Vés al contingut

Muhammad VI al-Habib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMuhammad VI
Nom original(ar) محمد الحبيب باي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1858 Modifica el valor a Wikidata
Bardo (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Cartago (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTourbet El Bey Modifica el valor a Wikidata
Bei de Tunis
8 juliol 1922 – 11 febrer 1929
← Muhammad V al-NasirAhmad II ibn Ali → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHabib Bey, àrab محمد الحبيب باي
Es coneix perbei de Tunis
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaHusaynita de Tunísia Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhammad VIII al-Amin Modifica el valor a Wikidata
PareMimoune Bey Modifica el valor a Wikidata
Premis

Muhàmmad VI al-Habib (àrab: محمد الحبيب باي, Muḥammad al-Ḥabīb Bāy), conegut pels francesos com Habib Bey (El Bardo, 13 d'agost de 1858 - Cartago 13 de febrer de 1929) fou bei de Tunis de la dinastia dels husaynites de Tunísia, del 1922 al 1929. Era fill del príncep Muhammad al-Mamun Mimoune (1819-1861) que al seu torn era el germà següent en edat d'Alí III ibn al-Hussayn i cinquè fill d'al-Hussayn II ibn Mahmud (d'un total de nou fills).

Fou declarat príncep hereu el 12 de maig de 1906 i al mateix temps va rebre el rang de general de divisió; i va succeir el seu cosí Muhàmmad V an-Nàssir quan va morir el 8 de juliol de 1922 sent nomenat mariscal el 10 de juliol de 1922. Fou el primer bey el nom del qual va substituir al del sultà otomà a la pregària del divendres (khutba).

El resident general Lucien Saint el va convidar a visitar casa seva a França amb els seus fills Azzeddine Bey i Lamine Bey, i el 26 de juliol de 1923 van anar a Marinhac, a l'Alta Garona; van repetir l'estada a l'any següent.

Va morir el 13 de febrer de 1929 i el va succeir el seu cosí Ahmad II ibn Ali, fill d'Ali Muddat ibn al-Husayn.

Bibliografia

[modifica]
  • El Mokhtar Bey, Les Beys de Tunis 1705-1957. Tunis, 2002.