Ramón Auñón y Villalón
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1844  Morón de la Frontera (Província de Sevilla) | ||
| Mort | 20 maig 1925 (80/81 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Justo | ||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 7 desembre 1917 – 20 gener 1918 ← Eduardo Sanz y Escartín – Carlos González Rothwoss → | |||
 Senador del Regne | |||
| 21 octubre 1911 – 1923 Circumscripció electoral: senador vitalici | |||
| Senador del Regne | |||
| 24 setembre 1905 – desembre 1907 Circumscripció electoral: Cadis | |||
 Ministre de Marina | |||
| 18 maig 1898 – 4 març 1899 ← Segismundo Bermejo y Merelo – José Gómez-Imaz Simón → | |||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 30 març 1893 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Cadis | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | mariner, polític | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | almirall | ||
| Premis | |||
Ramón Auñón y Villalón (Morón de la Frontera, 25 d'agost de 1844 - Madrid, 20 de maig de 1925)[1] va ser un marí militar i polític espanyol, marquès de Los Pilares.
Biografia
[modifica]Ingressà a la Marina en 1855 i participà en combat per primer cop al bombardeig de Larraix en 1860. Com a militar va combatre en les guerres d'Àfrica, de la Restauració dominicana (1864) i en la Guerra de Cuba.[2] Va arribar a ser ministre de Marina en 1898 sota govern de Sagasta, substituint Segismundo Bermejo, el dia 18 de maig.[3] Durant el seu mandat com a ministre de Marina va ordenar l'atac per part de l'armada espanyola de ciutats costaneres americanes, encara que finalment acabaria cancel·lant l'ordre.[4] Va recolzar l'ordre de Ramón Blanco de treure la flota del port de Santiago de Cuba, amb la consegüent derrota a les mans de l'armada nord-americana, en la qual es va conèixer com a batalla naval de Santiago de Cuba. Va justificar aquesta decisió com «una qüestió d'honor», preferint la derrota a la rendició.[5]
Va ser una persona a la qual es va tenir en bona estima a la ciutat de Cartagena.[6] Va morir el 20 de maig de 1925, sent enterrat a les 16:00 h de l'endemà al cementiri de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir el general Valerià Weyler.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, 1999, p. 37-38.
- ↑ Pascual, 1999, p. 37.
- ↑ Tucker, 2009, p. 34-35.
- ↑ Tucker, 2009, p. 35.
- ↑ Keenan, 2001, p. 25.
- ↑ Pérez Rojas, 1986, p. 36.
- ↑ La Correspondencia Militar «Muerte del almirante marqués de Pilares». La Correspondencia Militar [Madrid], 14.200, 21-05-1925. ISSN: 1132-6441.
Bibliografia
[modifica]- Keenan, Jerry. Encyclopedia of the Spanish-American & Philippine-American Wars (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 467. ISBN 9781576070932.
- Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p. 220. ISBN 9788479602475.
- Pérez Rojas, Javier. Cartagena, 1874-1936 (transformación urbana y arquitectura). EDITUM, 1986, p. 189. ISBN 9788475640389.
- Tucker, Spencer. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars: A Political, Social, and Military History, Volumen 1 (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 993. ISBN 9781851099511.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Segismundo Bermejo y Merelo |
Ministre de Marina 1898-1899 |
Succeït per: José Gómez-Imaz Simón |
| Precedit per: Eduardo Sanz y Escartín |
Governador Civil de Barcelona 1917-1918 |
Succeït per: Carlos González Rothwos |
