Vés al contingut

Meritxell Cucurella-Jorba

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMeritxell Cucurella-Jorba
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
els Hostalets de Pierola (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, traductora, escriptora, dramaturga Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomatx, el dígraf del desitx Modifica el valor a Wikidata
Premis


Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 26 de setembre de 1973),[1][2] que també signa amb el nom d'«el dígraf del desitx» («tx»),[3][4][5] és una poeta, dramaturga, traductora i activista cultural catalana.[6][7]

Nascuda a la Catalunya central i crescuda a la ciutat de Barcelona, viu des de fa anys al Ponent català.[8] Té un alter ego, la Santíssima Marededéu del Barranc Roig.[2]

Fundadora de les vetallades poètiques i culturals de l’(H)original (2000)[9][10] i directora artística de festivals com Delicadeses (art de tros), (per)versos o PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge),[11] actualment gestiona diverses factories creatives, com La nova fàbrica bella (dedicada a la gestió cultural),[9] o La contaminació, SL.

Trajectòria

[modifica]

L'any 2000 va guanyar el Premi Creació Jove de l'Ajuntament de Barcelona amb punxa'm i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d'Europa i la Mediterrània a Sarajevo el 2001. El 2008 va guanyar el Premi Pollença de Poesia amb Intemperància roig encès.[12] El 2016 va guanyar el XII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia amb Clínica de l'abandó, d'Alda Merini (dins la prestigiosa col·lecció "Els jardins de Samarcanda"). Ha traduït també La ciutat i la casa (2016), de Natalia Ginzburg. Ha seguit traduint més Merini: un llibre-dietari inclassificable: Deliri d'amor (2017). D'entre els seus darrers llibres publicats destaquen Cada volcà és abans muntanya (2013), gairebé introbable, i el darrer, Úrsula (2017).[11]

Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster d'escriptura per a cinema i televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet nombrosos cursos d'escriptura dramàtica a la Sala Beckett –quan encara s'anomenava Estudi General de Dramatúrgia, sota el mestratge de José Sanchis Sinisterra– i ha participat en diversos laboratoris teatrals a San Miniato (Itàlia) –organitzats a redós del Teatro di Pisa. Té un parell de peces de microteatre en volums col·lectius: L'italià (2003) i Insurrecció, o no (2005), i un text teatral publicat, Pare nostre que esteu en el cel (2003). Va col·laborar en la creació de la revista teatral Hamlet (Arola Editors).[13]

L'any 2001 va idear i va posar en marxa, al Raval de Barcelona, el bar de poesia (H)original, els protagonistes del qual han estat objecte d'una exposició de Marta Huertas i Dídac Rocher, i un llibre, Generació (H)original (Labreu Edicions, 2017).[11] Ha organitzat i organitza recitals de poesia i festivals d'art i paraula, com el cicle experimental «(per)versos» a la Nau Ivanow de Barcelona (2005) i, de 2008 a 2011, el cicle de poesia i música PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge) a Les Borges Blanques. Així mateix, Cucurella va crear el festival de poesia, acció i música al ras, de 2008 a 2016, «Delicadeses: art de tros», en diversos indrets de Les Garrigues.[14]

Ha recitat arreu dels Països Catalans i a ciutats com Berlín, Porto, Lisboa, Liorna, Roma, Madrid i Luxemburg (Le Printemps des Poètes 2008),[15] i el 2011 a Lviv (VI Festival Internacional de Literatura de Lviv),[16] Khàrkiv, Dniprò, Odessa i Ternópil (gira per Ucraïna),[2][17] entre altres, i la seva obra ha estat traduïda a diverses llengües: alemany, castellà, francès, italià i ucraïnès.

El 1998 va contribuir a la creació de l'espectacle poètic multilingüe (català, castellà i basc), «Remolins», seguit, juntament amb el músic Jordi Gimbernat, de l'espectacle «Punxa'm» (2000-2001). El 2012 va crear el grup musical Folls i Nocturns, amb el qual van editar el disc 207 (Khlämor Records), el seu lema era «recitem música i cantem poesia». El 2016 va participar en l'espectacle «Tot sembla tan senzill», en homenatge a la poeta Montserrat Abelló, amb la cantant Celeste Alías i els músics Santi Careta, David Mengual i Oriol Roca. Darrerament, amb les cantants Meritxell Gené i Heura Gaya, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego, duu a terme l'espectacle «AMOR. Arrels, branques i fulles», un passeig per la poesia catalana contemporània que s'ha pogut veure al Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Poesia i +, al Festival de Poesia de Sant Cugat i al Seu Vella Festival, entre d'altres. Ha col·laborat amb alguns dels creadors musicals més sorprenens del panorama musical català, com el badaloní Xavi Lozano[11] o el nord-català Pascal Comelade.[cal citació]

