Tanya Harrison
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XX  | ||
| Formació | Universitat d'Ontario Occidental - geologia Universitat de Washington - astronomia, física Universitat Wesleyana - ciències de la Terra, ciències ambientals | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | astrònoma, científic planetària, científica de la Terra, geòloga, astrofísica | ||
| Ocupador | Universitat Estatal d'Arizona (2016–) Planet Labs | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Tanya Harrison (segle XX) és una científica planetària que va ser fins al març de 2023 gerent de programes científics a Planet Labs, treballant en el seu braç federal amb agències científiques per augmentar l'ús de la investigació de les dades de satèl·lit d'observació de la Terra de Planet Labs. Anteriorment, Harrison va ser el directora d'investigació de la Iniciativa de Ciència i Tecnologia Espacial de la Universitat Estatal d'Arizona i va formar part de l'equip científic dels astromòbils marcians Opportunity i Curiosity.
Joventut i educació
[modifica]Als cinc anys d'edat, Harrison va veure el programa infantil Big Bird in Japan i es va interessar per l'espai.[1] Es va unir a l'organització local de Seattle de la Mars Society i va assistir a la 3a Conferència Internacional de la Societat de Mart a Toronto.[1]
Harrison va completar la seva llicenciatura en astronomia i física a la Universitat de Washington el 2006, abans d'un màster en ciències de la terra i el medi ambient a la Universitat Wesleyan el 2008.[2][3] Harrison va completar el seu doctorat al Centre de Ciència Planetària i Exploració (CPSX) de la Universitat d'Ontario Occidental el 2016 mentre treballava sota la direcció de Gordon Osinski i Livio Tornabene.[4] Mentre feia els seus estudis de postgrau, Harrison va treballar com a assistent de divulgació científica.[5]
Investigació
[modifica]La investigació de Harrison és en geomorfologia marciana i anàlegs terrestres, espectroscòpia i glaciologia.[2]
El 2008, Harrison es va convertir en Assistant Staff Scientist a Malin Space Science Systems, després de rebre una beca de la NASA.[6] Va treballar a l'equip d'operacions científiques del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA.[2] També va treballar per a Mars Color Imager, Mast Cameras i Mars Hand Lens Imager.[6] Durant aquest temps, Harrison va treballar en la programació de fragments de ciència per a Norwescon.[7] Entre 2010 i 2012, Harrison va treballar a The Planetary Society com a editora de la pàgina web.[5] El 2011, Harrison va formar part de l'equip que va guanyar el premi a l'assoliment del grup de la NASA per al Mars Reconnaissance Orbiter.[8] Va guanyar un segon el 2013 com a part de l'equip de Mast Cameras del Laboratori de Ciències de Mart.[8]
Harrison ha rebut la Beca Amelia Earhart de Zonta (atorgada dues vegades),[9] la Beca de postgrau Vanier Canadà,[10] i el Premi On to the Future de la Societat Geològica d'Amèrica, entre d'altres.[11] Va treballar com a assistent de recerca al Centre de Ciència Planetària i Exploració de la Universitat d'Ontario Occidental.[12][13]
El 2016, va guanyar el premi Paul Pellas-Ryder de la Societat Geològica d'Amèrica.[8] Aquell any es va convertir en investigadora postdoctoral i directora de recerca de la Iniciativa NewSpace a la Universitat Estatal d'Arizona.[5][14] Va treballar amb empreses espacials comercials (incloses Blue Origin i Bigelow Aerospace).[1][15] Harrison ha citat la missió Mars Pathfinder de la NASA com una de les seves majors inspiracions.[16] Va ser seleccionada per al programa Planet's Science Ambassadors pel seu treball sobre barrancs a l'illa Devon (Canadà), com a anàleg dels barrancs marcians.[17]
Compromís públic
[modifica]El 2017, Harrison es va unir a un vol de científics per veure l'eclipsi solar total des d'un avió.[18][19][20] També és fotògrafa professional.[21] Harrison ha participat amb The Mars Society, National Space Society i Girl Scouts.[22] Ha col·laborat amb New Scientist, Gizmodo, The Weather Network i Slate.[23][24][25][26] Harrison ha parlat de les seves lluites contra l'assetjament als llocs de treball STEM.[27] Apareix regularment com a divulgadora cientítica sobre astronomia.[28][29][30]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Meet A Rocket Woman: Tanya Harrison, Director of Research, New Space Initiative, Arizona State University» (en anglès). Rocket Women, 23-07-2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «School of Earth and Space Exploration (SESE)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-02-02. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Niraula MA '18, Redfield Lead Team in Discovery of 3 Super-Earths» (en anglès). Wesleyan.
