Isabel Esteban Nieto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1893  Villajimena (província de Palència) |
| Mort | 7 setembre 1936 (43 anys) Quintana del Puente (província de Palència) |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
| Ideologia | Socialisme |
| Activitat | |
| Ocupació | professora |
Isabel Esteban Nieto (Villajimena, 8 de juliol de 1893 - Quintana del Puente, 7 de setembre de 1936) fou una mestra republicana, d'ideologia socialista, assassinada per un escamot feixista als inicis de la Guerra Civil.[1][2]
Biografia
[modifica]Isabel Esteban Nieto, filla d'Idelfonso Esteban Abad, secretari de l'Ajuntament, i Vidala Nieto Pérez, havia nascut a Villajimena, un petit poble de la comarca del Cerrato, a la província de Palència. Era la segona de tres germans i als 15 anys va iniciar els estudis de magisteri en el marc ideològic de l'Espanya de la Restauració; va obtenir el títol de mestra de primària a Guadalajara el 23 d'octubre de 1913.[1]
Des del 1914 al 1925 va exercir d'interina i substituta en diferents pobles de les províncies de Valladolid i Palència. El 1919, durant la seva estada a Aldeayuso (Peñafiel), es va casar amb Guillermo Rodriguez Matabuena i varen tenir set fills.[3]
El 1925 va obtenir la primera plaça en propietat a Becerril de Campos, on va impartir classes fins que el setembre de 1934 fou traslladada a Brañosera, on el seu marit va obrir un forn de pa.[3]
Isabel simpatizava amb l'ideari socialista, estava afiliada a la UGT i formava part de La Casa del Pueblo.
Repressió i mort
[modifica]El 19 de juliol de 1936 el cop d'estat del General Franco va triomfar plenament a la província de Palència recolzat pel caciquisme local i el clergat. Ràpidament els caps de la Falange, Guardia civil i Requetès varen formar una brigada mixta que va recórrer els pobles de la comarca sembrant el terror i eliminant amb contundència qualsevol tipus de resistència republicana, essent el magisteri un dels col·lectius més afectats.[3][4]
A finals d'agost, Isabel fou detinguda, vexada públicament i empresonada. Tenint consciència del destí que li esperava després de l'atroç assassinat de la mestra Sofía Polo Giménez, va enviar una carta de comiat a la seva família.
El 6 de setembre, sense judici previ, fou treta de la presó i carregada en un camió amb diverses persones entre les quals hi havia Cirila Ubaldina García Díaz, la directora del col·legi Modesto Lafuente de Palència, i la jove mestra de 18 anys Consuelo Rodríguez Baranda, que havia estat col·laboradora de Sofia Polo Giménez a les colonies d'estiu.[5] Tot el grup fou afusellat al terme municipal de Quintana del Puente.[6]
Els cossos van ser enterrats en una fossa i mai van ser recuperats.
Memòria Històrica
[modifica]No va ser fins al 26 de desembre de 2007 que la Llei de Memòria Històrica promulgada pel govern de José Luis Rodriguez Zapatero va reconèixer certs drets i va establir mesures a favor dels que havien patit violència, mort o persecució durant la Guerra civil i la Dictadura. La llei arribà quan moltes de les víctimes o familiars de les víctimes ja havien mort o eren molt ancianes.
Múltiples associacions de Memòria Històrica, donant suport als familiars d'afusellats i desapareguts, es van mobilitzar per investigar i elaborar mapes de fosses, iniciant gestions per obrir-les, malgrat les grans dificultats de localització i les traves que posaven alguns Ajuntaments.[7]
L'acta de defunció d'Isabel, expedida el 1942, a petició del seu fill, portava la data del 7 de setembre de 1936 tot i que fou afusellada el 6 i consta que fou enterrada a la finca Monte Ramírez del terme municipal de Quintana del Puente, a la vora de la carretera de Palència a Burgos.[8] Hi ha hagut alguns intents d'exhumació d'aquesta fossa sense resultats positius.
Entre el 1936 i el 1941 foren exterminats a la província de Palència 21 mestres, (4 dones i 17 homes) amb un 89'4% de depuracions.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Peyrot Marcos, Beatriz. «Maestras republicanas: Isabel Esteban Nieto», 07-03-2013. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «ISABEL ESTEBAN NIETO, maestra REPUBLICANA Y SOCIALISTA, elementos franquistas la asesinaron en Quintana del Puente (Palencia) el 1936» (en castellà), 17-04-2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Lorenzo Sanz, Eufemio. Represión y depuración de los maestros en la provincia de Palencia en la Guerra Civil (en castellà). IIACYL, 2014, p. 640. ISBN 978-84-941179-3-0.
- ↑ Elena Sanchez de Madariaga i diversos autors. Las maestras de la República (Capítol: dedicat a la repressió i la depuració) (en castellà). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2012. ISBN 978-84-907-819-1.
- ↑ «la “caza de brujas” de la guerra civil española» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «La asociación de la Memoria Histórica exhumará en primavera tres fosas en Palencia» (en castellà), 13-11-2018. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «La Memoria Histórica desiste de la búsqueda de la maestra de Brañosera» (en castellà), 22-04-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «El EXTERMINIO del MAGISTERIO REPUBLICANO Español por agentes franquistas y clericales» (en castellà), 05-10-2017. [Consulta: 3 juliol 2020].