Supersaure
Supersaurus  | |
|---|---|
 Esquelet de Supersaurus, North American Museum of Ancient Life | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | herbívor |
| Longitud | 34 m i 35 m |
| Pes | 36,3 t |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Diplodocidae |
| Gènere | Supersaurus Jensen, 1985 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
| Mida | |
 | |
El supersaure (Supersaurus, "súper llangardaix") és un gènere de dinosaure sauròpode diplodòcid que es va descobrir en la formació de Morrison, del Juràssic superior, a Colorado l'any 1972. Es troba entre els dinosaures més grans coneguts a partir de bones restes fòssils, possiblement arribava a fer entre 33 i 34 metres de longitud, i a pesar entre 35 i 40 tones.[1]
Descripció
[modifica]Les evidencies fòssils han donat a estimar a aquesta espècie de sauròpode amb una longitud de 32 a 34 metres i un pes d'entre 35 i 40 tones.[1][2][3][4] Com tot diplodòcid típic, tenia un crani petit, potes massisses i coll i cua llargues. En la majoria dels aspectes anatòmics, Supersaurus era molt similar a Apatosaurus, amb un pit robust i profund a causa de les seves àmplies costelles i un engrossit coll. No obstant això, hagués tingut una contextura general una mica menys robusta, i una altra diferència van ser les seves vèrtebres cervicals, que eren molt més allargades, la qual cosa resultaria en un coll proporcionalment més llarg en comparació a Apatosaurus.[1]
Les primer restes de Supersaurus van ser només uns pocs ossos: una cintura escapular o escapulocoracoide de prop de 2,4 metres de llarg és el holotip, BYU 5500) i algunes vèrtebres del coll trobades en la Formació Morrison de Colorado, Estats Units.
Un nou i més complet espècimen de Supersaurus, sobrenomenat 'Jimbo', va ser trobat al comtat de Conversi, Wyoming Estats Units. Actualment està sent excavat i els ossos fòssils portats al centre de Dinosaures de Wyoming. Originalment, es va pensar que Supersaurus estava relacionat amb els diplodòcids de coll llarg com Barosaurus, un membre de la subfamília Diplodocinae), però el nou espècimen mostra clarament que Supersaurus està estretament emparentat amb Apatosaurus en la subfamília Apatosaurinae.[1] Es troba a la zona estratigràfica 5 de la formació de Morrison.[5]
Història taxonòmica
[modifica]
El paleontòleg James A. Jensen, que va descriure originalment a l'espècimen de Supersaurus, simultàniament va reportar el descobriment d'un altre sauròpode gegant, al que més tard va nomenar "Ultrasaurus" macintoshi[6] posteriorment reanomenat Ultrasauros macintoshi. L'especímen tipus usat per definir aquesta nova de Ultrasaures, va resultar ser una vèrtebra dorsal, catalogada com BYU 9044, que més tard es va demostrar que pertanyia a Supersaurus. De fet, és probable que pertanyés a l'espècimen original de Supersaurus, que fos descobert en el mateix jaciment en 1972. D'aquesta manera, Ultrasaures es va transformar en sinònim menor de Supersaurus, ja que el primer nom manté la prioritat i el nom Ultrasaures és deixat de costat.[7]
Altres ossos que van ser trobats en la mateixa ubicació i que originalment es van considerar pertanyents a Ultrasaures, com la cintura escapular, escapulocoracoides, BYU 9462, actualment són assignats a Brachiosaurus, possiblement un gran espècimen de Brachiosaurus altithorax.[7] Els ossos de Brachiosaurus indiquen un exemplar enorme però no el més gran, és amb prou feines menor al Brachiosaurus brancai (Giraffatitan brancai) en el Museu d'Història Natural de Berlín. Els majors exemplars de Brachiosaurus provenen del llit de Tendaguru a Tanzània, a l'est d'Àfrica.
Originalment, aquests ossos de Supersaurus i Brachiosaurus es van pensar que representaven a un sol dinosaure que mesurava entre 25 a 30 metres de llarg, 8 alt a l'espatlla, 15 metres d'altura total, i que potser hagués pesat al voltant de 70 tones. Al principi, les estimacions de la massa es van estendre fins a 180 tones, que ho van col·locar en la mateixa categoria que el rorqual blau i el problemàtic gènere de titanosaure Bruhathkayosaurus.
