Minton's Playhouse
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Club de jazz  | |||
| Construcció | 1938 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manhattan (Nova York) | |||
| ||||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | edifici del NRHP | |||
| Data | 18 setembre 1985 | |||
| Identificador | 85002423 | |||
El Minton's Playhouse era un club de jazz i un bar situat al primer pis de l'Hotel Cecil al 210 West del carrer 118 al barri de Harlem. Va ser obert el 1938 pel saxofonista Henry Minton.[1] És aquí que s'hi ha desenvolupat el modern jazz, conegut també amb el nom de bebop, gràcies als jam sessions de Thelonious Monk, Kenny Clarke, Charlie Christian i Dizzy Gillespie, als anys 1940. El club va entrar en una fase de decadència al final dels anys 1960 abans de tancar el 1974.[2] El lloc coneix un renaixement, d'ençà l'obertura de les seves portes el 2006 amb el nom d'Uptown Lounge at Minton's Playhouse,.[3][4]
Els inicis del club
[modifica]El primer propietari del club, Henry Minton, era ben conegut a Harlem per haver estat el primer delegat negre a l'American Federation of Musicians Local 802.[5] Va ser també l'empresari del famós Rhythm Club, situat també a Harlem, al començament dels anys 1930, un club sovintejat per Louis Armstrong, Fats Waller, James P. Johnson i Earl Hines.[6] Minton va aconseguir fer del seu club un indret apreciat pels millors músics de New York.
Els anys 1940
[modifica]Al final dels anys 1940, Minton va contractar Teddy Hill per dirigir el club.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Shipton, p. 88.
- ↑ Alan Feuer, “Harlem Journal; Where Lady Day Sleeps, a Jazz Tradition Awakes.” The New York Times, March 13, 2005.
- ↑ “The Reopening of Minton's Playhouse.” Jazz Press Service. May 13, 2006. http://home.nestor.minsk.by/jazz/news/2006/05/1306.html.
- ↑ Minton's Playhouse Website: http://www.uptownatmintons.com Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine..
- ↑ Gottlieb, p. 550.
- ↑ Ibid., p. 112.
Bibliografia
[modifica]- Davis, Miles, with Quincy Troupe. Miles: The Autobiography. New York: Simon and Schuster, 1989.
- DeVeaux, Scott. The Birth of Bebop: A Social and Musical History. Berkeley: University of California Press, 1997.
- Enstice, Wayne, and Paul Rubin. Jazz Spoken Here: Conversations with Twenty-Two Musicians. New York: Da Capo Press, 1994.
- Feuer, Alan. “Harlem Journal; Where Lady Day Sleeps, a Jazz Tradition Awakes.” The New York Times, March 13, 2005.
- Gottlieb, Robert, ed. Reading Jazz: A Gathering of Autobiography, Reportage, and Criticism from 1919 to Now. New York: Random House, 1996.
- Gourse, Leslie. Straight, No Chaser: The Life and Genius of Thelonius Monk. New York: Schirmer Books, 1997.
- Lees, Gene. You Can't Steal a Gift: Dizzy, Clark, Milt, and Nat. New Haven: Yale University, 2001.
- LeRoi Jones. Black Music. New York: Quill, 1967.
- Gunther Schuller. The Swing Era: The Development of Jazz 1930-1945. Nova York: Oxford University Press, 1989.
- Siegal, Nina. “Neighborhood Report: Harlem; At Birthplace of Be-Bop, Revival Blues.” The New York Times, January 24, 1999.
- Shipton, Alyn. Groovin' High: The Life of Dizzy Gillespie. Nova York: Oxford University Press, 1999.
- Szwed, John. So What: The Life of Miles Davis. New York: Simon and Schuster, 2002.
- Woideck, Carl. The Charlie Parker Companion: Six Decades of Commentary. New York: Schirmer Books, 1998.
- “The Reopening of Minton's Playhouse.” Jazz Press Service. May 13, 2006. http://home.nestor.minsk.by/jazz/news/2006/05/1306.html.
