Vés al contingut

Marta Barceló i Femenías

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarta Barceló i Femenías
Biografia
Naixement28 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMarta Barceló Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSineu Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut del Teatre
National Centre for Circus Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, acròbata, dramaturga, guionista Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióRes de Res
Esportacrobàcia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Facebook: marta.barcelof Modifica el valor a Wikidata

Marta Barceló i Femenías (Palma, 28 d'agost de 1973) és una actriu, guionista, trapezista, escriptora i dramaturga mallorquina.[1]

Es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic el 1996, en l'especialitat de gest, i a l'escola de circ The Circus Space de Londres.[2] Complementà la seva formació amb cursos amb Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen, Mariantònia Oliver i Roger Smart.[1]

Forma part d'una sèrie d'autors-actors que des dels anys noranta del segle passat van contribuir a professionalitzar el teatre d'autor mallorquí.[3]

El 2013 el seu espectacle (remor), del qual era coautora, cointèrpret i codirectora, va guanyar el Total Theatre Award al Fringe Festival d’Edimburg.[4] El 2015 va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb l'obra Abans que arribi l'alemany.[5] Amb la seva obra Tocar mare, el 2016 va guanyar el sisè Torneig de Dramatúrgia Catalana a Girona[6] del festival Temporada Alta,[7][8] i el 2017 el cinquè Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires (TABA).[9][10] Amb "Anar a Saturn i tornar" guanya el Premi Palanca i Roca dels premis Ciutat d'Alzira.

També ha destacat el seu pas per la narrativa amb la novel·la Lúnia (1996) que va guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya i per la televisió amb les sèries d'IB3 Vallterra, Laberint de passions, Llàgrima de sang, Migjorn, Hotel Bellavista, Treufoc i Pep, de les qual en va ser guionista.

Amb Biel Jordà va fundar la productora Res de Res & En Blanc, que aixopluga dues companyies i que va tancar el 2016. Posteriorment, amb l'associació ALCEM EL C.IN.E., va impulsar el Centre d'INvestigació Escènica (C.IN.E) a Sineu, inaugurat del 2016, del qual és codirectora.[11][4]

Amb l'obra Zona Inundable, on, a partir de vivències i testimonis personals, aconsegueix traslladar el fet dramàtic local d'un desastre natural, guanyà el Premi de Teatre Vila de Santanyí 2022.[12]

Les seves obres s'han traduït al castellà, grec, italià, anglès, polonès, romanès i alemany, i se n'han fet muntatges i lectures dramatitzades a Alemanya, Itàlia, Nova York, Romania i Grècia.

Estrenes[1]

[modifica]
  • 30 juliol 1995. Queen of hearts. Creació col·lectiva. Peter Wooldridge. Festival de Teatre de Carrer de Cardiff. Companyia HTV.
  • 21 juliol 1999. Poi piove dentro a l'alta fantasia. Creació col·lectiva. Franco de Francescoantonio. Festival Grec. Companyia Centre Dramàtic del Vallès.
  • 2 octubre 1999. El ball de les balenes. Biel Jordà. Fira de Teatre de Manacor. En Blanc.
  • 15 febrer 2000. Ícars. Creació col·lectiva. Xisco Segura, Marta Barceló i Biel Jordà. Teatre del Mar (Palma). Res de Res / En Blanc.
  • 7 setembre 2001. Trèmolo. Creació col·lectiva. Rafel Duran. Fira de Teatre de Tàrrega. Res de Res / En Blanc.
  • 12 juliol 2003. Mara. Creació col·lectiva. Biel Jordà. Teatre d'Artà. Res de Res.
  • 20 febrer 2005. El mal blanc. Anne Denis (versió). Anne Denis. La Bòbila (Barcelona). Instant Cia.
  • 19 agost 2006. La capsa de Mu. Marta Barceló i Biel Jordà. Biel Jordà. Auditori d'Alcúdia. En Blanc.
  • 29 setembre 2005. Tempo. Creació col·lectiva. Marta Barceló, Albert Bordonada, Biel Jordà i Laia Oliveras. Fira de Teatre de Manacor. Res de Res.
  • 2 octubre 2008. La prima Vera. Text: Marta Barceló i Biel Jordà. Música: Pascale Desmeules. Theatre de Salons (Ginebra). Passacaille.
  • 23 octubre 2008. Paraules robades. Marta Barceló i Biel Jordà. Margalida Grimalt. Teatre Municipal de Palma. Norai.
  • 6 juny 2009. Maria? Marta Barceló. Biel Jordà. Teatre la Unió (Son Servera). En Blanc.
  • 29 octubre 2011. (remor). Joan Miquel Artigues i Marta Barceló. Fira de Teatre de Manacor. Res de Res & Artigues.
  • 23 setembre 2012. Parasceve. Blai Bonet. Jeroni Obrador. Teatre Principal de Palma. Tshock Cultura Emocional.
  • 9 de juliol del 2015. Fuga, dirigida per Biel Jordà. Creació col·lectiva. Res de Res. Mercat de les Flora, Barcelona.
  • 21 de setembre de 2016. Abans que arribi l’alemany, dirigida per Joan Fullana. Teatre Mar i Terra de Palma.[13]

