Vés al contingut

Gabriela Bravo Sanestanislao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaExcel·lent Senyora Modifica el valor a Wikidata
Gabriela Bravo Sanestanislao
Imatge
Gabriela Bravo com a consellera de la Generalitat Valenciana l'any 2019 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
el Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresidenta segona de les Corts Valencianes
26 juny 2023 –
← Jorge Bellver Casaña
Diputada a les Corts Valencianes
16 maig 2019 –

Circumscripció electoral: València

12a Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
30 juny 2015 – 7 juliol 2023 (dimissió)
← Luis Santamaría Ruiz – Elisa Núñez Sánchez, Ruth Merino Peña →

Membre del gabinet: primer gabinet de Ximo Puig

Nomenada per: Ximo Puig
Vocal del Consell General del Poder Judicial
2008 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófiscal (1989–), política Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaXimo Puig (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gabriela Bravo Sanestanislao (el Ràfol de Salem, 1963) és una jurista i fiscal valenciana, ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial (2008-2013), consellera Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana (2015-2023) i diputada a les Corts Valencianes en les legislatures X i XI.

Biografia

[modifica]

Llicenciada en Dret per la Universitat de València en 1986, va ingressar en 1989 en la carrera fiscal. Després d'obtindre destinació a Cadis, en 1991 va ser destinada a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com a fiscal de Menors. En 2005 va ingressar en la Unió Progressista de Fiscals, on va assumir la presidència en 2007[1] fins a setembre de 2008, quan va ser nomenada per unanimitat vocal i portaveu del Consell General del Poder Judicial fins a la fi del mandat en 2013.

Després de l'arribada de Ximo Puig a la presidència de la Generalitat Valenciana el juny de 2015 és nomenada consellera de Justícia en el govern de coalició format pel PSPV, Compromís i Podem. Gabriela Bravo forma part d'aquest govern en qualitat d'independent.[2]

Consellera de la Generalitat Valenciana

[modifica]

L'any 2015 es produeix un canvi de govern a la Generalitat Valenciana amb l'acord entre el PSPV-PSOE i Compromís que facilita l'arribada del socialista Ximo Puig a la presidència del Consell de la Generalitat. Bravo és nomenada consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques a proposta del PSPV. Va revalidar la responsabilitat en la següent legislatura ara amb el nom de consellera de Justícia, Interior i Administració Pública.

Bravo, com a responsable de funció pública, es va posicionar en contra de l'exigència del requisit lingüístic en valencià per al conjunt del funcionariat de la Generalitat el que va suposar un element de polèmica amb l'altre partit amb qui compartia govern: Compromís.[3] Finalment s'anuncià un acord entre la seua conselleria i la d'Educació i Cultura dirigida per la consellera Raquel Tamarit (Compromís) per tal que la Llei de Funció Pública incloguera aquest requisit però amb la salvaguarda que serà a través d'un reglament posterior on es regularà el nivell i grau de coneixement per a cada escala funcionarial.[4]

Aquesta llei va rebre moltes crítiques d'entitats i organitzacions com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la llengua així com els sindicats majoritaris (CCOO-PV, Intersindical i UGT) per considerar la norma insuficient per tal de garantir la competència lingüística.[5]

La consellera Bravo també va protagonitzar un intens debat amb la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, també de Compromís, Mónica Oltra per les diferents visions vers el feminisme en el qual Gabriela Bravo es defineix com a abolicionista de la prostitució.[6] El posicionament de la consellera Bravo com a feminista radical també va rebre les crítiques dels col·lectius trans.[7]

Va aconseguir l'escó de diputada a les llistes del PSPV a les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 i 2023 mantenint la condició d'independent. La pèrdua de majoria del bloc d'esquerres al parlament va suposar que Bravo perdera la condició de consellera però el líder socialista Ximo Puig va apostar per ella per ocupar un lloc a la mesa de les Corts com a vicepresidenta segona. El fet que ocupara el lloc mentre exercia de consellera en funcions va generar polèmica per una possible incompatibilitat de càrrecs.[8] Finalment va dimitir del càrrec de consellera el 7 de juliol de 2023.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La valenciana Gabriela Bravo deberá dejar la presidencia de la Unión Progresista de Fiscales» (en espanyol). Levante-EMV, 09-09-2008. [Consulta: 2 agost 2015].
  2. ↑ «Puig ficha para el Gobierno valenciano a Gabriela Bravo, exportavoz del CGPJ» (en espanyol). El País, 29-06-2015. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2015. [Consulta: 2 agost 2015].
  3. ↑ NTC, À Punt. «Bravo desacredita Trenzano pel requisit lingüístic en Sanitat», 15-12-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
  4. ↑ Redacció. «Gabriela Bravo informa l’AVL sobre la regulació del requisit lingüístic en la funció pública», 15-07-2019. [Consulta: 5 juliol 2023].
  5. ↑ «Gabriela Bravo contra tots, la consellera que no ens deixa avançar en drets». [Consulta: 5 juliol 2023].
  6. ↑ José, Diego Aitor San. «Oltra se desmarca de Bravo y exhibe las diferencias del Consell sobre prostitución» (en castellà), 21-05-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
  7. ↑ «La Plataforma Trans demana la destitució de Bravo per qualificar la Llei Trans d'"aberració"», 26-09-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
  8. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo no dimitirá como consellera de Justicia hasta que se convoque la Mesa de les Corts» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].
  9. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo dimite como consellera para evitar incompatibilidades con su cargo en Les Corts» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2023].


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Santamaría Ruiz
(Conseller de Governació i Justícia)
Juan Carlos Moragues Ferrer
(Conseller d'Hisenda i Administració Pública) 		Consellera de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
de la Generalitat Valenciana
Escut del País Valencià
2015-2023 		Succeït per:
Vacant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabriela_Bravo_Sanestanislao&oldid=34303097»