Vés al contingut

Frederic de Correa i Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Federico Correa i Ruiz)
Plantilla:Infotaula personaFrederic de Correa i Ruiz
Biografia
Naixement7 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts Decoratives
1976 – 1979 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, catedràtic, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (1967–)
Universitat de Barcelona (1959–1966)
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Frederic de Correa i Ruiz (Barcelona, 7 d'abril de 1924 - Barcelona, 19 d'octubre de 2020) fou un arquitecte i dissenyador català que treballà en equip amb Alfons Milà i Sagnier.

Biografia

[modifica]

Estudià arquitectura i el 1953 treballà un temps en el taller de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Del 1959 al 1966 fou professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona, però en fou desposseït amb 68 professors més per donar suport al Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. El 1977 hi obtingué la càtedra de projectes, i des del 1967 també és professor de l'escola Eina.[1] També col·laborà a les revistes Quaderns d'Arquitectura i Serra d'Or.

La seva obra té una gran perfecció formal i ha influït molt sobre els arquitectes més joves. Al principi es van dedicar sobretot a la decoració i als habitatges unifamiliars, però més endavant han dirigit la construcció de grans edificis d'oficines. Cal destacar-ne la casa a Esplugues de Llobregat (1958), el projecte ETADE (1962) a Barcelona, el restaurant Reno (1962) de Barcelona, la fàbrica Montesa (1963) i les cases a la Finca Milà i Camps (1964) a Esplugues de Llobregat, la fàbrica Godó i Trias a l'Hospitalet de Llobregat, i a Barcelona l'edifici la Talaia (1972, premi FAD d'Arquitectura),[2] la reforma de la Plaça Reial (1981) i la nova seu de la Diputació de Barcelona (1987), annexada a la restaurada Can Serra de Josep Puig i Cadafalch. Ha fet nombrosos projectes d'interiorisme, com les dels locals comercials per a Olivetti (1968-1969), els restaurants Il Giardinetto (1974) i Flash Flash (1970), i les botigues Furest (1974-1977), a Barcelona.

Les seves incursions en l'àmbit del disseny industrial van estar sempre relacionades amb l'arquitectura i l'interiorisme. Va exercir la docència a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i va ser president de l'ADI-FAD (1976-1979). El 1974 va ser guardonat amb la medalla del FAD. Entre els seus dissenys més destacats, realitzats amb Alfonso Milà,[2] cal citar la cadira Barceloneta (1954), l'aparador Lago (1957), o la cadira de braços Reno (1961).[3]

És seu el projecte bàsic d'ordenació de l'Anella Olímpica de Barcelona (1984), en el qual s'encabiren edificis d'altres arquitectes; ell mateix, amb Vittorio Gregotti, projectà la remodelació de l'Estadi Olímpic.[2]

Va morir el 19 d'octubre de 2020 a Barcelona, amb 96 anys.[2]

Reconeixements

[modifica]

El 1976 fou elegit president de l'ADI-FAD i el 1991 va obtenir la Creu de Sant Jordi.[2]

El 2001 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla al treball President Macià.[4]

El 2003 fou nomenat membre de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Estanislao Roca Blanch, Félix Solaguren-Beascoa de Corral. Hablando de color, ante la duda: marrón : homenatge de l'ETSAB a Federico Correa. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2020. ISBN 978-84-9880-848-3. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ribas Tur, Antoni. «Mor Federico Correa, arquitecte clau de la Barcelona olímpica». Ara, 19-10-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 15 abril 2012].
  4. ↑ «El Govern acorda la concessió de les Medalles i Plaques President Macià 2001. 23/10/2001» (en català). Arxivat de l'original el 2017-09-28. [Consulta: 7 novembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frederic_de_Correa_i_Ruiz&oldid=33735058»