Stenhuggarita

Stenhuggarita
Fórmula química	CaFeSb(AsO₃)₂O
Epònim	Brian Harold Mason
Localitat tipus	mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.35
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.01
Dana	46.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 16,07 Å; c = 10,65 Å
Color	taronja
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	4
Color de la ratlla	groc brillant
Densitat	4,63(5) g/cm3 (mesurada); 4,56 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-037
Any d'aprovació	1966
Símbol	Shu
Referències

La stenhuggarita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del suec stenhuggare, picapedrer, en honor de Brian Harold Mason (18 d'abril de 1917 - 3 de desembre de 2009), geoquímic, mineralogista i meteorista neozelandès.

Característiques

La stenhuggarita és un arsenit de fórmula química CaFeSb(AsO₃)₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966, sent publicada per primera vegada el 1970. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stenhuggarita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Långban, a Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia), on es va trobar en forma de cristalls tetragonals molt petits de color taronja. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.