Llengües polinèsies
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Polinèsia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | poly1242 |
Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.
Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.
Components
[modifica]| Llengües polinèsies |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonologia
[modifica]És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
Vocals
[modifica]Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.
Consonants
[modifica]Hi ha una major diferenciació en les consonants.
| tongalès | samoà | pascuà | tahitià | maori de les illes Cook | maori de Nova Zelanda | hawaià |
|---|
Numerals i altre lèxic
[modifica]| Significat | un | dos | tres | quatre | cinc | home | mar | tabú | pop | canoa | entrar |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| tongà | taha | ua | tolu | fā | nima | taŋata | tahi | tapu | feke | vaka | hū |
| samoà | tasi | lua | tolu | fā | lima | taŋata | tai | tapu | feʔe | vaʔa | ulu |
| maori | tahi | rua | toru | ɸā | rima | taŋata | tai | tapu | ɸeke | waka | uru |
| rapanui | -tahi | -rua | -toru | -ha | -rima | taŋata | tai | tapu | heke | vaka | uru |
| rarotongà | taʔi | rua | toru | ʔā | rima | taŋata | tai | tapu | ʔeke | vaka | uru |
| hawaià | kahi | lua | kolu | hā | lima | kanaka | kai | kapu | heʔe | waʔa | ulu |
Correspondències internes
[modifica]| Tongalès | Niueà | Samoà | Sikaiana | Takuu | Rapanui | Tahitià | Rarotongà | Māori | Nord Marquesà | Sud Marquesà | Hawaià | Mangarevà | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| cel | /laŋi/ | /laŋi/ | /laŋi/ | /lani/ | /ɾani/ | /ɾaŋi/ | /ɾaʔi/ | /ɾaŋi/ | /ɾaŋi/ | /ʔaki/ | /ʔani/ | /lani/ | /ɾaŋi/ |
| vent del nord | /tokelau/ | /tokelau/ | /toʔelau/ | /tokelau/ | /tokoɾau/ | /tokeɾau/ | /toʔeɾau/ | /tokeɾau/ | /tokeɾau/ | /tokoʔau/ | /tokoʔau/ | /koʔolau/ | /tokeɾau/ |
| dona | /fefine/ | /fifine/ | /fafine/ | /hahine/ | /ffine/ | /vahine/ | /vaʔine/ | /wahine/ | /vehine/ | /vehine/ | /wahine/ | /veine/ | |
| casa | /fale/ | /fale/ | /fale/ | /hale/ | /faɾe/ | /haɾe/ | /faɾe/ | /ʔaɾe/ | /ɸaɾe/ | /haʔe/ | /haʔe/ | /hale/ | /faɾe/ |
| parent | /motuʔa/ | /motua/ | /matua/ | /maatua/ | /matuʔa/ | /metua/ | /metua/ | /matua/ | /motua/ | /motua/ | /makua/ | /matua/ |
Pronoms personals
[modifica]En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).
Notes
[modifica]Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. Harvard University: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the New York Public Library: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the University of Michigan: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Tregear, Edward. A Paumotuan dictionary with Polynesian comparatives. the University of California: Whitcombe & Tombs Limited, 1895, p. 76 [Consulta: 21 juliol 2011].
Referències
[modifica]- Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
- Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
- Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
- Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
- Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.
Enllaços externs
[modifica]