Jacques de Billy
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 març 1602 Compiègne (Regne de França) |
Mort | 14 gener 1679 (76 anys) Dijon (Regne de França) |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres |
Ocupació | matemàtic, astrònom |
Ocupador | Collège des Godrans (1638–1678) |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Jacques de Billy (Compiègne, 18 de març de 1602 - Dijon, 14 de gener de 1679) va ser un jesuïta i matemàtic francès.
Va ensenyar matemàtiques a diversos col·legis jesuïtes (Pont-à-Mousson, Reims i Grenoble). També va ser rector dels col·legis de jesuïtes de Langres i de Sens, tot i que la major part de la seva vida va ser professor del collège des Godrans, el col·legi jesuïta de Dijon.[1] Sembla que complementava els seus deures pedagògics fent de conseller militar del vescomte de Turena, ja que va escriure un llibre sobre el setge de Lancrecy.[2]
Va tenir per alumnes Jacques Ozanam[3] i Claude-Gaspard Bachet de Méziriac. També va mantenir correspondència amb Pierre de Fermat.
En matemàtica, els seus treballs es van centrar en l'àlgebra, tema sobre el que va publicar diverses obres com Abrégé de préceptes d'algébre (1637), Nova geometria clavis algebrae (1643) i Doctrinae analyticae inventum novum (1670), que van tenir certa influència en el desenvolupament de la notació algebraica.[4] També es va interessar en la teoria de nombres publicant el 1670 un comentari de l'Aritmètica de Diofant.
Va publicar un cert nombre de taules astronòmiques. Les seves taules sobre els eclipsis publicades el 1656 (calculades per als anys 1656 a 1693) tenen per títol Tabulae Lodoicaeae seu universa eclipseon doctrina tabulis, praeceptis ac demonstrationibus explicata. Adiectus és calculus, aliquot eclipseon solis & lunae, quae proxime per totam Europam videbuntur. Entre 1664 i 1666 també va escriure tres opuscles sobre els cometes dels anys 1664 i 1665, defensant que no eren el mateix astre.[5]
Billy va estar un dels primers científics a rebutjar el rol de l'astrologia en ciència i va rebutjar, sobretot, l'antiga creença de la influència malèfica dels cometes[6] en el seu llibre Le tombeau de l'astrologia judiciaire (1657).[7]
Un cràter lunar porta avui el seu nom.
Fonts
[modifica]- Cràter lunar
- Polybiblio Arxivat 2007-02-27 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Roux, 2017, p. 28.
- ↑ De Lucca, 2012, p. 118-120.
- ↑ Càndito, 2016, p. 224.
- ↑ Udías, 2015, p. 26.
- ↑ Roux, 2017, p. 28 i 46.
- ↑ Campos Ribeiro, 2023b, p. 85.
- ↑ Campos Ribeiro, 2023a, p. 443.
Bibliografia
[modifica]- Campos Ribeiro, Luís «Jesuits and Astrology: Print versus Manuscript» (en anglès). Journal of Jesuit Studies, Vol. 10, Num. 3, 2023a, pàg. 438-455. DOI: 10.1163/22141332-10030003. ISSN: 2214-1324.
- Campos Ribeiro, Luís. Jesuit Astrology (en anglès). Brill, 2023b. ISBN 978-90-04-54895-4.
- Càndito, Cristina. «Jacques Ozanam (1640-1718)». A: Michela Cigola (ed.). Distinguished Figures in Descriptive Geometry and Its Applications for Mechanism Science (en anglès). Springer, 2016, p. 223-245. ISBN 978-3-319-20196-2.
- De Lucca, Denis. Jesuits and Fortifications (en anglès). Brill, 2012. ISBN 978-90-04-21651-8.
- Roux, Sophie. «The Two Comets of 1664-1665 : A Dispersive Prism for French Natural Philosophy Principles». A: Peter R. Anstey. The Idea of Principles in Early Modern Thought (en anglès). Routledge, 2017. ISBN 978-1-138-21158-2.
- Udías, Agustín. Jesuit Contribution to Science (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-08364-3.
Enllaços externs
[modifica]- Obra de Billy digitalitzat Arxivat 2011-09-20 a Wayback Machine. pel Sicd de les universitats d'Estrasburg
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques de Billy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Westfall, Richard S. «Billy, Jacques de» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 7 setembre 2024].
- Itard, Jean. «Billy, Jacques De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 març 2014].