Samuel Brenton Whitney
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 juny 1842  Woodstock (Vermont) | ||
| Mort | 3 agost 1914 (72 anys) Woodstock (Vermont) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pedagog musical, director d'orquestra | ||
| Ocupador | Universitat de Boston Conservatori de Música de Nova Anglaterra | ||
| Instrument | Orgue | ||
Signatura  | |||
 
| |||
Samuel Brenton Whitney (Woodstock, Vermont, 4 de juny de 1842 - Brattleboro, Vermont, 3 d'agost de 1914) fou un director d'orquestra, organista i compositor estatunidenc.
Fou deixeble de Charles Wels i de J. K. Paine, establint-se a Cambridge (Massachusetts). Posteriorment fou nomenat professor d'orgue de la Universitat de Boston i del Conservatori de la mateixa ciutat, on tingué entre altres alumnes a Ernest Douglas[1] i, des de 1871, organista i director de cor de l'església de la Nativitat. És considerat com el millor intèrpret de Bach als Estats Units.
Entre les seves composicions hi figuren antífones, serveis complets i altres moltes obres de música religiosa, així com sonates per a piano, melodies vocals, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 187 (ISBN 84-239-4570-7)
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 519 (ISBN 84-239-4574-X)