Gran Erg Oriental
| العرق الشرقي الكبير Erg El Kebir Ech Charqi | |||||
| |||||
| Tipus | erg  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Sàhara | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àfrica del Nord | ||||
| País |  Algèria  Tunísia | ||||
| |||||
| Limita amb | muntanyes de Jebel Dahar, hamades de L'Homfl i Tinrhert, altiplà de Tademaït i Chott el-Jerid | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 280 m | ||||
| Dimensió | 200 ( ) × 600 ( ) km | ||||
| Travessa | Algèria, Tunísia i Líbia | ||||
| Superfície | 190.000 km² | ||||
El Gran Erg Oriental (àrab: العرق الشرقي الكبير, al-ʿIrq ax-Xarqī al-Kabīr) és un desert de dunes d'arena d'Algèria i en una petita part de Tunísia, que es troba al nord de l'altiplà (tassili) d'Ahaggar (en la part del nord, el tassili En Ajjer), i arriba fins a Tunísia (de la qual ocupa el quart sud-oest del pais) al nord-est i fins a l'altiplà de Tademaït al sud-oest. La superfície principal correspon a Algèria, que en té al seu territori 8/10 parts. Tunísia té només 1/10 part. La superfície és d'uns 190.000 km² dels quals uns 35.000 km² són en territori tunisià.[1]
El Gran erg algerià està limitat per la frontera tunisiana a l'est, i al sud-est pel desert de pedres d'El Homr a Líbia; al sud-sud-est pel desert de pedres de Tinghert (Hamada), i al sud-sud-oest per l'altiplà (Hidab) de Tinghert; a l'oest (sud-oest) per l'altiplà de Tademaït; a l'oest per una franja de desert una mica diferent que va de nord a sud i en què hi ha nombrosos oueds ('rierols'), que el separa del Gran erg occidental; i al nord la admin2 predesèrtica anomenada Chambi Oued.[2]
L'antiga zona sud del Grand Erg Oriental ha passat a considerar-se un erg separat, és a dir, l'Issaouane. Per tant, qualsevol aigua que entri al Wadi Igharghar des d'Ahaggar desembocaria a l'Issaouane. No obstant això, altres uadis subterranis flueixen dins i a través del Grand Erg Oriental.[3][4]
L'erg tunisià va entre Nefta i Tozeur i la zona del Chott El Djerid al nord, i Bordj El Khadra a l'extrem sud de Tunísia, a uns 10 km de Ghadames,[5] o sigui, uns 400 km, amb una amplada mitjana de 100 km (130 km al nord, només 55 km al sud) entre la frontera algeriana i l'altiplà de Dahar a la Djeffara. El Parc Nacional de Jbil, desert de dunes, i el Parc Nacional de Sidi Toui, desert de pedres, són en aquesta part.[6]
L'erg, el formen dunes generalment baixes; arriben a una alçària màxima de poc més de 200 metres. A les parts sense duna, la capa d'arena és més fina i algunes pedres del desert sobresurten per damunt; la vegetació, força escassa, consisteix en matolls xeròfits i espècies com el drinn (Stipagrostis pungens, sinònim: Aristida pungens), que es troben a les parts baixes i en algun vessant de duna. La fauna està formada per guineus del Sàhara, insectes diversos, aràcnids, escorpins i serps (entre aquestes, una de molt verinosa anomenada localment verí de l'arena).
Referències
[modifica]- ↑ Mainguet, Monique; Jacqueminet, Christine «Le Grand Erg Occidental et le Grand Erg Oriental. Classification des dunes, balance sédimentaire et dynamique d'ensemble». Travaux de l'Institut de Géographie de Reims, 59, 1, 1984, pàg. 29–48. DOI: 10.3406/tigr.1984.1151.
- ↑ «erg». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Wilson, I. G. «Ergs» (en anglès). Sedimentary Geology, 10, 2, 01-10-1973, pàg. 77–106. DOI: 10.1016/0037-0738(73)90001-8. ISSN: 0037-0738.
- ↑ Callot, Yann. Aeolian Landforms in Deserts (en anglès). Wiley, 2021-06-24, p. 1–78. DOI 10.1002/9781119824022.ch1. ISBN 978-1-119-82402-2.
- ↑ Swezey, C. S. «Structural controls on Quaternary depocentres within the Chotts Trough region of southern Tunisia» (en anglès). Journal of African Earth Sciences, 22, 3, 01-04-1996, pàg. 335–347. DOI: 10.1016/0899-5362(96)00012-7. ISSN: 1464-343X.
- ↑ Swearingen, Will D.; Bencherifa, Abdellatif. The North African Environment At Risk (en anglès). Routledge, 2019-07-11. ISBN 978-1-000-30399-5.
Vegeu també
[modifica]