Vés al contingut

Loira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Riu Loira)
Per a altres significats, vegeu «Loira (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula indretLoira
Imatge
Tipusriu principal Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaFrança Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1.404 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlier (França), Ardecha (França), Cher (França), Indre i Loira (França), Loir i Cher (França), Loira (França), Alt Loira (França), Loira Atlàntic (França), Loiret (França), Maine i Loira (França), Nièvre (França) i Saona i Loira (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSaint-Martial Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaLoira Atlàntic (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSaint-Brevin-les-Pins i Saint-Nazaire Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduragolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 50′ 18″ N, 4° 13′ 33″ E / 44.8382°N,4.2257°E / 44.8382; 4.2257
B 47° 17′ 03″ N, 2° 10′ 23″ O / 47.2841°N,2.173°O / 47.2841; -2.173
Afluents
102
Conca hidrogràficaconca del Loira Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1.006 (longitud) km
TravessaRoine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira
Superfície de conca hidrogràfica117.356 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal835 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. Desembocadura devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1][2]

Geografia

[modifica]
Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts

[modifica]

El Loira naix a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a una altitude de 1.408 msnm. La conca superior es fa d'un munió de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[3]

De la font a Orleans

[modifica]

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[4] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.

La vall del Loira

[modifica]

La vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura

[modifica]

El Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents

[modifica]

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

Hidrologia

[modifica]

El règim pluvial del Loira és molt irregular,[14] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[15]

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[16] i Villerest[17] al Loira i Naussac[18] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[19] Chinon,[20] Dampierre[21] i Saint-Laurent.[22]

Les crescudes del Loira[23]

[modifica]

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer

[modifica]

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[24][25]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

[modifica]

La navegació pel Loire, per a transportar mercaderies i persones, ha tingut una importància variable al llarg del temps.[26][27][28][29][30][31]

Vaixells tradicionals

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loira
  1. ↑ Long, George. «Liger». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  2. ↑ «Bases d'une carte stratégique de la Gaule independante». A: Société d'émulation du Doubs. Mémoires (en francès), 1864, p. 266. 
  3. ↑ Touchard-Lafosse, G. La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan (en francès). Lecesne, 1851, p. 4. 
  4. ↑ Ruck, A. France on Two Wheels. Short Books, 2011, p. 43. ISBN 978-1-78072-058-6. 
  5. ↑ Du Lac de la Tour d'Aurec, H. Histoire du département de la Haute-Loire, (Vélai), Canton du Puy (en francès). J.B. La Combe, 1813, p. 44. 
  6. ↑ Chassaing, A.; Société de la Diana Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire (en francès). Publications de l'Université de Saint-Etienne, 2003, p. 307. ISBN 978-2-86272-313-6. 
  7. ↑ Garrett, M. The Loire: A Cultural History. Oxford University Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-19-976839-4. 
  8. ↑ Library of Congress. Library of Congress Subject Headings. Library of Congress, 2002, p. 237. 
  9. ↑ Denaix, M.A.. Géographie prototype de la France, contenant des éléments d'analyse naturelle applicables à tous les états. Ouvrage accompagné d'une carte coloriée (en francès), 1841, p. 32. 
  10. ↑ Karl Baedeker (Firm). South-western France, from the Loire and the Rhone to the Spanish Frontier: Handbook for Travellers. K. Baedeker, 1895, p. 286. 
  11. ↑ United States. Office of Geography; United States Board on Geographic Names. France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names. The Office, 1964, p. 527. 
  12. ↑ Gaume, M. Les inspirations et les sources de l'œuvre d'Honoré d'Urfé (en francès). Centre d'études foréziennes, 1977, p. 182. ISBN 978-2-85145-032-6. 
  13. ↑ Lecoq, H. L'eau sur le plateau central de la France (en francès), 1871, p. 77. 
  14. ↑ Dufour, S.; Prevost, E.; Rochard, E.; Williot, P. Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation). Springer Netherlands, 2008, p. 183. ISBN 978-1-4020-8548-2. 
  15. ↑ Bedon, R.; Malissard, A. La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines (en francès). Presses universitaires de Limoges, 2001, p. 15. ISBN 978-2-84287-177-2. 
  16. ↑ Guide du Routard de la visite d'entreprise (en francès). Hachette Tourisme, 2019, p. 38. ISBN 978-2-01-627879-6. 
  17. ↑ Wells, M. The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast. Cicerone Press, 2017, p. 100. ISBN 978-1-78362-489-8. 
  18. ↑ Delafontaine, B. La Loire interdite (en francès). Publibook/Société écrivains, 2016, p. 282. ISBN 978-2-342-05059-2. 
  19. ↑ Technip, E. Guide international de l'énergie nucléaire (en francès). Ed. Technip, 1987, p. 13. ISBN 978-2-7108-0532-8. 
  20. ↑ La Centrale nucléaire de Chinon (en francès). impr. Braun et Cie, 1959. 
  21. ↑ Faburel, V. Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire (en francès). EDF, 2004. 
  22. ↑ La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux (en francès). Electricité de France, 1973. 
  23. ↑ Giret, A. Les crues sur la Loire: et ses affluents - 1856 et 2016 (en francès). Editions L'Harmattan, 2018, p. 215. ISBN 978-2-14-007854-5. 
  24. ↑ «Banque Hydro - Station M8420010 - El Loira a Sant-Nazer (opció Synthèse)». Arxivat de l'original el 2015-02-19. [Consulta: 4 setembre 2010].
  25. ↑ Dyer, K.R.; Orth, R.J.. Changes in Fluxes in Estuaries: Implications from Science to Management. Olsen & Olsen, 1994, p. 74. ISBN 978-87-85215-22-2. 
  26. ↑ Postlethwayt, M. A short State of the Progress of the French Trade and Navigation, etc, 1756, p. 13. 
  27. ↑ Moatar, F.; Dupont, N. La Loire fluviale et estuarienne: Un milieu en évolution (en francès). Éditions Quae, 2016, p. 32. ISBN 978-2-7592-2401-2. 
  28. ↑ de Brossard, M. De Nantes à Saint-Nazaire, l'estuaire de la Loire (en francès). FeniXX réédition numérique, 1982, p. 24. ISBN 978-2-307-08052-7. 
  29. ↑ Sabatier, J. Val de Loire Patrimoine Mondial: Guide de Voyage Val de Loire - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 13. ISBN 979-10-96111-75-6. 
  30. ↑ Fraysse, J.; Fraysse, C. Vie quotidienne au temps de la marine de Loire (en francès). Impr. Farré & Fils, 1972. 
  31. ↑ Vigier, P.; Althabe, G.; Godet, M. Une histoire de la Loire (en francès). Ramsay, 1986. ISBN 978-2-85956-491-9. 
  32. ↑ Sabatier, J.; Owens, M. Loire Valley A World Heritage Site: Travel Guide Loire Valley - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 14. ISBN 979-10-96111-76-3. 
  33. ↑ Guides, I. Insight Guides France (Travel Guide eBook). APA, 2015, p. 415. ISBN 978-1-78005-549-7. 
  34. ↑ Les bateaux de Loire à l'honneur mercredi et jeudi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Loira&oldid=32037402»