Amb l'obra La volumetria del neguit guanyà el Premi de poesia Màrius Torres 2020.[18]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]

Col·lectius:

Teatre

[modifica]

Col·lectius:

  • "Padre nostro che sei nei cieli" dins La scrittura della differenza, a cura d'Alina Narciso i Alessandra Riccio (Nàpols: Guida Editore, 2004)
  • "Insurrecció, o no", dins Dramaticulària, 18 peces curtes / 18 textos breus per felicitar-nos, (Tarragona: Arola Editors, 2005

Traduccions del castellà

[modifica]

Traduccions de l'italià

[modifica]
  • A de Srebrenica, de Giovanna Giovannozi, dins En cartell 2: Les filles de King Kong. A de srebrenica, Re&Ma 12, Barcelona, 2002
  • Assassí, de Marco Palladini, Arola Editors, Tarragona, 2005 (per aquesta traducció, va rebre un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes)[23]
  • Clínica de l'abandó, d'Alda Merini, Eumo Editorial - Cafècentral Poesia, Vic, 2016, Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2016 (vegeu també el postfaci)
  • La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg, Club Editor, Barcelona, 2017 (vegeu també el postfaci)
  • Deliri d'amor, d'Alda Merini (amb un ampli estudi introductori i notes), El cep i la nansa edicions, Vilanova i la Geltrú, 2017
  • Tot el teatre de Natalia Ginzburg (2 volums: I 1965-1967, i II 1968-1991; Prometeu Edicions, 2017-18)[24]
  • Això no és un ànec, de Fulvia Degl’Innocenti. Sant Feliu de Guíxols: Editorial Tramuntana, 2018. ISBN 9788417303174
  • Casa aliena, de Silvio D’Arzo. Barcelona: Viena Edicions, 2021. ISBN 978-84-17998-46-2
  • L’home que ha decidit estimar, de Roberto Camurri. Barcelona: Rata, 2021. ISBN 978-84-16738-53-3
  • Les meves idees estúpides, de Bernardo Zannoni. Barcelona: Club Editor, 2023. ISBN 9788473293914

Traduccions de l'asturià

[modifica]

Llibres per a nens

[modifica]
  • El peixet Federico (o la història de la pipa de l'Andreu), amb il·lustracions de Concetta Probanza, Arola Editors, Tarragona, 2015

Premis i reconeixements

[modifica]

