&oldid=34061916»