Loyola de Palacio de Vallelersundi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ignacia de Loyola de Palacio y de Vallelersundi, coneguda amb el nom de Loyola de Palacio, (Madrid, Espanya, 16 de setembre de 1950[1] - íb. 13 de desembre de 2006) fou una política espanyola, que fou ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el primer govern de José María Aznar, així com membre de la Comissió Europea entre 1999 i 2004 sota la presidència de Romano Prodi.
Biografia
[modifica]Va néixer el 16 de setembre de 1950 a la ciutat de Madrid,[1] neta de l'enginyer Alberto de Palacio, que va dissenyar el Pont Penjant de Portugalete (avui en dia considerat Patrimoni de la Humanitat) i germana de la també política Ana Palacio Vallelersundi. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid.
A finals d'agost de l'any 2006 se li va detectar un càncer avançat i va ser traslladada a un hospital de Houston (Estats Units d'Amèrica), on va començar a rebre tractament. Va morir el 13 de desembre de 2006 a l'Hospital Doce de Octubre de Madrid de forma inesperada i va ser enterrada a la localitat guipuscoana de Deba en el panteó familiar.
Activitat política
[modifica]Política espanyola
[modifica]L'any 1977 va esdevenir la primera Secretària General i fundadora de les Noves Generacions d'Aliança Popular, càrrec que va ocupar fins al 1978. Entre 1979 i 1982 va ocupar la Secretària General Tècnica de la Federació d'Associacions de la Premsa. A l'any següent va entrar en la política activa ocupant la Secretària General Tècnica del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats i del Senat, càrrec que va mantenir fins al 1986.
En les eleccions generals de 1986 fou escollida senadora per la província de Segòvia, sent nomenada Portaveu Adjunt del Partit Popular al Senat. En les eleccions generals de 1989 fou escollida diputada per Segòvia al Congrés, esdevenint portaveu adjunta a Rodrigo Rato el 1990, i desenvolupant aquest càrrec fins al 1996. Reescollida diputada en les eleccions de 1993 i 1996, amb la victòria de José María Aznar en aquestes últimes, Loyola de Palacio fou nomenada Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Durant la seva gestió com a ministra patí l'anomenat "frau del lli", un escàndol que va consitir que, gràcies a la recepció d'ajudes europees per al cultiu del lli, es va multiplicar la superfície conreada d'aquesta planta. Durant l'any 2006 els tribunals van demostrar que Loyola de Palacio era innocent en aquest procés.
Política europea
[modifica]El juliol de 1999 va dimitir del seu càrrec de ministra i abandonà el seu escó al Parlament Espanyol per esdevenir candidata del Partit Popular en les eleccions europees d'aquell any, aconseguint una àmplia majoria. Després de la seva victòria va ser designada cap de la Delegació espanyola del PP al Parlament Europeu, ocupant aquest càrrec fins que va ser nomenada Vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de les Relacions amb el Parlament, Transport i Energia sota el mandat de la Comissió Prodi, càrrec que va ocupar fins a l'any 2004.
Durant la seva activitat al capdavant de la Comissió Europea va esdevenir la primera dona a esdevenir Vicepresidenta de la Comissió. Va ser la impulsora dels transports a la Unió Europea i del projecte Galileu, entre d'altres.
Després d'abandonar el càrrec a la Comissió Europea va ocupar la presidència del Consell de Política Exterior del Partit Popular, a més de ser membre del grup d'alt nivell de la Unió Europea i presidenta del think tank del Partit Popular Europeu.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 151. ISBN 84-930048-0-4.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Luis María Atienza Serna |
Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació 1996 – 1999 |
Succeïda per: Jesús María Posada Moreno |
| Precedida per: Leon Brittan i Manuel Marín |
Vicepresidenta de la Comissió Europea amb Neil Kinnock 1999 – 2004 |
Succeïda per: Margot Wallström, Günter Verheugen, Franco Frattini, Jacques Barrot i Siim Kallas |
| Precedida per: Marcelino Oreja |
Comissària de Relacions amb el Parlament 1999 – 2004 |
Succeïda per: Margot Wallström |
| Precedida per: Neil Kinnock |
Comissària de Transport 1999 – 2004 |
Succeïda per: Jacques Barrot |
| Precedida per: Khristos Paputsís |
Comissària d'Energia 1999 – 2004 |
Succeïda per: Andris Piebalgs |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Francisco Álvarez-Cascos Fernández (presidència) • Rodrigo Rato (economia i hisenda) | |
| Ministres | Jaime Mayor Oreja (Interior) • Abel Matutes Juan (Afers Exteriors) • Eduardo Serra Rexach (Defensa) • Margarita Mariscal de Gante Mirón (Justícia) • Josep Piqué i Camps (Indústria i energia) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Foment) • Javier Arenas Bocanegra /Manuel Pimentel Siles/ Juan Carlos Aparicio Pérez (Treball) • Isabel Tocino Biscarolasaga (Medi Ambient) • José Manuel Romay Beccaría (sanitat i consum) • Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Administracions Públiques) • Esperanza Aguirre/Mariano Rajoy Brey (Educació i cultura) • Loyola de Palacio de Vallelersundi/Jesús María Posada Moreno (Agricultura, pesca i alimentació) | |
(← IV GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZNAR) | ||
- Militants del Partit Popular
- Senadors madrilenys al Senat espanyol
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (1999-2004)
- Comissaris Europeus espanyols
- Ministres d'Agricultura del Govern d'Espanya
- Diputats al Congrés dels Diputats per Segòvia
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Morts a Madrid
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Naixements del 1950
- Morts de càncer de pulmó
- Senadors castellanolleonesos al Senat espanyol
- Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya
- Morts de càncer a Espanya