General superior de la Companyia de Jesús
 | |
| Titular | Pare Arturo Sosa Abascal, SJ des del 14 d'octubre de 2016 |
|---|---|
| Institució | Companyia de Jesús  |
| Creació | 19 abril 1541 |
| Primer titular | Ignasi de Loiola |
| Llista | list of Superior General of the Jesuits (en)  |
El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes. Generalment se l'anomena "Pare General". El càrrec té el sobrenom del "Papa Negre", a causa de la seva responsabilitat per al major orde religiós masculí catòlic i es contraposa a la roba blanca del Papa. El trenta-primer i actual superior general és el Reverend Pare Arturo Sosa, elegit per la 36ª Congregació General el 14 d'octubre de 2016.[1]
Títols
[modifica]
El títol formal en llatí és Praepositus Generalis, que pot ser considerat com a "superior general" o fins i tot "president general". El terme no és d'origen militar (malgrat les idees errònies populars i el propi fons militar d'Ignasi de Loiola), però es deriva del "general", en lloc del "particular". Aquest ús és coherent amb altres ordes religiosos catòlics, com el "mestre general " dels dominics, el "ministre general" dels franciscans, el "prior general" dels cartoixans i amb càrrecs civils com el postmestre general i el fiscal general.
Els jesuïtes estan organitzats en províncies, cadascuna amb un superior provincial, (generalment referit com a "Pare Provincial" o simplement "Provincial"), amb el cap de l'ordre que és el "superior general", per a tota l'organització. Com a superior principal, el Superior General és "Molt Reverend".
Papa Negre
[modifica]"Papa negre" és una designació que es dona al Superior General.[2] El nom es deriva del seu lideratge del major orde religiós catòlic masculí[3] i del color de la sotana de color negre usada pels membres de la Companyia, inclòs el superior general. Pot ser que s'hagi originat a partir d'una preocupació passada (la més destacada al voltant dels segles xvi i xvii) entre els països europeus protestants sobre el poder relatiu dels jesuïtes a l'Església catòlica romana, i en part perquè el superior general, com el Papa, és elegit de per vida.
Poders
[modifica]El Superior General està investit de poder de govern sobre tots els membres de la Companyia, però habitualment la condueix a través de superiors provincials subordinats a ell. Aquest poder deriva dels vots religiosos que uneixen els membres a la vida comunitària, com en altres ordes religiosos.
Successió
[modifica]Els superiors generals són elegits per la Congregació General de la Companyia, convocats per la dimissió o per la mort del titular. Els superiors generals són elegits per a la vida i fins fa poc, com passa amb els papes, han servit fins a la mort. Les excepcions són el pare Pedro Arrupe (dimití per motius de salut) i els seus successors, el pare Peter Hans Kolvenbach i el pare Adolfo Nicolás. El 2 d'octubre de 2016, la 36a Congregació General es va convocar a Roma, convocada pel superior general Nicolás, i va triar al pare Arturo Sosa com el trenta-primer superior general.
Llista de Generals Superiors
[modifica]Fins al segle XXI era costum que els superiors generals governessin per vida. Quan van deixar el càrrec abans de la seva mort, la data de defunció es troba a la llista inferior a la data en què van deixar el càrrec. Pedro Arrupe va dimitir el 1983 després d'un atac paralitzat.
| No. | General Superior | Imatge | Presa de possessió del càrrec | Abandonà el càrrec Mort |
Lloc de naixement[a] | Duració (en dies) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Ignasi de Loiola |
|
19 abril 1541 | 31 juliol 1556 | Azpeitia, Espanya | 5.582 |
| 2 | Diego Laínez | 
|
2 juliol 1558 | 19 gener 1565 | Almazán, Espanya | 2.393 |
| 3 | Francesc de Borja | 
|
2 juliol 1565 | 1 octubre 1572 | Gandia, Espanya | 2.648 |
| 4 | Everard Mercurian | 
|
23 abril 1573 | 1 agost 1580 | La Roche-en-Ardenne, Bèlgica | 2.657 |
| 5 | Claudio Acquaviva | 
|
19 febrer 1581 | 31 gener 1615 | Atri, Itàlia | 12.399 |
| 6 | Mutio Vitelleschi | 
|
15 novembre 1615 | 9 febrer 1645 | Roma, Itàlia | 10.679 |
| 7 | Vincenzo Carafa | 
|
7 gener 1646 | 8 juny 1649 | Napols, Itàlia | 1.248 |
| 8 | Francesco Piccolomini | 
|
21 desembre 1649 | 17 juny 1651 | Siena, Itàlia | 543 |
| 9 | Aloysius Gottifredi | 
|
21 gener 1652 | 12 març 1652 | Roma, Itàlia | 51 |
| 10 | Goschwin Nickel | 
|
17 març 1652 | 31 juliol 1664 | Jülich, Alemanya | 4.519 |
| 11 | Giovanni Paolo Oliva | 
|
31 juliol 1664 | 26 novembre 1681 | Gènova, Itàlia | 6.327 |
