Liubov Popova
  | |
| Nom original | (ru) Попова, Любовь Сергеевна |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 abril 1889 (Julià) Ivanovskoe (Rússia) (en)  |
| Mort | 25 maig 1924 (35 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | escarlatina |
| Sepultura | cementiri de Vagànkovo |
| Grup ètnic | Russos |
| Formació | lycée pour filles de S. A. Arsenieva (fr) Académie de la Palette |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, avantguardisme i escenografia |
| Lloc de treball | París Nóvgorod Pskov Sant Petersburg Kíiv Rostov Moscou Itàlia Samarcanda |
| Ocupació | pintora, dissenyadora, collagista, tipògrafa, dibuixant projectista, dissenyadora de moda, escenògrafa, il·lustradora, dibuixant, professora d'universitat, artista gràfica, artista |
| Membre de | |
| Gènere | Art abstracte, figureta, nu, paisatge urbà, abstracció geomètrica i natura morta |
| Moviment | Constructivisme, futurisme, cubisme i suprematisme |
| |
Liubov Serguéievna Popova (rus: Любо́вь Серге́евна Попо́ва), nascuda a Ivanovskoïe, no lluny de Moscou (6 de maig del 1889 - 25 de maig del 1924), va ser una pintora russa associada a les avantguardes de l'època revolucionària (constructivisme soviètic, suprematisme i cubofuturisme).[1] Es va distingir per les seves composicions arquitectòniques, i entre les seves principals influències va estar Malevich. Va pertànyer a un ambient artístic en el qual va destacar un notable grup de pintores, com Natàlia Gontxarova, Olga Rózanova, Varvara Stepànova i Aleksandra Ekster.
Les seves primeres obres van ser pintura de paisatge i dibuixos de figures humanes (1908-1912). A partir del 1913 i fins al 1915, pinta nus i retrats cubofuturistes (Nu cubista, 1913), una sèrie de naturaleses mortes amb tècnica de collage i ús del relleu (escultopintura), cartes pintades i materials diversos (Naturalesa morta italiana, 1914).
El 1916, comença una reflexió sobre la presència o absència de l'objecte, cap a la no-objectivitat.
Compon teles suprematistes, on barreja color, volums i línies (sèrie de Pictorals arquitectònics, 1916-1921), on formes geomètriques s'imbriquen les unes amb les altres i creen una organització dels elements, no com a mitjà de figuració, sinó com a construccions autònomes.
El 1921, signa un manifest per a l'abandó de la pintura de cavallet[2] i declara que "l'organització dels elements de la producció artística ha de tornar a la posada en forma dels elements materials de la vida, és a dir, cap a la indústria, cap al que anomenem la producció". Sota aquests principis estètics, i juntament amb Rodchenko, participa en l'exposició 5x5=25 a Moscou.[3]
-
Retrat de filòsof, 1915 -
El model, 1913 -
Gerra sobre una taula, 1915 -
L'arquitectura pictural, 1916 -
Balda, 1919 -
Romeu i Julieta (Ромео и Джульетта), 1920 -
Construcció pintoresca, 1920 -
Construcció espai i força, 1921
Notes
[modifica]- ↑ Giovanni Lista, « Futurisme et Cubo-futurisme » in Cahiers du Musée National d'Art Moderne, no 5, septembre 1980, Paris, p. 456-495.
- ↑ * Fernand Léger, Pintura mural y pintura de caballete, en Funciones de la pintura, Paidós, 1990, ISBN 8475096328, pg. 32.
- Clement Greenberg, La crisis de la pintura de caballete, en Arte y cultura: ensayos críticos, Paidós, 2002, ISBN 8449312604, pg. 177.
- ↑ Abbott Gleason, Peter Kenez, Richard Stites (1989). Bolshevik Culture: Experiment and Order in the Russian Revolution. Indiana University Press. ISBN 0253205131, ISBN 9780253205131
Enllaços externs
[modifica]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Liubov PopovaCommons.
- Fitxa en el Guggenheim Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine..