Futbol al País Valencià
El futbol és l'esport més important al País Valencià pel que fa a seguidors i nombre de practicants. El futbol valencià és dirigit per la Federació Valenciana de Futbol, fundada l'any 1909.
Història
[modifica]Comarques de València
[modifica]| Any | Club |
|---|---|
| 1903 | Club Español |
| 1905 | FBC València |
| 1907 | FBC Cabanyal [a] |
| 1909 | Hispano FC |
| 1909 | Espanya FC |
| 1909 | FC Lo Rat Penat |
| 1909 | Llevant FC |
| 1909 | Gimnàstic FC [b] |
| 1910 | Soc. Gimnástica Valenciana |
| 1910 | Hispania FC |
| 1912 | CD Espanyol |
| 1912 | Eureka FC |
| 1912 | Regional FC |
| 1912 | Sagunt FC |
| 1913 | Burjassot FC |
| 1919 | València CF |
| 1919 | Sporting Club/CD Acero |
| 1922 | Atlètic Saguntí |
| 1922 | Alzira Foot-ball Club |
| 1923 | CD Ontinyent |
| 1924 | Catarroja CF |
| 1928 | CE Olímpic de Xàtiva |
| 1931 | AD Alzira |
| 1934 | SE Sueca |
| 1939 | Llevant UE |
| 1942 | Llíria CF |
| 1944 | CE Mestalla |
| 1946 | UD Alzira |
| 1947 | Ontinyent CF |
| 1947 | CF Gandia |
La referència més antiga que es disposa, apareguda el 2 de febrer de 1903 a la revista Los Deportes, senyala al Club Español com el pioner del futbol a València. Jugava els seus partits a un terreny situat davant el balneari Las Arenas, però tingué una vida molt efímera.[1][2] A la ciutat de València el 1905 nasqué el Foot-ball Club València primer club important de la ciutat, oficialitzat el 30 de gener de 1907.[1] L'abril de 1910 adoptà el nom Sociedad Gimnástica Valenciana, però desapareixia poc després, el 1911.[1] Vestia camisa blanca amb pantaló blau marí, més tard canviant el pantaló a color blanc.[2] Disputava els seus partits al Camí Fondo del Grau, i tenia la seu al cafè Tupinamba, al carrer de la Pau.[1] Altres clubs destacats durant aquests anys foren l'Hispano FC (1909),[1] Espanya FC (1909, club que renaixerà el 1917),[1] aquests dos es fusionaren en l'Hispania FC el 1910 i jugava a la gran Pista de l'Exposició,[1] Deportiu Espanyol (fundat el 1912 pels germans Milego, els tres Bonora i Gonzalo Medina, amb la fusió dels clubs Valenciano i Godella, dos clubs nascuts el 1909; vestia de groc i vermell i jugava al camp de la Gran Via),[1][3] Eureka FC (1912), Regional FC (1912), Sagunt FC (1912), Norte de Russafa, Algirós, Stadium FC i CD Yale de València.[2]
El 1919, el Deportiu Espanyol desapareix i alguns dels seus elements creen el 18 de març el València CF, adoptant el nom de l'antic club de la ciutat.[4] El seu primer camp fou Algirós, fins al 1923, que s'inaugurà Mestalla. La temporada 1943-44 l'equip va ressuscitar un club modest anomenat Cuenca com a club filial, que més tard es reanomenà com a CE Mestalla fins al 1992 que canvià el nom per València CF B.
A la zona portuària del Grau van néixer FC Lo Rat Penat (1909),[1] el Foot-ball Club Cabanyal (1907, també conegut com Club Marítimo, camisa blanca amb franja diagonal i pantaló blanc)[1] i el Levante Football Club (format per membres del Cabanyal el setembre de 1909).[2] L'equip vestia inicialment uniforme blanc i negre amb pantaló blanc.[2] Paral·lelament es funda el 1909 el Gimnàstic FC de València (en el si del Patronat de la Joventut Obrera, de la qual se n'escindí el 1915) que vestia de blau i grana. Ambdós clubs es fusionaren el 1939 per superar els problemes de la postguerra, formant la UD Llevant Gimnàstic i adoptant colors blanc i roig. La temporada 1942-43 el club feu oficial el nom de Llevant Unió Esportiva i recuperà els colors blau-granes. L'equip ha jugat successivament als camps de la Platjeta (a la Malva Rosa), el Camp de la Creu al Camí Fondo del Grau, i a Vallejo.
Al Port de Sagunt, es crea el 1919 l'Sporting Club (conegut com a Sporting de Canet, per la seva proximitat a l'altra població), lligat a la siderúrgia d'Altos Hornos i que després esdevé CD Acero. A Sagunt, nasqué l'Atlètic Saguntí el 1922 amb qui establí gran rivalitat local. El 1922 neix l'Alzira Foot-ball Club que desapareixerà el 1926. Jugava amb samarreta blanca. El 1931 trobem l'AD Alzira, ja amb samarreta blau i grana que desaparegué el 1943. El 1946 es funda l'actual UD Alzira que competí a mitjans dels 70 amb un altre equip de la ciutat, l'Avidesa (desaparegut el 1977). A Xàtiva, abans del 1920 existí el CD Xàtiva i a partir de 1928 el CE Olímpic de Xàtiva. El 1947 es crea l'Ontinyent CF, per la fusió del CD Ontinyent (1923) i la Penya Esportiva Ideal. Altres clubs destacats a les comarques valencianes són el Burjassot FC (1913), Catarroja CF (1924), SE Sueca (1934), Llíria CF (1942), Agrupación Deportiva Gandia (en la postguerra) i CF Gandia (fundat el 26 de febrer de 1947, a partir del Frente de Juventudes i l'Atómico).[5]
Comarques d'Alacant
[modifica]| Any | Club |
|---|---|
| 1904 | Sportman's Lucentino |
| 1905 | Racing FC (Alacant) |
| 1905 | Mercurio UD (Alacant) |
| 1908 | Lucentum FC [c] |
| 1910 | Athletic Club (Alacant) |
| 1910 | Juventud Sp Orcelitana |
| 1911 | Club Pardalot (Alcoi) |
| 1916 | Illice FC |
| 1918 | Ibèria FC (Alacant) |
| 1918 | Alacant FC |
| 1919 | CN Alacant |
| 1919 | UD Frutera |
| 1921 | Real Alcodiam Deportivo |
| 1921 | CE Eldenc |
| 1922 | Hèrcules CF |
| 1922 | Elx CF |
| 1922 | Orihuela FC |
| 1928 | CE Alcoià |
| 1942 | CD Orihuela |
| 1949 | Novelda CF |
| 1964 | Benidorm CD |
| 1993 | Oriola CF |
A Alacant els primers clubs futbolístics són: Sportman's Lucentino Club (1904), Racing FC (1905), Mercurio FC (1905), Atlético Alicante (1908, que més tard fou Alacant Recreation Club i el 1910 Lucentum FC, desaparegut el 1918), Athletic Club (1910), Old Boys Sporting, UE Alacant, Club Natación (1919-1927), Mercantil i Benacantil.[6] El 1918 neixen l'Ibèria FC i l'Alacant FC (1918-2014, de les barriades de Carolines i El Pla). L'Hèrcules CF es fundà el 1922 a partir del Natación. El 1941 l'Hèrcules adoptà el nom de la ciutat passant a anomenar-se Alacant CD, mentre l'Alacant CF va passar a dir-se Lucentum CF, però aquest canvi es va desfer ràpidament, el 1942.[6]
A Elx des de 1910 trobem els clubs Estrella, Eclipse, Blanco y Negro, Español, Hércules, Quiles y Rodríguez, Sportiva, Gimnástica, Parque d'Exploraciones, Popular i el més reeixit, l'Illice FC (1916). El 1922, amb intenció de crear un equip més potent que representés la ciutat, diversos clubs es fusionen i funden l'Elx CF. El 1926 inaugura l'estadi d'Altabix. L'Esportiu Il·licità n'és filial.
A Alcoi el primer club fou el Club Pardalot (1911) amb camisa blanca i pantaló del mateix color.[7] Poc després sorgí l'Alcodiam Deportivo, desaparegut el 1917, que fou succeït pel Petronio i el Melancólico, clubs que, de la mà de Francisco Laporta, el 1921 es fusionaren per formar el Real Alcodiam Deportivo, que vestia de blau-grana i que desaparegué el 1925.[7] Als anys 20 aparegueren clubs com l'Unión, Juvenia, Europa, Peñón, Racing, Sporting, Boxing o Llevant però el gran club de la ciutat neix el 1928 amb el nom de CD Alcoià i uniforme blanc i blau.[7]
A Oriola la successió de clubs fou molt gran. Des dels anys 10 trobem la Juventud Sportiva Orcelitana (1910-13), Hispania FC (1915-18), Siempre Adelante FC (1919-22), Orcelis FC (1920-22), Orihuela FC (1922-23 en fusionar-se el Siempre Adelante amb altres clubs i que el 1923-24 s'anomenà Orihuela Deportiva en fusionar-se amb La Adversaria). A finals dels anys vint es refunda l'Orihuela FC (1929-34, que el 1932 absorbeix el CD Orihuela (1929)) i l'Orihuela Deportiva (1929-30, un club diferent de l'anterior). Després de la guerra es funda el CD Orihuela (1942), que el 1944, i fins al 1995, recupera, per tercer cop, el nom d'Orihuela Deportiva. El club desapareixerà per problemes econòmics i el 1993 apareix l'Oriola CF (com a fusió d'Orihuela Juventud y Deportes i Atlético Orihuela).
