Keithconnita
Keithconnita | |
---|---|
Fórmula química | Pd20Te₇ |
Epònim | H. Keith Conn (en) |
Localitat tipus | Stillwater igneous complex (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.20 |
Dana | 2.2.6.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 11,45Å; c = 11,4Å; |
Duresa (Mohs) | 5 |
Impureses comunes | Pb, Bi |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1978-032 |
Any d'aprovació | 1979 |
Símbol | Kei |
Referències | [1] |
La keithconnita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Herbert Keith Conn (1923), geòleg canadenc i oficial de mina, clau en el descobriment de les mineralitzacions de platí i pal·ladi del dipòsit de Stillwater, i qui proporcionà el material per al seu estudi.
Característiques
[modifica]La keithconnita és un sulfur, un tel·lurur de pal·ladi de fórmula química Pd20Te₇. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de grans de fins a 220 micròmetres, i en inclusions en palletes d'elements del grup del platí.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. La keithconnita plúmbica és una varietat que conté plom, que va ser descoberta al dipòsit d'elements del grup del platí de Kirakkajuppura, a Lapland (Finlàndia).[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la keithconnita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, vasilita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, oulankaïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral rar, que es troba juntament amb altres minerals del grup del platí en complexos ultrabàsics i en placers. Sol trobar-se associada a altres minerals com: merenskyita, kotulskita, tel·luropal·ladinita, moncheïta, vysotskita, or natiu o magnetita.[2] Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Stillwater, a Nye (Montana, Estats Units).
Referències
[modifica]- ↑ «Keithconnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Keithconnite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ «Plumbian Keithconnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2016].