Pio
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | casa noble família noble per honor (1406–1710) | ||||
Els Pio di Savoia (originalment Pio)[1] són una família feudal que tenia la Signoria de Quarantola a la zona de Mòdena des del segle xi.[2] Van tenir sobirania sobre la ciutat de Carpi i alguns territoris veïns entre els segles XIV i XVI, fins que la ciutat va ser annexada als territoris de la família Este l'any 1530. Van tenir el privilegi del duc Lluís I de Savoia, amb les cartes patents del 27 de gener de 1450, per afegir el nom dels Savoia al seu cognom, com a recompensa pels serveis militars d'Alberto II el Vell.[3]
La família està registrada a la Llista Oficial Noble italiana amb els títols de Príncep (mpr) i Conte (m), Don i Donna, Nobile di Carpi (m), Patrizio di Ferrara (m).
La primera figura recordada de la família és un Manfredo (? -1096 ca.),[4] el fill del qual Bernardo va ser pare del Pio Podestà de Mòdena entre 1177 i 1178 que va donar el cognom als seus descendents.[5] Després van seguir el fill Lanfranco (1205-1252) i el fill d'aquests Federico (1230-1267). Manfredo I (1269-1348), fill de Federico i Agnese da Gorzano, fou vicari imperial de Mòdena entre 1329 i 1336 juntament amb el seu cosí Guido Pio, obtenint així el feu de Carpi de la família Este.
Senyors de Carpi
[modifica]- Manfredo I Pio 1319 i 1336-1348
- Galasso I Pio 1348-1367
- Giberto I Pio 1367-1389
- Marsilio Pio 1367-1384 (associat)
- Marco I Pio 1389-1418
- Giovanni Pio 1418-1438 (associat amb els tres germans menors Alberto, Giberto i Galasso)
- Alberto II Pio el vell 1418-1463 (associat)
- Lionello I Pio 1463-1480 (associat)
- Alberto III Pio 1480-1525 (primogènit de l'anterior;[6] associat; de 1509 comte de Carpi (únic des de 1512); el 1525 desposseït del feu de Carpi per fellonia)
- Lionello I Pio 1463-1480 (associat)
- Giberto II Pio 1418-1446 (associat)
- Marco II Pio 1446-1493 (associat)
- Giberto III Pio 1493-1499 (primogènit de l'anterior;[6] associat; el 1499 va cedir la consenyoria de Carpi a Hèrcules I d'Este a canvi del feu d'Este de Sassuolo)
- Marco II Pio 1446-1493 (associat)
- Galasso II Pio 1418-1465 (associat)
- Giancarlo Pio 1465-abans de 1469 (associat)
- Gianmarco 1465-1469 (associat; executat)
- Gianludovico Pio 1465-1469 (associat; executat)
- Gianmarsiglio Pio 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
- Gianniccolò 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
- Bernardino 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
- Gianprincivalle 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
- Manfredo, 1465-1477 (podria haver estat associat i després va renunciar a la consenyoria de Carpi)
- Hèrcules I d'Este 1499-1505 (associat)
- Alfons I d'Este, 1505-1512 (associat; desposseït el 1512)
- Confiscació del feu a la Cambra Imperial, 1525-1530
- Alfons I d'Este, 1530 (investit ex novo amb el comtat de Carpi, després elevat a principat el 1535 i des d'aleshores agregat als Estats d'Este)
Senyors de Sassuolo
[modifica]- Giberto I (III de Carpi) Pio 1499-1500
- Alessandro Pio 1500-1506
- a Ferrara 1506-1510
- Alessandro Pio (segona vegada) 1510-1518
- Giberto II Pio 1518-1554
- Ercole Pio 1554-1571
- Mario Pio 1571-1599
Referències
[modifica]- ↑ «PIO» (en italià). Dizionario-Biografico. Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani S.p.A.. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ Girolamo Tiraboschi, Storia dell'Augusta Badia di S. Silvestro di Nonantola, Modena, 1784.
- ↑ AA.VV, Libro d'oro della nobiltà italiana, Roma, Edizione XXIV, vol.XXX, 2010-2014, p. 365-366
- ↑ Giovanni Battista di Crollalanza. Dizionario storico blasonico delle famiglie nobili o notabili italiane estinte e fiorenti. 2, 1886.
- ↑ Pompeo, Litta. Famiglie celebri d'Italia. Pio di Carpi, 1835.
- ↑ 6,0 6,1 El 1470 Marco II i Lionello I havien obtingut de l'emperador Frederic III la introducció amb efecte ex nunc de la primogenitura en la successió del senyoriu («PIO» (en italià). Dizionario-Biografico. Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani S.p.A.. [Consulta: 25 desembre 2021].).