Isabel de la Calle i de la Calle
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1875  Madrid | ||
| Mort | 3 febrer 1957 (81/82 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, professora de música, directora d'orquestra | ||
Isabel de la Calle i de la Calle (Madrid, aprox. 1875 - Barcelona, 3 de febrer de 1957) fou una pianista, professora de música i directora d'orquestra. Fundà el Conservatori Femení, al barri de Gràcia de Barcelona, i l'Orquesta Femenina.
Biografia
[modifica]Fins a la dècada de 1890 es formà a l'Acadèmia Nicolau, l'escola de música que tenia al carrer de Pau Claris de Barcelona el mestre Antoni Nicolau,[1] i fou deixebla de Llorenç Bau.[2][3]
El 1913 creà el Conservatori de S. A. R. la Infanta Isabel, després anomenat Conservatori Femení. El 1932 fundà l'Orquestra Femenina, una formació musical no professional constituïda per professores i deixebles del seu Conservatori, amb col·laboracions puntuals d'altres concertistes. Dirigí l'orquestra fins a l'abril de 1950, en què la rellevà la pianista Maria Dolors Rosich Ventosa.[4] El 14 d'abril de 1940 rebé un homenatge al Casal del Metge per commemorar el cinquantenari de la seva activitat professoral, que comptà amb la participació d'Alicia de Larrocha i de la Calle, amb qui la unia un parentiu familiar.[3]
El concert de l'Orquestra a l'Ateneu Barcelonès de 9 de febrer de 1957, que havia de commemorar el 25è aniversari de la fundació de l'Orquestra Femenina, esdevingué un concert d'homenatge, pocs dies després de la seva mort.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «En el palacio de Ciencias». La Vanguardia, 10-07-1893, pàg. 3.
- ↑ La Vanguardia, 01-07-1890, pàg. 2.
- ↑ 3,0 3,1 «Invitación al concierto dedicado a Isabel de la Calle [Programa de mà]». web Alicía de Larrocha. [Consulta: març 2019].
- ↑ «Casa del Médico. La Orquesta Clásica Femenina Isabel de la Calle». La Vanguardia, 04-04-1950, pàg. 15.
- ↑ «La Orquesta Clásica Femenina Isabel de la Calle». La Vanguardia, 09-02-1957, pàg. 23.
- ↑ «Esquela Isabel de la Calle». La Vanguardia, 12-02-1957, pàg. 21.
Bibliografia
[modifica]- Pagés Santacana, Mònica. Alicia de Larrocha. Notas para un genio. Alba Editorial, 2016. ISBN 9788490652435.
- Palma, Victòria. «Orquestra Femenina de Barcelona, la més femenina i singular». Femení i Singulars [de Catalunya Música], 23-10-2012. [Consulta: març 2019].