Vés al contingut

Natalia Pasternak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Natália Pasternak Taschner)
Plantilla:Infotaula personaNatalia Pasternak
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Natália Pasternak Taschner Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de São Paulo - microbiologia (2002–2006)
Universitat de São Paulo - biologia (1998–2001) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga, microbiòloga, divulgadora científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de São Paulo, doctoranda (2002–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCarlos Orsi Modifica el valor a Wikidata
MareSuzana Pasternak Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webiqc.org.br… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nataliapasternak.taschner X: taschnernatalia Instagram: nataliapasternaktaschner Modifica el valor a Wikidata

Natalia Pasternak (portuguès: Natália Pasternak Taschner) (São Paulo, 5 de maig de 1976), habitualment dita Natalia Pasternak, és una bióloga, divulgadora científica i escriptora brasilera. És la fundadora i primera presidenta de l'Instituto Questão de Ciência (IQC) i la primera brasilera en integrar el Comitè per a la Investigació Escèptica.[1][2]

Escriu sobre la popularització de la ciència i pseudociències en el diari O Globo i també ha sigut columnista de la revista Saúde.[3][4] Pasternak i l'IQC actuen intensament en el combat contra la desinformació durant la pandèmia de COVID-19.[5]

Biografia

[modifica]

Nascuda en una família jueva, és filla dels professors universitaris Mauro Taschner i Suzana Pasternak.[6][7] Després de concloure la graduació en Biologia en la Universitat de São Paulo (USP) el 2001, va començar el doctorat en Microbiologia en l'Institut de Ciències Biomèdiques de la USP. La seva tesi (2006) versà sobre la regulació de la fosfatasa alcalina pel factor sigma S de l'ARN polimerasa d'Escherichia coli. Cursà el post-doctorat també en la USP, en l'àrea de genètica molecular de bacteris.[8][9]

Pasternak va fundar una web de popularització científica anomenada Café na Bancada,[10] que posteriorment va transformar-se en un blog dintre de la plataforma Facebook (2015).[11] També va ser directora de la versió brasilera del festival científic Pint of Science, entre 2015 i 2019, que va organitzar conferències científiques en bars de més de 50 ciutats del Brasil.[12] A partir de 2020, va ser substituïda per Luis Gustavo Almeida.[13] Va crear la iniciativa Cientistas Explicam, que organitza conferències, xerrades i tallers a diversos centres educatius.[14] La doctora Taschner va encetar una columna a la revista Saúde amb aquest mateix nom.[4]

El 2018, va fundar i va esdevenir la primera presidenta de l'Instituto Questão de Ciência (IQC), una ONG centrada en la defensa d'evidències científiques utilitzades en polítiques públiques. Pasternak va invertir els seus propis diners en la formació de l'IQC, passant a ser la segona filantropa brasilera que més diners ha invertit en aquest àmbit.[15][16][17] L'IQC va ser co-organitzador del Congrés Global d'Aspen sobre Pensament i Acció Científica.[18] També és editora de la primera revista brasilera sobre pensament crític, la Revista Qüestió de Ciència, publicada per l'Institut.[19]

En l'inici de 2020, Pasternak va organitzar el primer curs d'especialització en comunicació pública de la ciència, en la ciutat de São Paulo. El curs pretén formar periodistes i altres professionals de comunicació sobre la popularització de la ciència.[20] El mes d'abril, va estrenar la seva columna a la secció L'hora de la ciència, del diari O Globo.[21] L'octubre va rebre la invitació per formar part del CSICOP, un comité internacional creat per Carl Sagan l'any 1976 per lluitar contra les pseudociències.[22]

Guardons i homenatges

[modifica]
Pasternak durant una conferència científica, 2018.

El novembre de 2020, Pasternak va rebre el premi Navalla d'Occam, concedit per la publicació britànica The Skeptic Reason with Compassion pels seu esforços en el combat contra la desinformació durant la pandèmia de la COVID-19.[23] Pasternak va arribar a sofrir atacs d'odi per combatre la desinformació promoguda pel President Jair Bolsonaro, partidari del tractament preventiu de la malaltia amb cloroquina.[24]

El desembre de 2020 va ser l'homenatjada de l'any per la revista IstoÉ en la categoria Ciència, valorant els seus projectes per explicar la ciència al públic, emprant mitjans inhabituals en el sector, com xarxes socials.[25] El Grup de Diaris Amèrica (GDA) va nomenar-la representant de la comunitat mèdica brasilera durant la concessió del premi a la Personalitat de l'Any, reconeixent el treball exercit en el combat contra les fake news en relació a la pandèmia del COVID-19.[26][27]

El desembre de 2021, la doctora Pasternak Taschner va ser una de les sis llatinoamericanes en aparèixer en la llista 100 Women de l'emissora BBC.[28] Dies abans, va resultar vencedora, junt amb Carlos Orsi, del premi Jabuti en la categoria de No Ficció - Ciència, pel llibre Ciência no cotidiano: viva a razão. Abaixo a ignorância!.[29] El 2022, la Cambra de Diputats del Brasil va guardonar-la amb el I Premi Dones en la Ciència - Amélia Império Hamburger, junt amb Erika de Oliveira i Jaqueline Goes de Jesus.[30]

Obra

[modifica]

Articles científics

[modifica]

Articles en premsa

[modifica]