| 12 | Charles de Noyelle | 
|
5 juliol 1682 | 12 desembre 1686 | Brussel·les, Bèlgica | 1.621 |
| 13 | Thyrsus González de Santalla | 
|
6 juliol 1687 | 27 octubre 1705 | Arganza, Espanya | 6.688 |
| 14 | Michelangelo Tamburini | 
|
31 gener 1706 | 28 febrer 1730 | Mòdena, Gran Ducat de Toscana | 8.521 |
| 15 | Franz Retz | 
|
7 març 1730 | 19 novembre 1750 | Praga, Bohèmia | 7.562 |
| 16 | Ignacio Visconti | 
|
4 juliol 1751 | 4 maig 1755 | Milà, Itàlia | 1.389 |
| 17 | Aloysius Centurione | 
|
30 novembre 1755 | 2 octubre 1757 | Gènova, Itàlia | 672 |
| 18 | Lorenzo Ricci | 
|
21 maig 1758 | 16 agost 1773 24 de Novembre de 1775 21 de juliol de 1773 (suprimit) |
Florència, Itàlia | 5.566 |
| -- | Stanislaus Czerniewicz[b] | 
|
17 octubre 1782 | 21 octubre 1785 | Kaunas, Confederació de Polònia i Lituània | 1.100 |
| -- | Gabriel Lenkiewicz[b] | 8 octubre 1785 | 21 octubre 1798 | Polotsk, Confederació de Polònia i Lituània | 4.761 | |
| -- | Franciszek Kareu[c] | 
|
12 febrer 1799 | 11 agost 1802 | Orsha, Confederació de Polònia i Lituània | 1.275 |
| -- | Gabriel Gruber[d] | 
|
22 octubre 1802 | 6 abril 1805 | Viena, Austria | 897 |
| 19 | Tadeusz Brzozowski[e] | 
|
7 agost 1814 | 5 febrer 1820 | Königsberg, Prússia | 2.008 |
| 20 | Luigi Fortis | 
|
18 octubre 1820 | 27 gener 1829 | Verona, Itàlia | 3.023 |
| 21 | Jan Roothaan | 
|
9 juliol 1829 | 8 maig 1853 | Amsterdam, Països Baixos | 8.704 |
| 22 | Peter Jan Beckx | 
|
2 agost 1853 | 4 març 1887 | Scherpenheuvel-Zichem, Bèlgica | 12.267 |
| 23 | Anton Anderledy | 
|
4 març 1887 | 18 gener 1892 | Berisal, Suïssa | 1.781 |
| 24 | Luis Martín | 
|
2 octubre 1892 | 18 abril 1906 | Melgar de Fernamental, Espanya | 4.945 |
| 25 | Franz Xavier Wernz | 
|
8 setembre 1906 | 20 agost 1914 | Rottweil, Alemanya | 2.903 |
| 26 | Włodzimierz Ledóchowski | 
|
11 febrer 1915 | 13 desembre 1942 | Loosdorf, Àustria | 10.167 |
| 27 | Jean-Baptiste Janssens | 
|
15 setembre 1946 | 5 octubre 1964 | Mechelen, Bèlgica | 6.595 |
| 28 | Pedro Arrupe y Gondra | 
|
22 maig 1965 | 3 setembre 1983 † 5 de febrer de 1991 |
Bilbao, Espanya | 6.678 |
| 29 | Peter Hans Kolvenbach | 
|
13 setembre 1983 | 14 gener 2008 † 26 de novembre de 2016 |
Druten, Països Baixos | 8.889 |
| 30 | Adolfo Nicolás Pachón |  |
19 gener 2008 | 3 octubre 2016 † 20 de maig de 2020 |
Villamuriel de Cerrato, Espanya | 3.169 |
| 31 | Arturo Sosa Abascal |
|
14 octubre 2016 | Al càrrec | Caracas, Veneçuela | 732166 |
Lideratge durant la supressió
[modifica]
El 1773, els jesuïtes van ser suprimits pel papa Climent XIV, a través del breu papal Dominus ac Redemptor del 21 de juliol de 1773, executat el 16 d'agost. Els líders de l'ordre, a les nacions on no es va imposar l'ordre de supressió papal, es coneixien com a Vicaris temporals generals.
Els vicaris generals temporals eren:
- Stanislaus Czerniewicz (17 d'octubre de 1782 - 21 d'octubre de 1785)
- Gabriel Lenkiewicz (8 d'octubre de 1785 - 21 d'octubre de 1798)
- Franciszek Kareu (12 de febrer de 1799 - 7 de març de 1801)
El 7 de març de 1801, el papa Pius VII va publicar el breu Catholicae fidei, donant el vistiplau a l'existència de la Companyia a Rússia i permetent que la Companyia allà elegís un superior general per a Rússia. Aquest va ser el primer pas per a la eventual restauració de la Companyia.
Els superiors generals a Rússia van ser:
- Franciszek Kareu (7 de març de 1801 - 11 d'agost de 1802)
- Gabriel Gruber (22 d'octubre de 1802 - 6 d'abril de 1805)
- Tadeusz Brzozowski (14 de setembre de 1805 - 7 d'agost de 1814)
L'ordre va ser restaurat el 7 d'agost de 1814 pel papa Pius VII, a través de la butlla papal Sollicitudo omnium ecclesiarum.
Notes
[modifica]- ↑ Lists the present-day name and nationality of the city in question.
- ↑ 2,0 2,1 Vicari General
- ↑ Vicari General fins al 7 de març de 1801, Superior General per Rússia després.
- ↑ Només Superior General per Rússia.
- ↑ Només Superior General per Rússia del 14 de setembre de 1805 fins al 7 d'agost de 1814.
Referències
[modifica]- ↑ «Jesuits elect first Latin-American general» (en anglès). Crux, 14-10-2016 [Consulta: 30 maig 2017]. Arxivat 2017-06-30 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-06-30. [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ commandprompt6. A view from Roma: on the eve of the modernist crisis. Fordham University Press, 1993, p. Back cover. ISBN 0823213595.
- ↑ «Jesuit | religious order» (en anglès). Encyclopedia Britannica [Consulta: 30 maig 2017].