Pel que fa a la resta de comarques, a Novelda, ja el 1919 trobem la UD Frutera i el Novelda CF, que el 1949 es fusionaran per formar l'actual Novelda CF; a Elda destacaren el CE Eldenc (1921) de gran rivalitat amb l'Elda FC; a Benidorm destacà la Juventud Dep. Benidorm, que el 1964 esdevé Benidorm CD i l'efímer UD Benidorm als anys 70.
Comarques de Castelló
[modifica]| Any | Club |
|---|---|
| 1906 | CE Castelló |
| 1912 | SC Castàlia |
| 1916 | Cervantes FC |
| 1922 | CE Castelló |
| 1923 | CE Onda |
| 1923 | CE Benicarló |
| 1923 | CD Vila-real |
| 1928 | Athletic Castelló |
| 1933 | SC de La Plana |
| 1942 | Vila-real CF |
| 1949 | CE Borriana |
El març de 1906 es creà el Club Deportivo Castellón, que vestia camisa i pantaló blanc. Aquest primer club desaparegué a meitat dels anys deu.[8] L'any 1912 neix l'Sport Club Castàlia, club que començà vestint camisa blau-i-grana amb pantaló negre, canviant més tard a camisa verda i blanca amb pantaló blanc, i que jugava els seus partits a la Carretera de València.[8] L'èxit d'aquests clubs provocà que el 1916 ja existissin a la ciutat equips com Obelisco FC, Cultural Deportiva, Regional FC, Ribalta FC, Sevilla FC, Iberia FC o el Marino FC, aquests dos darrers acabats d'iniciar els anys vint.[8]
El 1916 també aparegué el Cervantes Football Club, sota l'escalf del Centre Republicà. Inicialment vestí els colors republicans, amb camisa tricolor a franges verticals vermella, groga i morada. Quan el Cervantes es convertí en CE Castelló, un nou club fou fundat amb el nom de Cervantes, vestint camisa verda i pantaló negre.[8] Als anys vint també sorgí el Castellonense FC, que vestia camisa vermella amb pantaló blau.[8]
El 1922 es funda el CE Castelló com a fusió del Cervantes (dels republicans) amb part del Castàlia (dels senyorets). El 1933 uns incidents al seu estadi del Sequiol va obligar el club a canviar el nom per Sport Club de La Plana (1933-1939), fins al 1939 que recuperà el seu antic nom, en unir-s'hi diversos clubs: Athletic Castelló (1928-1939), Penya Ribalta i Ràcing. Els anys 40 va inaugurar el seu estadi de Castàlia.[9]
A la resta de comarques, el 1923 es funden el CE Onda, el CE Benicarló i el CD Vila-real. El 1942 es fundà el Villarreal Educación y Descanso de vida efímera. Finalment es creà el 1946 el FOGHETECAZ, que canvià el nom per Vila-real CF el 1951. El 1949 neix el CE Borriana que té les arrels cap al 1920.[9]
Competicions
[modifica]Competicions oficials
[modifica]Competicions amistoses
[modifica]Principals clubs
[modifica]
|
|
Jugadors destacats
[modifica]
|
|
Principals estadis
[modifica]Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «El fútbol en Valencia antes del Valencia FC». Vicente Martínez Calatrava, Cuadernos de Fútbol, n. 31, ISSN 1989-6379, 01-04-2012. [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Antecedentes del fútbol en Valencia». lafutbolteca.com. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Historial del Gimnástico Foot-ball Club». lafutbolteca.com. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ El Valencia se fundó en una calle distinta a la que se creía El historiador Rafael Solaz desvela la ubicación real del Bar Torino. El Valencia rendirá tributo a su historia instalando una placa en ese lugar. - notícia al Diari AS del 25 de novembre de 2014 (castellà)
- ↑ «ORÍGENES Y ANTECEDENTES:». lafutbolteca.com. [Consulta: 9 abril 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Historial del Hércules de Alicante Club de Fútbol». lafutbolteca.com. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Historial del Club Deportivo Alcoyano». lafutbolteca.com. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «ORÍGENES DEL FÚTBOL EN CASTELLÓN». lafutbolteca.com. [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ 9,0 9,1 El Temps, Edicions de País Valencià. Història dels clubs de futbol, 1999 [Consulta: 9 febrer 2023].