Vés al contingut

Francisco Amancio dos Santos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Amancio dos Santos
Biografia
Naixement21 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes84 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–1961 Botafogo FR
1962–1965 València CF 56(7)
1965– cessió Llevant UE 3

BDFutbol: 8038


Francisco Amancio dos Santos, més conegut com Chicao, (Rio de Janeiro, 21 de febrer de 1940 - Corcovado, 18 d'agost de 1968) fon un futbolista brasiler, jugador de Botafogo, València i Llevant.[1] Destacà per la seua tècnica i per un poderós físic.[2]

Es va formar al Bonsucesso Futebol Clube, passant posteriorment a Botafogo.[3] El València el va fitxar després del Trofeu Taronja del juny del 1961, el mateix on Kocsis vestí la samarreta valencianista.[3] En aquella edició del torneig, Chicao fon el jugador més destacat d'un Botafogo on hi havia jugadors com Garrincha, Didi o Amarildo.[3]

Amb 21 anys, Chicao sols jugà la Copa de Fires durant la primera temporada, títol que s'emportarien els merengots, i en l'obtenció del qual fon clau.[3] L'entrenador Scopelli va endarrerir la seua posició per a fer-lo lateral esquerre,[3] i per la seua tendència a eixir a l'atac es va convertir en un jugador determinant i dominador per tota la banda.[3] El 1962 va vestir la samarreta del FC Barcelona en el partit d'homenatge a Ramallets.[4]

A finals de la lliga 1962-63, va començar a tindre molèsties al genoll, que es repetirien en iniciar-se el nou curs.[3] Per a la 63-64, sols jugaria nou partits de lliga i un de copa.[3] En la 1965-66, prova fortuna a Segona Divisió, amb una cessió al Llevant.[3] Després de mesos de tràmits per a obtindre passaport espanyol,[5] sols jugà tres partits abans de retirar-se i tornar al Brasil, on moriria quan l'atracà l'empleat d'una benzineria on havia anat a repostar.[5]

Referències

[modifica]
  1. March, José Ricardo. «Tres Balas». A: 25 historias del Valencia CF que quizá no conozcas. 1ª ed. [Valencia]: Drassana, 2016, p. 91-93. ISBN 978-84-944731-5-9. 
  2. «La Memoria del Murciélago: Corradi, Chicao Dos Santos y Marcel Domingo». Vavel, 24-09-2018. [Consulta: 21 febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Chicao». Ciberché. [Consulta: 21 febrer 2021].
  4. «Los brasileños más atípicos del FC Barcelona». Sport, 11-01-2018. [Consulta: 21 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 Bens i Carrion, Felip; Nieves García, José Luís. Historia del Llevant UD. Tomo III, 1936-1969, de Vallejo a Orriols el yunque de la adversidad y el Llevant UD en 1a. división. El Cabanyal, Valéncia: L'Oronella, D.L. 2009, p. 732. ISBN 978-84-96472-30-3.