Vés al contingut

Randy Quaid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRandy Quaid
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Randy Randall Rudy Quaid Modifica el valor a Wikidata
1r octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Houston (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Houston
Bellaire High School
Pershing Middle School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de veu, actor de cinema, actor de televisió, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata -
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElla Jolly (1980–1985)
Evi Helena Quaid (1989–present) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmanda Quaid Modifica el valor a Wikidata
GermansDennis Quaid Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001642 Allocine: 880 Rottentomatoes: celebrity/randy_quaid Allmovie: p58162 TCM: 156318 TV.com: people/randy-quaid AFI: 208713 TMDB.org: 1811
Musicbrainz: fa5fab6d-9dcb-4b98-87a4-3570a914628a Discogs: 1978180 Modifica el valor a Wikidata

Randy Quaid (Houston, 1 d'octubre de 1950) és un actor estatunidenc.[1]

Biografia

[modifica]

Randy Quaid és un dels actors secundaris més versàtils de la indústria del cinema. Ha interpretat diferents personalitats: tipus durs, marginats; ha fet comèdia i papers dramàtics; és un actor que no s'encasella en un sol paper i ha treballat des dels seus inicis amb els millors actors i directors de Hollywood. És el germà gran del també actor Dennis Quaid.

El seu debut en el cinema va ser en l'aclamada cinta de Peter Bogdanovich L'última projecció, donant-se a conèixer pel gran públic i sent molt requerit al cinema. Així, va arribar la seva gran interpretació de Larry Meadows en The Last Detail, del 1973, al costat de Jack Nicholson, paper pel qual va ser nominat al BAFTA, Globus d'Or i a l'Oscar al millor actor secundari. Aquest mateix any va fer Lluna de paper, una altra pel·lícula premiada amb Oscar, amb Tatum O'Neal i Ryan O'Neal. El 1976, va actuar novament amb Jack Nicholson i el gran Marlon Brando en The Missouri Breaks i el 1977 va fer The Choirboys. El 1978, va participar en un altre aclamat i guardonat film: L'Exprés de Mitjanit d'Alan Parker amb guió d'Oliver Stone.[2]

El 1980, va treballar al costat del seu germà Denis Quaid, els germans Carradine i els germans Keach en el Western The Long Riders; després, el 1981, va actuar amb Jodie Foster en Foxes. El 1983, va demostrar els seus dots còmics en la taquillera i hilarant comèdia National Lampoon's Vacation, amb Chevy Chase participant en tres pel·lícules més de la reeixida saga el 1989, 1997 i 2003 com el terrible primer "Eddie". El 1985, va actuar en The Slugger's Wife i el 1986 en The Wraith.

El 1987, va protagonitzar la pel·lícula televisiva sobre la vida del president Lyndon B. Johnson en LBJ: The Early Years; per aquest paper, va guanyar el Globus d'or al millor actor en una pel·lícula de TV. El 1988, va treballar en una altra comèdia, El club dels sonats II (Caddyshack II), amb Chevy Chase i Dan Aykroyd. El 1990 va fer Dies de tro i una altra de les seves interpretacions inclou Cold Dog Soup, del 1991. El 1992, es va posar en la pell del monstre de Frankestein en Frankenstein i el 1995 va rodar Condemnada (Last Dance) al costat de Sharon Stone, a més d'altres innombrables pel·lícules. El 1996, és recordada la seva actuació, quan destrueix la nau principal extraterrestre en la taquillera Independence Day i, acabant el segle, protagonitza La llegenda màgica dels Leprechauns (1999) en el paper de Jack Woods.

El 2002, treballa al costat d'Eddie Murphy en la comèdia de ciència-ficció The Adventures of Pluto Nash; després, el 2003 actua en el thriller Black Cadillac i el 2004 coprotagonitza juntament amb Timothy Hutton la miniserie Cinc dies per morir. El 2005, coprotagonitza juntament amb Jonathan Rhys-Meyers, Camryn Manheim, Rose McGowan i Robert Patrick, la miniserie d'Elvis, el començament. Quaid va participar també en les miniseries Category 6: Day of the Destruction (2004) i Category 7: The End of the World (2005), en el paper de Tommy Tornat.

En Brokeback Mountain (2005) d'Ang Lee, Quaid interpretava el cap dels protagonistes, un pastor d'origen basc anomenat Joe Aguirre. Després del rodatge, s'explica que Quaid va pledejar amb la productora per qüestions monetàries, perquè la pel·lícula havia sobrepassat la recaptació esperada i ell es considerava mal pagat.

El 2006, protagonitza La collita de gel al costat de John Cusack, Billy Bob Thornton, entre altres. Va encarnar Carles IV en Els fantasmes de Goya (2006) de Milos Forman, i el compulsiu jugador Reuban en Real Time (2008).

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[3]

Actor

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Productor

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Randy Quaid
  1. ↑ «biografia de Randy Quaid». The New York Times.
  2. ↑ «Randy Quaid, premis». The New York Times.
  3. ↑ «filmografia de Randy Quaid». The New York Times.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Randy_Quaid&oldid=34037103»