Paul Saladin Leonhardt

Paul Saladin Leonhardt
Biografia
Naixement	13 novembre 1877 ; Poznań (Polònia)
Mort	14 desembre 1934 (57 anys); Königsberg (Prússia)
Causa de mort	infart de miocardi
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, escriptor
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	escacs

Paul Saladin Leonhardt (Poznań, 13 de novembre de 1877 - Königsberg, 14 de desembre de 1934) fou un mestre d'escacs alemany.^[1] Va néixer a Posen, Província de Posen, llavors a l'Imperi Alemany (actualment Polònia), i va morir d'un atac de cor a Königsberg durant una partida d'escacs.

Jugador de perfil baix, i sense massa victòries en torneigs, Leonhardt ha estat marginat pels llibres d'història. De tota manera, en el seu millor moment, era capaç de derrotar la majoria dels jugadors d'elit de l'època. Tarrasch, Tartakower, Nimzowitsch, Maróczy i Réti varen tots sucumbir al seu estil d'atac ferotge, entre 1903 i 1920. Va guanyar diversos premis de bellesa.

Torneigs

En torneigs importants, Leonhardt va guanyar a Hilversum 1903 (Campionat no oficial dels Països Baixos), Hamburg 1905, i Copenhaguen 1907 (per davant de Maróczy i Schlechter), i aconseguint així ser Campió Nòrdic;^[1] fou tercer, darrere Rubinstein i Maróczy, a Carlsbad 1907; segon, rera Milan Vidmar, a Göteborg 1909 (7è Campionat Nòrdic); segon, rera Rudolf Spielmann, a Estocolm 1909; i segon, rera Carl Ahues, a Duisburg (DSB Congress) 1929.^[2]

Matxs

En matxs, va empatar amb Rudolf Loman (+4−4=2), va guanyar contra James Mortimer (+5−0=3), derrotà Samuel Passmore (6:2), i empatà amb Georg Schories (2:2) a Londres 1904; derrotà Hector William Shoosmith (+5−0=1), i perdé contra Jacques Mieses (+1−5=1) a Londres 1905; va perdre contra Spielmann (+4−6=5) a Múnic 1906; va perdre contra Frank Marshall (+1–2=4), derrotà Nimzowitsch (+4–0=1), i perdé contra Hugo Süchting (1½:2½) a Hamburg 1911, i hi empatà (2:2) a Hamburg 1912; va guanyar contra Moishe Lowtzky (+5−1=1) a Leipzig 1913;^[3] empatà amb Hans Fahrni (1:1), i va guanyar contra Jeno Szekely (2½:1½) a Múnic 1914; i empatà amb Curt von Bardeleben (2:2) a Berlin 1921.^[4]

Llegat

Com a expert analista d'obertures, va escriure una monografia sobre l'obertura Ruy Lopez (Zur Spanische Partie – 1913). Se li han atribuït diverses variants d'obertura dins la Ruy López, la defensa siciliana, l'obertura Ponziani, el gambit Evans, i la defensa escandinava.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Paul Saladin Leonhardt» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2019].
↑ Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables
↑ Litmanowicz, Władysław; Giżycki, Jerzy Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986. (1. A-M). ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z). ISBN 83-217-2481-7.
↑ Short Matches of the 20th Century Arxivat 28 de setembre de 2007 a Wayback Machine.

Bibliografia

Cunliffe, Steve. British Chess Magazine. desembre 1977 (article).
Hooper, David and Kenneth Whyld. The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3.
Litmanowicz, Władysław; Giżycki, Jerzy Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986. (1. A-M). ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z). ISBN 83-217-2481-7.
Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition, Anders Thulin, Malmö, 2004-09-01

[CGbio-1] 1,0 ^1,1 «Nota biogràfica de Paul Saladin Leonhardt» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2019].

[2] Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables

[3] Litmanowicz, Władysław; Giżycki, Jerzy Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa, 1986. (1. A-M). ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z). ISBN 83-217-2481-7.

[4] Short Matches of the 20th Century Arxivat 28 de setembre de 2007 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]