Llibres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Eller, Johanns. «Colunista do GLOBO, Natalia Pasternak será primeira brasileira a integrar entidade fundada por Carl Sagan» (en portuguès brasiler). O Globo, 19-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. ↑ Fidalgo, Paul. «Ten New Fellows Elected to Committee for Skeptical Inquiry» (en anglès). Center for Inquiry, 23-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 16 gener 2022].
  3. ↑ Pasternak, Natalia. «A hora da Ciência». O Globo. Arxivat de l'original el 2020-04-10. [Consulta: 15 abril 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Cientistas Explicam» (en portuguès brasiler). Revista Saúde. Arxivat de l'original el 2017-06-24. [Consulta: 15 abril 2020].
  5. ↑ Vyse, Stuart. «Brazilian Skeptics Take Center Stage in the COVID-19 Crisis» (en anglès). Skeptical Inquirer, 17-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 15 agost 2020].
  6. ↑ Pasternak, Natalia. «O Holocausto e a cloroquina» (en portuguès brasiler). O Globo, 15-12-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-13. [Consulta: 16 gener 2022].
  7. ↑ Gugliano, Monica. «À Mesa - Natalia Pasternak: “Se seguir o que Bolsonaro recomenda, vou morrer”» (en portuguès brasiler). Valor Econômico, 11-12-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-13. [Consulta: 16 gener 2022].
  8. ↑ «Natalia Pasternak Taschner» (en portuguès). Qubes. Arxivat de l'original el 2020-02-27. [Consulta: 16 gener 2022].
  9. ↑ Sedini, Sandra. «Natalia Pasternak» (en portuguès brasiler). Instituto de Estudos Avançados da USP, 04-11-2019. Arxivat de l'original el 2020-04-08. [Consulta: 16 gener 2022].
  10. ↑ Alves, Gabriel. «Bióloga cria instituto para combater pseudociência e influenciar debate» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo, 29-10-2018. Arxivat de l'original el 2019-08-25. [Consulta: 16 gener 2022].
  11. ↑ «Café Na Bancada» (pàgina de Facebook) (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 28 novembre 2020].
  12. ↑ Aranha, Carla «Ciencia entre tragos de cerveza» (en castellà). Pesquisa FAPESP, 280, 6-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-18 [Consulta: 16 gener 2022].
  13. ↑ «Equipe» (en portuguès brasiler). Pint of science. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  14. ↑ Vieira, Vanessa. «Natalia Pasternak e Milton Hatoum abrem semestre» (en portuguès brasiler). Notícias - Universidade de Brasília, 26-02-2019. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  15. ↑ «Natalia Pasternak» (en portuguès brasiler). Instituto Questão de Ciência, 30-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  16. ↑ «Cientistas criam instituto para combater gastos públicos em 'pseudociências'» (en portuguès brasiler). O Globo, 21-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  17. ↑ Kreidler, Marc. «Skeptical Organization To Launch in Brazil - Skeptical Inquirer» (en anglès americà). Skeptical Inquirer, 10-10-2018. Arxivat de l'original el 2020-02-06. [Consulta: 16 gener 2022].
  18. ↑ «Aspen Global Congress on Scientific Thinking & Action» (en anglès). Aspen Institute, 17-03-2021. Arxivat de l'original el 2020-02-29. [Consulta: 16 gener 2022].
  19. ↑ «Expediente QC» (en portuguès brasiler). Instituto Questão de Ciência. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  20. ↑ del Hoyo, Neto. «Curso orienta como falar sobre ciência para o grande público» (en portuguès brasiler). Universidade Estadual Paulista, 13-02-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-13. [Consulta: 16 gener 2022].
  21. ↑ «Cientistas que combatem a Covid-19 integram time de colunistas do GLOBO» (en portuguès brasiler). O Globo, 05-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].
  22. ↑ Veiga, Edison. «"Terraplanismo e movimento antivacina são muito parecidos"» (en portuguès). Deustche Welle, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].
  23. ↑ «Dr Natália Pasternak wins Skeptical Activism Ockham award; Skeptics in the Pub Online wins Editor's Choice» (en anglès). The Skeptic, 19-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 28 novembre 2020].
  24. ↑ Hafiz, Mariana. «Divulgadores de ciência são atacados por hackers e recebem ofensas após alertas sobre coronavírus» (en portuguès brasiler). Jornal da UNICAMP, 15-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  25. ↑ França, Anna. «Luta pela ciência» (en portuguès brasiler). IstoÉ, 18-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-19. [Consulta: 27 desembre 2020].
  26. ↑ «Comunidade médica é eleita 'Personagem do ano 2020' pelo Grupo de Diários América», 20-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-27. [Consulta: 27 desembre 2020].
  27. ↑ Ramirez, Lyng-Hou. «Personaje GDA 2020: los trabajadores de la salud» (en castellà). GDA, 20-12-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  28. ↑ «Quiénes son las 6 latinoamericanas elegidas en la lista 100 Mujeres de la BBC para 2021» (en castellà). BBC News Mundo, 08-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-18 [Consulta: 16 gener 2022].
  29. ↑ «Prêmio Jabuti 2021: veja os vencedores da 63ª edição» (en portuguès brasiler). UOL, 26-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-16. [Consulta: 16 gener 2022].
  30. ↑ «Prêmio Mulheres na Ciência Amélia Império Hamburger» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 2022. Arxivat de l'original el 2022-07-08. [Consulta: 8 juliol 2022].
  31. ↑ Alves, Gabriel. «Livro mostra como ciência, tão discutida hoje, está no dia a dia». Folha de S.Paulo, 30-05-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natalia Pasternak
  • Lloc web oficial de l'Instituto Questão de Ciência (portuguès)
  • Secció a O Globo d'A hora da ciência (portuguès)
  • Secció a Saúde de Cientistas Explicam (portuguès)
  • Conferència al CSICon (2019) a YouTube
  • Entrevista al Programa Roda Viva (2020) a YouTube
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Natalia_Pasternak&oldid=33527054»