Vés al contingut

Ginesta de flor blanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGinesta de flor blanca
Retama monosperma Modifica el valor a Wikidata

Retama monosperma
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereRetama
EspècieRetama monosperma Modifica el valor a Wikidata
(L.) Boiss.
Nomenclatura
BasiònimSpartium monospermum Modifica el valor a Wikidata

La ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Retama de flors blanques. Espècie molt típica de les costes del sud-est ibèric i nord-est marroquí. De vegades se l'empra per fixar dunes i en ornamentació en altres regions de la Península ibèrica. Associada al margalló, altabaca (Dittrichia viscosa), tamariu i camarina.

Vista de la planta
En el seu hàbitat
Detall de les flors
Retama monosperma, Agave americana i Aloe Vera. Mezraya, Djerba

Descripció

[modifica]

Té tiges que arriben a una grandària de fins a 3,5 m d'alçada, abundants, ramificades. Les fulles són linears, caduques i pubescents. Les inflorescències en penjolls laxos. El calze de 4 mm, campanulat, glabre; el llavi superior amb 2 dents ben marcats; l'inferior amb 3 grans mucronulats petits. La corol·la fa de 9-13 mm, blanca, pubescent. El llegum de 12-16 mm, de forma ovoide, amb un mucró uncinat. Floreix i fructifica de gener a abril.[1]

A més a més destaca que els seus fruits són de color marró, i unes flors de color blanc, desprenent així una olor característica d'aquesta. El tipus de fulla que conté aquesta planta, és afil·la, reistent al mar i tolerant a la calç, així com també és resistent a la sequera. La seva tipologia com a planta és: Arbust

Un arbust desarmat, desarmat, de 2 a 4 peus dalt en aquest país, però més del doble dalt en el seu estat nadiu; branques molt primes, penjolls i semblants a joncs, acanalades, cobertes de pèls curts i sedosos quan són joves. Fulles poques i discretes, de 1⁄4 a 3⁄4 de polzada de llarg, lineals. Raïms curts, sedosos, distribuïts al llarg de les branques, de 1⁄2 a 11⁄2 polzada de llarg, portant de cinc a quinze flors. Flors de color blanc lletós i deliciosament fragants, de 1⁄2 polzada de llarg; els pètals coberts de pèls sedosos, el calze fosc i contrastant amb els pètals; quilla de corol·la cuspidada a l'àpex. Beines arrugades, obovoides, mucronades a l'àpex, d'aproximadament 1⁄2 polzada de llarg, que contenen una (de vegades dues) llavors de color marró fosc.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Es troba en savinars, ginebredes i pinedes de les dunes mòbils o semifixes costaneres; 0-300 m a la península ibèrica i nord-oest de Marroc. Al sud-oest de la Península Ibèrica (des de Setúbal fins a Gibraltar); naturalitzada en diversos punts de la Península.

Natiu de S. Portugal, S.W. Espanya i el nord d'Àfrica, principalment a sorres costaneres. Sempre ha estat estrany per la seva tendresa. A les Illes Sorlingas prospera admirablement, però prop de Londres necessita la protecció d'una paret protegida i assolellada, com la que es troba fora d'un hivernacle. El terra ha de ser lleuger i ben drenat. Al seu país natal, les branques primes i flexibles s'usen per lligar, de la mateixa manera que els salzes aquí.[2]

Bé és cert que aquesta planta, és natia de zones com: Algeria, Illes Canàries, Egipte, Grècia, Líban, Mauritània, Marroc, Plestina, Portugal, Aràbia Sausi, Sicília, Sinai, Sudan, Tunez, part del Sàhara, així com també d´Espanya. Introduint aquesta en zones com Argentina, Xile, Equador, Uruguai i Austràlia

Propietats

[modifica]

Les llavors contenen citisina, un alcaloide tòxic. Quinze quinolizidínics i tres dipiperidina alcaloides també es poden aïllar de diferents parts de la planta. En particular, la presència de (+) - esparteïna, α-y β- isosparteïna, (+) -17 - oxosparteïna, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine, (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina poden ser detectades.[3] Resistència: -6 a -8 °C. Codi de sequera: 5. Fullatge: Tiges sedós, gris platejat, gairebé sense fulles, d'hàbit flexible.

Aquesta planta té una mida de 2-3 metres d’alçada, catalogant-se com arbust. És totalment resistent a la sequera i a la proximitat del mar. Té un orgien exòtic, sent potencialment invasiu. Pot assolir una amplada de 2-4 metres[4]

Taxonomia

[modifica]

Retama monosperma va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat a Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[5]

Etimologia

Retama: nom genèric que deriva de Retàma, -ae f. – de l'àrab andalusí ratama (àr. cult ratam).[6]

monosperma: epítet llatí que significa "amb una sola llavor".[7]

Familia: Fabaceae

Sinònims: Genista monosperma

Lygos monospermum[8]

Sinonímia
Citologia

Els nombres cromosomàtics de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=48[9][10]

Sinonímia
  • Retama rhodorhizoides Webb i Berthel.[11]
  • Lygos monosperma (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968)
  • Genista monosperma (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788)
  • Spartium monospermum L., Sp. Pl. 708 (1753)
  • Spartium clusii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 290 tab. 16, fig. 3 (1843)
  • Retama webbii (Spach) Webb, Otia Hispan. ed. 2 24 (1853)
  • Spartium webbii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 291 tab. 16, fig. 4 (1843)[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Retama monosperma a Flora Vascular
  2. ↑ «Genista monosperma - Trees and Shrubs Online». [Consulta: 7 gener 2023].
  3. ↑ Alkaloids from Retama monosperma ssp. eumonosperma. Touati D, Allain P, Pellecuer J, Fkih-Tetouani S and Agoumi A, Fitoterapia, 1996, volume 67, number 1, pages 49-52, INIST-3027852
  4. ↑ «Ginestera blanca | Verd urbà». [Consulta: 7 gener 2023].
  5. ↑ «Retama monosperma». Tropicos.org. Jardí Botànic de Missouri. [Consulta: 14 març 2014].
  6. ↑ A Flora Vascular
  7. ↑ A Epítets Botànics
  8. ↑ «Find advice & tips on garden & indoor plants | Plant finder & selector / RHS Gardening» (en anglès britànic). [Consulta: 7 gener 2023].
  9. ↑ Algumas contagens de cromosomas nos género Genista L. e Cytisus L. Santos, A. Bol. Soc. Brot. ser. 2 19: 519-521 (1945).
  10. ↑ 10,0 10,1 «Retama monosperma». Reial Jardí Botànic: Flora Ibérica. [Consulta: 11 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Retama monosperma a EOL
  • Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2:144. 1840
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Bibliografia

[modifica]
  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  2. Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrid No. 72
  3. Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
  4. Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P.
  5. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  6. Chen, Te-chao & Wu, Te-lin (1986) Typed Script (MO) 14pp Enumeration Chinese Caesalpinioideae
  7. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  8. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  9. Pignatti, S. (1982) Flora Italica. Edagicole, Bologna.
  10. Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Las Leguminosas Argentinas
  11. Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et des regions desertiq. merid. 1
  12. Negre, R. (1961) Petite flore des regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS.
  13. Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
  14. Dominguez, E. (1987) Pap. in Flora Vasc. de Andalucia Occ. Ketres, Barcelona
  15. Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press
  16. Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Argentina de Agr. y Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ginesta_de_flor_blanca&oldid=34087700»