Vés al contingut

Pio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPio
Dades
Tipuscasa noble
família noble per honor (1406–1710) Modifica el valor a Wikidata

Els Pio di Savoia (originalment Pio)[1] són una família feudal que tenia la Signoria de Quarantola a la zona de Mòdena des del segle xi.[2] Van tenir sobirania sobre la ciutat de Carpi i alguns territoris veïns entre els segles XIV i XVI, fins que la ciutat va ser annexada als territoris de la família Este l'any 1530. Van tenir el privilegi del duc Lluís I de Savoia, amb les cartes patents del 27 de gener de 1450, per afegir el nom dels Savoia al seu cognom, com a recompensa pels serveis militars d'Alberto II el Vell.[3]

La família està registrada a la Llista Oficial Noble italiana amb els títols de Príncep (mpr) i Conte (m), Don i Donna, Nobile di Carpi (m), Patrizio di Ferrara (m).

La primera figura recordada de la família és un Manfredo (? -1096 ca.),[4] el fill del qual Bernardo va ser pare del Pio Podestà de Mòdena entre 1177 i 1178 que va donar el cognom als seus descendents.[5] Després van seguir el fill Lanfranco (1205-1252) i el fill d'aquests Federico (1230-1267). Manfredo I (1269-1348), fill de Federico i Agnese da Gorzano, fou vicari imperial de Mòdena entre 1329 i 1336 juntament amb el seu cosí Guido Pio, obtenint així el feu de Carpi de la família Este.

Senyors de Carpi

[modifica]
  • Manfredo I Pio 1319 i 1336-1348
  • Galasso I Pio 1348-1367
  • Giberto I Pio 1367-1389
  • Marsilio Pio 1367-1384 (associat)
  • Marco I Pio 1389-1418
  • Giovanni Pio 1418-1438 (associat amb els tres germans menors Alberto, Giberto i Galasso)
  • Alberto II Pio el vell 1418-1463 (associat)
  • Giberto II Pio 1418-1446 (associat)
  • Galasso II Pio 1418-1465 (associat)
    • Giancarlo Pio 1465-abans de 1469 (associat)
    • Gianmarco 1465-1469 (associat; executat)
    • Gianludovico Pio 1465-1469 (associat; executat)
    • Gianmarsiglio Pio 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
    • Gianniccolò 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
    • Bernardino 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
    • Gianprincivalle 1465-1477 (associat; va renunciar a la consenyoria de Carpi)
    • Manfredo, 1465-1477 (podria haver estat associat i després va renunciar a la consenyoria de Carpi)
  • Hèrcules I d'Este 1499-1505 (associat)
  • Alfons I d'Este, 1505-1512 (associat; desposseït el 1512)
  • Confiscació del feu a la Cambra Imperial, 1525-1530
  • Alfons I d'Este, 1530 (investit ex novo amb el comtat de Carpi, després elevat a principat el 1535 i des d'aleshores agregat als Estats d'Este)

Senyors de Sassuolo

[modifica]
  • Giberto I (III de Carpi) Pio 1499-1500
  • Alessandro Pio 1500-1506
  • a Ferrara 1506-1510[cal citació]
  • Alessandro Pio (segona vegada) 1510-1518
  • Giberto II Pio 1518-1554
  • Ercole Pio 1554-1571
  • Mario Pio 1571-1599

Referències

[modifica]
  1. «PIO» (en italià). Dizionario-Biografico. Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani S.p.A.. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. Girolamo Tiraboschi, Storia dell'Augusta Badia di S. Silvestro di Nonantola, Modena, 1784.
  3. AA.VV, Libro d'oro della nobiltà italiana, Roma, Edizione XXIV, vol.XXX, 2010-2014, p. 365-366
  4. Giovanni Battista di Crollalanza. Dizionario storico blasonico delle famiglie nobili o notabili italiane estinte e fiorenti. 2, 1886. 
  5. Pompeo, Litta. Famiglie celebri d'Italia. Pio di Carpi, 1835. 
  6. 6,0 6,1 El 1470 Marco II i Lionello I havien obtingut de l'emperador Frederic III la introducció amb efecte ex nunc de la primogenitura en la successió del senyoriu («PIO» (en italià). Dizionario-Biografico. Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani S.p.A.. [Consulta: 25 desembre 2021].).