Vés al contingut

Higiene bucodental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La higiene bucal adequada requereix un raspallat regular i una neteja interdental

La higiene bucodental o higiene oral és la pràctica de mantenir la cavitat bucal neta i lliure de malaltia i altres problemes (per exemple, mal alè) mitjançant un regular raspallat de les dents (higiene dental), adoptant, així, uns bons hàbits d'higiene. És important que la higiene bucal es dugui a terme de manera regular per permetre la prevenció de les malalties dentals i el mal alè. Els tipus més comuns de malalties dentals són la càries dental i les malalties de les genives, inclosa la gingivitis i la periodontitis.[1]

Les pautes generals per als adults suggereixen raspallar-se almenys dues vegades al dia amb pasta de dents fluorada: raspallar-se abans d'anar a dormir a la nit i després d'esmorzar al matí.[2] La neteja entre les dents s'anomena neteja interdental i és tan important com el raspall de dents.[3] Això es deu al fet que un raspall de dents no pot arribar entre les dents i, per tant, només elimina al voltant del 50% de la placa de la superfície de les dents.[4] Hi ha moltes eines disponibles per a la neteja l'interdental que inclou fil dental, cinta adhesiva i raspall interdental; depèn de cada individu triar quina eina prefereix utilitzar.

De vegades, les dents blanques o rectes s'associen amb la higiene bucal. Tanmateix, una boca higiènica pot tenir les dents tacades o les dents tortes. Per millorar l'aspecte de les seves dents, les persones poden utilitzar tractaments de blanquejament dental i ortodòncia.

Un somriure saludable

La importància del paper del microbioma oral en la salut dental s'ha reconegut cada cop més.[5][6][7] Les dades de la investigació de microbiologia oral humana mostren que una microflora comensal poden canviar a una flora patògena oportunista mitjançant canvis complexos en el seu entorn.[8] Aquests canvis són impulsats per l'hoste més que pels bacteris.[9] L'evidència arqueològica de la placa dental calcificada mostra canvis marcats en el microbioma oral cap a una malaltia. - microbioma associat amb bacteris cariogènics que es van convertir en dominants durant la Revolució Industrial.[10][11] L'Streptococcus mutans és el bacteri més important en la causa de la càries. La microbiota oral moderna és significativament menys diversa que les històriques.[10] La càries, per exemple, s'han convertit en una malaltia endèmica important, que afecta entre el 60 i el 90% dels escolars dels països industrialitzats.[12] En canvi, la càries i les malalties periodontals eren rares en els preneolítics i els homínids primitius.[11][13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Procedures Manual to Accompany Dental Hygiene: Theory and Practice. St. Louis, Mo.: Saunders/Elsevier, 2010. 
  2. ↑ «Delivering better oral health: an evidence-based toolkit for prevention» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2021].
  3. ↑ «Current concepts in toothbrushing and interdental cleaning». Periodontology 2000, 48, 2008, pàg. 10–22. DOI: 10.1111/j.1600-0757.2008.00273.x. PMID: 18715352.
  4. ↑ «The plaque-removing efficacy of a single-tufted brush on the lingual and buccal surfaces of the molars». Journal of Periodontal & Implant Science, 41, 3, 6-2011, pàg. 131–134. DOI: 10.5051/jpis.2011.41.3.131. PMC: 3139046. PMID: 21811688.
  5. ↑ «The oral microbiome - an update for oral healthcare professionals». British Dental Journal, 221, 10, 11-2016, pàg. 657–666. DOI: 10.1038/sj.bdj.2016.865. PMID: 27857087.
  6. ↑ «Probiotics: A Promising Role in Dental Health». Dentistry Journal, 5, 4, 9-2017, pàg. 26. DOI: 10.3390/dj5040026. PMC: 5806962. PMID: 29563432.
  7. ↑ «Structure, function and diversity of the healthy human microbiome». Nature, 486, 7402, 6-2012, pàg. 207–214. Bibcode: 2012Natur.486..207T. DOI: 10.1038/nature11234. PMC: 3564958. PMID: 22699609.
  8. ↑ «Periodontitis: a host-mediated disruption of microbial homeostasis. Unlearning learned concepts». Periodontology 2000, 62, 1, 6-2013, pàg. 203-217. DOI: 10.1111/j.1600-0757.2012.00450.x. PMC: 3692012. PMID: 23574467.
  9. ↑ «How is the development of dental biofilms influenced by the host?». Journal of Clinical Periodontology, 38, Suppl 11, 3-2011, pàg. 28–35. DOI: 10.1111/j.1600-051X.2010.01673.x. PMID: 21323701.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Sequencing ancient calcified dental plaque shows changes in oral microbiota with dietary shifts of the Neolithic and Industrial revolutions». Nature Genetics, 45, 4, 4-2013, pàg. 450–5, 455e1. DOI: 10.1038/ng.2536. PMC: 3996550. PMID: 23416520.
  11. ↑ 11,0 11,1 Arthur C. Aufderheide. The Cambridge Encyclopedia of Human Paleopathology, 1998. ISBN 9780521552035. 
  12. ↑ «The global burden of oral diseases and risks to oral health». Bulletin of the World Health Organization, 83, 9, 9-2005, pàg. 661–669. PMC: 2626328. PMID: 16211157.
  13. ↑ «Early hominid dental pathology: interproximal caries in 1.5 million-year-old Paranthropus robustus from Swartkrans». Archives of Oral Biology, 35, 5, 1990, pàg. 381–386. DOI: 10.1016/0003-9969(90)90185-D. PMID: 2196866.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Higiene_bucodental&oldid=33765916»