- ↑ Harrison, Tanya Nicole. Martian Gully Formation and Evolution: Studies From the Local to Global Scale (en anglès), 2016. Tesi doctoral.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Tanya Harrison» (en anglès). Planetary.
- ↑ 6,0 6,1 «Tanya Harrison: Being proactive helps you stand out from the crowd» (en anglès). Women in Planetary Science: Female Scientists on Careers, Research, Space Science, and Work/Life Balance, 07-10-2010.
- ↑ «Saturday Programming» (en anglès). Norwescon 33.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Tanya Harrison Research Scientist, School of Earth and Space Exploration» (en anglès). Expert with Arizona State University.
- ↑ «Via Satellite's 2018 Young People to Watch List» (en anglès). Satellite Today.
- ↑ «Western News - Final frontier has been PhD student's first choice» (en anglès). Western News [University Western (Department of Communications and Public Affairs)], 12-11-2015.
- ↑ «Award Winners: Women in Planetary Science» (en anglès). Women in Planetary Science: Female Scientists on Careers, Research, Space Science, and Work/Life Balance, 03-07-2014.
- ↑ «Help map Mars' south polar region!» (en anglès). Planetary.
- ↑ «Global Map of Gullies on Mars - CPSX» (en anglès). Western University.
- ↑ «Introduction: Planetary Scientist Tanya Harrison» (en anglès). GeoSciTweeps, 17-10-2016.
- ↑ «ASU student payloads selected to fly on Blue Origin space vehicle» (en anglès). Space Daily.
- ↑ «26 - Remembering Pathfinder - WeMartians Podcast» (en anglès). WeMartians Podcast, 04-07-2017.
- ↑ «ASU NewSpace's Tanya Harrison Selected for Planet Science Ambassador Program» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-02-03. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Eclipse-viewing party in the air; special airline flight had a sky-high look» (en anglès). KSDK.[Enllaç no actiu]
- ↑ «The Best Photos and Videos of the Eclipse From Airplanes» (en anglès). The Points Guy.
- ↑ «'Wow': Plane full of scientists got Earth's first glimpse of eclipse» (en anglès). NBC News.
- ↑ «Portfolio» (en anglès). Tanya Harrison Photography.
- ↑ «Keynote Speaker List» (en anglès). Women in Planetary Science and Exploration: Feb 17-18, 2018, Toronto, Canada.
- ↑ «Say hello to Canada's two newest astronauts!» (en anglès). The Weather Network, 01-07-2017. Arxivat de l'original el 2023-08-22. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Mars landing sites for 2020 NASA mission down to the final three» (en anglès). New Scientist.
- ↑ «This Could Be Where Mars' Water Disappeared to» (en anglès). Gizmodo UK. Arxivat de l'original el 2020-09-08. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Tanya Harrison» (en anglès). Slate Magazine.
- ↑ Krishna, Swapna «Tanya Harrison talks Mars' geology and harassment in STEM» (en anglès). Syfy, 24-08-2017. Arxivat de l'original el 2021-05-06 [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Snow Can Fall on Mars» (en anglès). Popular Mechanics, 21-08-2017.
- ↑ «Will the real culprit behind Mars' gullies please stand up?» (en anglès). Astronomy.
- ↑ «November 24: Tanya N. Harrison, Ph.D: The Past and Present of Water on Mars» (en anglès). RASC – Mississauga Centre. Arxivat de l'original el 2018-08-25 [Consulta: 2 octubre 2023].