La ciutat de l'alegria
City of Joy | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Roland Joffé |
Protagonistes | |
Producció | Roland Joffé i Jake Eberts |
Guió | Joe Eszterhas |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Peter Biziou |
Muntatge | Gerry Hambling |
Productora | Allied Filmmakers |
Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Regne Unit |
Estrena | 1992 |
Durada | 134 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | City of Joy (en) |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Calcuta i Índia |
La Ciutat de l'alegria (títol original en anglès: City of Joy) és una pel·lícula franco-britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1992 i doblada al català.[1]
Aquesta pel·lícula és una lliure interpretació del llibre de Dominique Lapierre, igualment titulat La Cité de la joie, i publicat el 1985. El llibre ha venut diversos milions d'exemplars i traduït a nombroses llengües.
Argument
[modifica]Max, un jove cirurgià estatunidenc, decideix, després del fracàs d'una operació, renunciar a la seva pràctica i marxar a l'Índia. Allà, a Calcuta, davant la misèria, es nega al principi a implicar-se, però després de ser colpejat i robat, és ajudat per una família que fuig de la fam del camp. El granger (Om Puri) el porta a una clínica a la "Ciutat de l'alegria", un dispensari enmig dels barris de barraques, on malgrat els seus problemes, la seva fam i la seva misèria, els indis són tots igualment feliços de la simplicitat de les seves vides.[2]
Repartiment
[modifica]- Patrick Swayze: Max Lowe
- Om Puri: Hazari Pal
- Ayesha Dharker: Amrita Pal
- Pauline Collins: Joan Bethel
- Shabana Azmi: Kamla Pal
- Art Malik: Ashoka
Referències
[modifica]- ↑ «La ciutat de l'alegria». Ésadir.cat. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «City of Joy» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 20 desembre 2022].