Guerra russo-turca (1828-1829)
història de les guerres russoturques  | |||
|---|---|---|---|
 Accions navals el 26 de maig de 1829. La fragata Mercury contra dos vaixells turcs, per Nikolai Krassovski (1840-1906). | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 1828-1829 | ||
| Lloc | Balcans | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Antecedents
[modifica]La guerra va esclatar quan el Sultà, enfurit per la participació russa a la batalla de Navarino, va tancar els Dardanels al trànsit de vaixells russos i va revocar la Convenció d'Akkerman (1826).
La guerra
[modifica]
Al començament de les hostilitats l'exèrcit rus de 100.000 homes era comandat per l'emperador Nicolau I, i les forces otomanes estaven al comandament d'Hussein Pasha. A l'abril i maig de 1828 el rus comandant en cap, el príncep Peter Wittgenstein, va entrar als principats de Valaquia i Moldàvia i al juny la força principal dirigida per l'emperador va creuar el Danubi.
Els russos van assetjar tres ciutadelles otomanes clau en l'actual Bulgària: Shumla, Varna i Silistra, i amb el suport de la Flota del Mar Negre d'Aleksey Greig, Varna va ser capturada el 29 de setembre, però la campanya va resultar ser un desastre per a Rússia, ja que les seves tropes van haver de retirar-se a Moldàvia amb grans pèrdues sense haver capturat Shumla i Silistra.
A mesura que s'apropava l'hivern, l'exèrcit rus es va veure obligat a abandonar Shumla i retirar-se a Bessaràbia. Al febrer de 1829 Wittgenstein va ser substituït per Hans Karl von Diebitsch,[1] i el Tsar va deixar l'exèrcit i va marxar a Sant Petersburg. El 7 de maig, 60.000 soldats dirigits per von Diebitsch al socors de Varna va ser derrotat en la batalla de Kulevicha el 30 de maig, i el 19 de juny Silistra va caure a mans dels russos. Mentrestant, Iván Paskevich va avançar cap al front del Caucas derrotat als turcs a la batalla d'Akhalzic i va capturar Kars i Erzurum.
El juliol Diebitsch va posar en marxa l'ofensiva i 35.000 russos en camí cap a Constantinoble, capturant Burgàs, i el reforç de Turquia va ser derrotat prop de Sliven el 31 de juliol. El 22 d'agost, els russos havien pres Adrianòpolis.[2]
Conseqüències
[modifica]La guerra va finalitzar amb el Tractat d'Adrianòpolis, i va suposar una important victòria de l'Imperi Rus i un pas més en la decadència de l'Imperi Otomà. Rússia va obtenir la major part de la costa oriental de la Mar Negre i la desembocadura del Danubi. Turquia va reconèixer la sobirania russa a Geòrgia i part de l'actual Armènia. A Rússia se li permetia ocupar Moldàvia i Valàquia fins que Turquia pagués una forta indemnització. També Sèrbia va aconseguir l'autonomia.[3] El problema dels Estrets es va liquidar quatre anys més tard, quan les dues potències van signar el Tractat d'Unkiar Skelessi.
Referències
[modifica]- ↑ von Horsetzky, Adolf. A Short History of the Chief Campaigns in Europe Since 1792 (en anglès). John Murray, 1909, p. 271.
- ↑ Shaw, Stanford J.; Shaw, Ezel Kural. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey (en anglès). volum 2: Reform, Revolution, Republic. Cambridge University Press, 1977, p. 31.
- ↑ John Emerich Edward Dalberg Acton. The Cambridge Modern History. Macmillan & Co, 1907, p. 202.
Bibliografia
[modifica]- Османская империя: проблемы внешней политики и отношений с Россией. М., 1996.
- Шишов А.В. Русские генерал-фельдмаршалы Дибич-Забалканский, Паскевич-Эриванский. М., 2001.
- Шеремет В. И. У врат Царьграда. Кампания 1829 года и Адрианопольский мирный договор. Русско-турецкая война 1828-1829 гг.: Военные действия и геополитические последствия. - Военно-исторический журнал. 2002, № 2.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del fusell Moisin Nagant, utilitzat per primera vegada en aquesta guerra Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine.
