Marc Jesús Bertran i Tintorer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1872 Barcelona |
| Mort | 4 gener 1934 (61 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, escriptor, crític musical |
| Família | |
| Pare | Eduard Bertran i Rubio |
| Germans | Pau Maria Bertran i Tintorer |
Marc Jesús Bertran i Tintorer (Barcelona, 4 de setembre de 1872[1]- 4 de gener de 1934) fou musicòleg, crític musical i teatral i escriptor català,[2] amb una gran afició pel col·leccionisme.[3] Es va dedicar també a l'estudi històric del teatre i el teatre líric, tot impulsant la creació del Museu del Teatre i de la Música, avui en dia dividit entre dues institucions: l'Institut del Teatre i el Museu de la Música.[2] A més a més, va col·laborar de forma repetida amb la premsa on, a banda de publicar les seves crítiques, donava a conèixer la seva col·lecció, que més tard va haver de subhastar per necessitats econòmiques.[3]
Biografia
[modifica]Bertran i Tintorer, fill d'Eduard Bertran i Rubio, metge de Saragossa, i de la barcelonina Dolors Tintoré Serra, va néixer l'any 1873 a Barcelona.[1]
El seu reconeixement, en gran part, deriva de les crítiques musicals publicades als diaris La Vanguardia (1898), del qual va ser col·laborador durant quinze anys, i després a El Día Gráfico, on va publicar fins a la seva mort.[4]
Va simpatitzar amb el corrent wagnerià, de manera que la seva postura respecte a la música era força conservadora. Aquesta voluntat de fer arribar el pensament wagnerià el va portar a publicar l'any 1905 un llibre amb finalitats divulgatives dedicat a Els mestres cantaires de Nuremberg en la seva estrena al Liceu.[4] Posteriorment, va continuar la seva divulgació amb més contundència en altres obres, entre les quals destaca el volum El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1837-1930),[5] ja que va ser el primer a interessar-se per estudiar la vida operística d'aquest teatre.[2]
Va tenir altres facetes com la d'escriptor de novel·les i llibres de temes musicals i teatrals, estudiós de la dansa i col·leccionista.[2] Des de jove es va dedicar a col·leccionar objectes valuosos típics de la indumentària femenina de l'època com pintes, peinetas o diademes i, encara que no va fer gaires exposicions públiques a la seva ciutat, ho va donar a conèixer a través de la publicació d'articles a la premsa. Anys més tard, per problemes econòmics, va haver de subhastar la col·lecció a París, després de la negativa de l'Ajuntament de Barcelona a acceptar-la.[3]
La figura de Marc Jesús Bertran va ser rellevant també en ser, cap a l'any 1912-13, l'impulsor i conseqüentment el primer conservador del Museu del Teatre i de la Dansa de Barcelona.[6] També va ser un dels pensadors del III Congrés Internacional de Teatre, celebrat l'any 1929 a Barcelona.[4]
Obres literàries
[modifica]A part de les seves publicacions d'articles en diaris, la seva producció literària aglutina estudis sobre espectacles musicals, algunes novel·les i textos teatrals, així com traduccions d'autors com Gerhart Hauptmann.[4] Entre les més destacades hi ha:
- El Rey (1903)
- Los maestros cantores de Nuremberg (1905).
- La dansa en el teatre (1908).
- Entre el telar y el foso (1910)
- La tonadilla y la danza (1915).
- Baile de máscaras en un convento de monjas; fiesta de momería en Pedralbes en tiempo de Felipe V, Barcelona (1929).
- El Gran Teatro del Liceo de Barcelona (1837-1930), Barcelona (1931)[5]
- Una vida (teatre, 1931)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Teledocumentación, Baratz Servicios de. «Arxiu Municipal de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Aviñoa, Xosé. «Marc Jesús Bertran». Enciclopèdia de les arts escèniques catalanes. [Consulta: 19 maig 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Beltrán Catalán, Clara «Marc Jesús Bertran Tintorer». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans (RCCAAC), 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 ALIER, Roger. «Bertrán, Marco Jesús». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 416.
- ↑ 5,0 5,1 Bertran, Marc Jesús. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1837-1930). Barcelona: Oliva de Vilanova, 1931. OCLC 2226100.
- ↑ Vázquez Estévez, Anna «El Centre de documentació de l'Institut del Teatre.». Item: revista de biblioteconomia i documentació, vol.13, 1993, pàg. 142-147.