La poeta ha rebut diversos guardons i reconeixements, entre els quals:[25][26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Meritxell Cucurella-Jorba». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 1r agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Serrano, Sara. «Pòrtic i Biografia: Meritxell Cucurella-Jorba» (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 19 maig 2023].
  3. ↑ Junyent Figueras, M. Carme. «Meritxell Cucurella-Jorba. El dígraf del desitx» (en català). Revista d’Igualada, núm 37, Abril 2011, p. 74-77. [Consulta: 19 maig 2023].
  4. ↑ «L’art, la música i la poesia de l’Errant dialogaran amb el paisatge del Set i l’art rupestre del Cogul» (en català). Institut d'Estudis Ilerdencs - IEI, 24-03-2023. [Consulta: 19 maig 2023].
  5. ↑ «POETES: Meritxell Cucurella-Jorba» (en català). Festival PoésArt, Artà, 08-07-2019. [Consulta: 19 maig 2023].
  6. ↑ Olivé Montrabeta, Núria. «Meritxell Cucurella-Jorba: "En un món hipercapitalista, 'respecte' implica, entre moltes altres coses, cobrar per la feina. Parlem amb Meritxell Cucurella-Jorba, poeta, dramaturga, traductora i activista cultural», 11-02-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  7. ↑ «Soc una víctima de l'estètica». betevé, 13-05-2019. [Consulta: 7 març 2020].
  8. ↑ «Meritxell Cucurella-Jorba presenta un nou poemari amb una editorial lleidatana. 'Verticalitat i delinqüència' és un llibre "tautològic i convuls" que "deixa portes i finestres obertes als lectors"» (en català). Teleponent, 26-05-2021 [Consulta: 19 maig 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Carreras i Aubets, Anna «Meritxell Cucurella-Jorba: “La cultura ha de ser insegura”. Parlem amb Meritxell Cucurella-Jorba dels seus dos últims poemaris (...)» (en català). Núvol. El digital de cultura, Faves Tendres #109, 04-03-2022 [Consulta: 19 maig 2023].
  10. ↑ Bombí Vilaseca, Francesc «Cançó trista de l’Horiginal. L’emblemàtic local del centre de Barcelona, consagrat a la poesia, veu amenaçada l’existència» (en català). La Vanguardia, 14-05-2023, pàg. 19-05-2023.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Pons Alorda, Jaume C. «Meritxell Cucurella-Jorba: «Entre companys ens hauríem d'ajudar i no clavar-nos tants punyals»». Nació Digital, 02-02-2018 [Consulta: 19 maig 2023].
  12. ↑ «Los Premis Pollença de Literatura 2008 recaen en Glòria Llobet y Meritxell Cucurella-Jorba» (en castellà). Diario de Mallorca, 18-10-2008 [Consulta: 6 juliol 2022].
  13. ↑ Chicano, Dani. «Neix «Hamlet», una nova revista d'arts escèniques en català editada per Arola i dirigida per Damià Barbany». El Punt Avui, 10-12-2009. [Consulta: 19 maig 2023].
  14. ↑ Mongay, Cristina. «Naixem per creure i morim per renéixer». Surtdecasa, 13-07-2016. [Consulta: 7 març 2020].
  15. ↑ "Que valsent les vers à l'éloge de l'autre!" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., article de Verónica Alfonso al Tageblatt de Luxemburg, 22 d'abril del 2008 (en francès).
  16. ↑ Programa del 6è Festival de Literatura de Lviv dins del 18è Fòrum d'Editors de Lviv (en ucraïnès), Bukvoid, 5-09-2011.
  17. ↑ Титаренко (Tytàrenko), Жанна (Janna). «У Харкові відбувся вечір еротичної поезії. Оригінали текстів зачитували каталонською мовою. Декламування віршів було таким виразним, що частину змісту слухачі розуміли без перекладу» (en ucraïnès). Справжня Варта, 8 вересня 2011. [Consulta: 17 juny 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 324cat. «La periodista Lourdes Toledo guanya el Premi Vallverdú d'assaig i Meritxell Cucurella-Jorba el Màrius Torres de poesia», 20-11-2020. [Consulta: 15 juny 2022].
  19. ↑ "Premis Pollença de Literatura 2008" Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine., a l'arxiu en línia de l'Ajuntament de Pollença. Accedit el 16 de novembre del 2011.
  20. ↑ «Meritxell Cucurella-Jorba presenta un nou poemaria amb una editorial lleidatana». Teleponent.cat, 26-05-2021.
  21. ↑ «ARBRE (L') A PAROLES, N°149 : POETES CATALANS, paru en 2010» (en francès). ARPO - animations, revues, rencontres en poésie. [Consulta: 19 maig 2023].
  22. ↑ Bittoun-Debruyne, Nathalie; Sala Valldaura, Josep Maria. «Arbre à paroles (L'), n° 149. Poètes catalans» (en francès). Librairie Mollat, Bordeaux.
  23. ↑ Ajuts 2005 Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine., a Memòria d'activitats 2005-2006, Institució de les Lletres Catalanes, p. 98.
  24. ↑ Carreras, Anna. «Tot el teatre de Natalia Ginzburg». Núvol, 18-12-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  25. ↑ «Meritxell Cucurella-Jorba. Premis» a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  26. ↑ Mongay, Cristina «Meritxell Cucurella-Jorba: “La cultura que m’agrada navega sempre pels marges”. Parlem amb (...)», Territoris, 19 d'abril del 2022. [Consulta: 10-05-2023].
  27. ↑ «PREMIS ATENEUS 2011»  PDF, a InfoFAC 23, febrer 2012, p. 6. [Consulta: 10-05-2023].
  28. ↑ «Delicadeses. Art de Tros - La Fàbrica Bella». Interaccions. DIBA, 05-10-2016. [Consulta: 19 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meritxell_Cucurella-Jorba&oldid=34326440»