Obra literària

[modifica]

Ha treballat el teatre, el guió, la novel·la infantil i el teatre breuː

Guió

[modifica]
  • curtmetratge Rates, premi Suspiria (2013) al millor guió.[14]
  • diverses sèries de televisió per a IB3ː Vallterra, Laberint de passions, Llàgrima de sang, Treufoc, Pep.[8]

Novel·la

[modifica]

Teatre

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Muntaner González, Maria. «Marta Barceló i Femenias». Institut del teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 20 febrer 2022].
  2. ↑ Montero, María «Amor y compañía» (en castellà). La Nación - Tiempo Libre [Costa Rica], 20-11-2003. Arxivat de l'original el 2017-04-16 [Consulta: 16 abril 2017].
  3. ↑ Nadal, Antoni. «Els anys noranta». A: Teatre modern a Mallorca. volum 8 de Biblioteca Miquel dels Sants Oliver. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 20. ISBN 9788478269914. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Marta Barceló». Catalandrama. Fundació Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia. [Consulta: 20 febrer 2022].
  5. ↑ Pastells, Josep «Marta Barceló s'imposa al sisè Torneig de Dramatúrgia». Ara, 28-11-2016.
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/teatre/marta-barcelo-guanyadora-del-vi-torneig-de-dramaturgia-del-temporada-alta-41715
  7. ↑ Ginart, Belén «Trapezista, combatent, escriptora». Ara, 10-03-2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 «La dramaturga Marta Barceló triunfa en Temporada Alta». El Periódico, 29-11-2016.
  9. ↑ Mateu, M. «La tricampiona Marta Barceló triomfa, també, a Buenos Aires». Ara Balears, 13-02-2017.
  10. ↑ Obrador, T. «"Trabajamos con un material emocional muy potente y se nota en el escenario"». Diario de Mallorca, 20-04-2013. [Consulta: 3 juliol 2020].
  11. ↑ Gallego, Rafel «Marta Barceló: "Sempre hem fet més feina fora que aquí... ens ha mancat suport"». Ara Balears, 19-03-2017.
  12. ↑ «Marta Barceló, Antoni Nomen i Joan Deusa, guanyadors dels premis de teatre, poesia i narrativa de Santanyí de 2022». dBalears, 23-04-2022 [Consulta: 22 juny 2022].
  13. ↑ «S'estrena 'Abans que arribi l'alemany'». IB3 Notícies, 23-02-2017. [Consulta: 20 febrer 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 Muntaner González, Maria. «Marta Barceló i Femenias». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 3 juliol 2020].
  15. ↑ «Maria?». Última Hora. [Consulta: 20 febrer 2022].
  16. ↑ Moussaoui, Soraya «Teatre i Mar estrena la premiada obra 'Abans que arribi l'alemany'» (en castellà). Diario de Mallorca, 22-02-2017. «El texto creado por Marta Barceló fue el ganador del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears»
  17. ↑ Castillón, Xavier «Família i mentides». El Punt Avui, 29-11-2016, pàg. 54.
  18. ↑ [enllaç sense format] https://www.arabalears.cat/cultura/cancer-mama-l-fet-visible-l-omplert-d-estigmes_128_3839425.html
  19. ↑ «Marta Barceló guanya el XV Premi de Teatre Palanca i Roca dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Marta Barceló». Directori d'Actors. Associació d'Actors i d'Actrius Professionals de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2017-04-16. [Consulta: 16 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Barceló_i_Femenías&oldid=33984235»