Producció de cafè al Brasil
La producció de cafè al Brasil representa un terç de tota la producció mundial de cafè,[1] cosa que fa del Brasil el major productor de cafè del món.[2] El 2007, va produir 2.249.010 tones de cafè,[3] el 80% del qual va ser de l'espècie arabica.[4] Malgrat que el Brasil sigui el major productor del món, les companyies brasileres no dominen la indústria del cafè mundial. Dins el Brasil el mercat del cafè està dominat per dues companyies estatunidenques de processament de cafè, Sara Lee i Kraft Foods.[5]
Història
[modifica]El cafè no és originari d'Amèrica. Al brasil les primeres plantacions es van fer l'any 1727 a l'estat de Pará. Segons una llegenda les primeres llavors de cafè plantades al Brasil procedien de la Guiana francesa.[6][7][8]
La indústria del cafè al brasil depenia de l'esclavisme i a la primera meitat del segle xix es van portar al Brasil 1,5 milions d'esclaus africans per a treballar en les plantacions de cafè. Una vegada es va abolir l'esclavisme, van venir al Brasil molts immigrants europeus per a treballar-hi.
L'any 1906, davant la baixada dels preus del cafè, el govern va protegir la indústria i el conreu del cafè i va intervenir en els preus del cafè.[9] però això també va donar lloc a una sobreproducció.
Cap a la dècada de 1920 Brasil pràcticament tenia el monopoli del cafè i subministrava el 80% del cafè mundial.[10] Cap a finals de la dècada de 1960 Brasil encara tenia el 60% de la producció mundial de cafè.[11]
A la dècada de 1990 es va procedir a la desregulació del mercat del cafè i amb això va augmentar la qualitat del cafè produït al Brasil.[12]
Situació actual
[modifica]
Les plantacions de cafè al Brasil ocupen uns 27.000 km² amb aproximadament el 74% d'arabica i el 26%de robusta.[13] Els estats més productors són els de São Paulo, Minas Gerais i Paranà.[14] El cafè dona ocupació directa a uns 3,5 milions de treballadors brasilers i a uns 7 milions de manera indirecta.[13]
Els cafès brasilers es fan servir per a mescles en les principals marques comercials del món. La marca italiana Illy fa servir principalment cafè del Brasil en la seva mescla.[15]
Referències
[modifica]
- ↑ Morganelli 2008, p. ix
- ↑ Neilson & Pritchard 2009, p. 102
- ↑ «Food and Agricultural commodities production». Food and Agriculture Organization. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2011. [Consulta: 14 juliol 2010].
- ↑ «Brazilian Coffee Beans: Brazilian Coffee History». Coffee Research. [Consulta: 14 juliol 2010].
- ↑ Furquim de Azevedo, Ribas Chaddad & Farina 2004, page 31
- ↑ Issamu Yamada, Jose. «Coffee and Brazil - How Coffee Molded the Culture of a Country». [Consulta: 14 juliol 2010].
- ↑ «Coffee legends». National Geographic Society [Consulta: 14 juliol 2010].
- ↑ Morganelli 2006, p. 218
- ↑ Fausto 1999, pàg. 160–161
- ↑ «Brazil: The High Cost of Coffee». Time, 28-08-1964 [Consulta: 26 setembre 2010]. Arxivat 23 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-23. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ Eakin 1998, p. 216
- ↑ Furquim de Azevedo, Ribas Chaddad & Farina 2004, pàg. 31–32
- ↑ 13,0 13,1 Souza 2008, p. 225
- ↑ Dicks 2005, p. 32
- ↑ http://revistagloborural.globo.com/Revista/Common/0,,EMI231722-18283,00.html
Bibliografia
[modifica]- Almeida, Jorge T. Brazil in focus: economic, political and social issues. Nova Publishers, 2008. ISBN 978-1-60456-165-4.
- Dicks, Brian. Brazil. Evans Brothers, 2005. ISBN 978-0-237-52804-1.
- Eakin, Marshall C. Brazil: The Once and Future Country. Palgrave Macmillan, 1998. ISBN 978-0-312-21445-6.
- Fausto, Boris. A concise history of Brazil. Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-56526-4.
- Fridell, Gavin. Fair trade coffee: the prospects and pitfalls of market-driven social justice. University of Toronto Press, 2007. ISBN 978-0-8020-9238-0.
- Furquim de Azevedo, Paulo; Ribas Chaddad, Fabio M. M. Q.; Farina, Elizabeth. The food industry in Brazil and the United States: the effects of the FTAA on trade and investment. BID-INTAL, 2004. ISBN 978-950-738-173-7.
- Levine, Robert M. The history of Brazil. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 978-1-4039-6255-3.
- Morganelli, Morganelli. The Biography of Coffee. Crabtree Publishing Company, 2006. ISBN 978-0-7787-2488-9.
- Mulder, Nanno; Oliveira-Martins, Joaquim. Trade and competitiveness in Argentina, Brazil and Chile: not as easy as A-B-C.. OECD Publishing, 2004. ISBN 978-92-64-10871-4.
- Neilson, Jeff; Pritchard, Bill. Value chain struggles: institutions and governance in the plantation districts of South India. Wiley-Blackwell, 2009. ISBN 978-1-4051-7392-6.
- Souza, Ricardo M. Plant-Parasitic Nematodes of Coffee. シュプリンガー・ジャパン株式会社, 2008. ISBN 978-1-4020-8719-6.
| Producció per país |  | |
|---|---|---|
| Temes sobre el cafè | ||
| Varietats de cafè | ||
| Química del cafè | ||
| Elaboració del cafè | ||
| Preparació del cafè | Cafetera · Màquina de cafè · Cezve · Espresso · Cafè filtrat · Premsa francesa · Cafè turc · Cafetera al buit · Cafè soluble · Moka · AeroPress · Art Latte | |
| Begudes de cafè | Affogato · Cafè americà · Bicerin · Cafè vietnamita · Cafè amb llet · Cafè tallat · Cafè cubano · Cafè moca · Cappuccino · Cigaló · Cafè espresso · Cafè torrefacte · Frappuccino · Cafè frappé · Cafè amb gel · Cafè irlandès · Café-licor · Cafè vienès · Latte | |
| Substituts dels cafè | ||
| Cafè i estil de vida | ||