El nom de la quimera paleontològica Ultrasaures té una història igualment complicada. Ultrasaurus va ser l'opció original, i havia estat usat en els mitjans informalment des de 1979. No obstant això un nom ha de publicar-se de manera oficial perquè sigui considerat vàlid. Abans que Jim Jensen publiqués el seu descobriment en 1985, un altre paleontòleg, Haang Mook Kim, va usar el nom Ultrasaurus en una publicació de 1983 per descriure el que ell va creure era un dinosaure gegant a Corea del Sud.
Aquest era un dinosaure diferent, molt més petit que la troballa de Jensen, però Kim va pensar que representava a un animal d'igual manera gegantesc, ja que ell va confondre al fèmur (os de la cama) amb el húmer (os de braç). Mentre que la lògica del nomenament era incorrecta, el Ultrasaures de Kim si va satisfer els requisits per nomenar i seria el nom legítim, encara que el gènere és dubtós. Així, ja que Jensen no va publicar el seu propi "Ultrasaurus" fins al 1985, Kim va conservar la seva prioritat oficial del nom, i Jensen va ser forçat a triar un nou nom (en termes tècnics, la seva opció original estava "preocupada" pel sauròpode de Kim). El 1991, per suggeriment de George Olshevsky li va ser canviada una lletra, i Jensen va canviar el nom al seu sauròpode com Ultrasaures. Quan més endavant va ser descobert que el nou nom es referia als ossos de dos gèneres separats ja coneguts, el nom Ultrasaures es va convertir un sinònim menor per Supersaurus. Ja que els ossos de Brachiosaurus van ser utilitzats només com a referència secundària per al nou gènere, Ultrasaures no és un sinònim menor per Brachiosaurus. Sent Supersaurus nomenat lleument abans, el nom Ultrasaures s'ha rebutjat a favor de Supersaurus.
Un altre dinosaure diplodòcid oposat prop del jaciment original del Supersaurus, conegut només per una vèrtebra dorsal, BYU 5750, va ser anomenat Dystylosaurus edwini i avui és considerat un espècimen de Supersaurus vivianae. D'aquí que Dystylosaurus també s'ha transformat en un sinònim menor de Supersaurus.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lovelace, David M.; Hartman, Scott; Wahl, William «Morphology of a specimen of Supersaurus (Dinosauria, Sauropoda) from the Morrison Formation of Wyoming, and a re-evaluation of diplodocid phylogeny». Arquivos do Museu Nacional, 65, 4, 2007, pàg. 527–544.
- ↑ Carpenter, Kenneth (2006). "Biggest of the Big: A Critical Re-Evaluation of the Mega-Sauropod Amphicoelias fragillimus Cope, 1878". Foster, John R.; Lucas, Spencer G. Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation 36: 131–138, New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin Arxivat 2021-11-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ Hartman, Scott. «The biggest of the big». Scott Hartman's Skeletal drawing.com, 14-06-2013. [Consulta: 4 juliol 2016].
- ↑ Hartman, Scott. «Yup, the OK Apatosaurus is freakin' huge!». Scott Hartman's Skeletal drawing.com, 27-04-2012. [Consulta: 5 juliol 2016].
- ↑ Foster, J. (2007). "Appendix." Jurassic West: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World. Indiana University Press. pàg. 327-329.
- ↑ Jensen, J.A. (1985). "Three new sauropod dinosaurs from the Upper Jurassic of Colorado." Great Basin Naturalist, 45: 697-709.
- ↑ 7,0 7,1 Curtice, B., Stadtman, K., and Curtice, L. (1996) "A re-assessment of Ultrasauros macintoshi (Jensen, 1985)." Pàg. 87-95 in M. Morales (ed.), The Continental Jurassic: Transactions of the Continental Jurassic Symposium, Museum of Northern Arizona Bulletin number 60.
- ↑ ; Stadtman, K. «The demise of Dystylosaurus edwini and a revision of Supersaurus vivianae». A: McCord, RD; and Boaz, D. (eds.). Western Association of Vertebrate Paleontologists and Southwest Paleontological Symposium - Proceedings 2001. 8, 2001, p. 33–40.
