Estronciomelana

Estronciomelana
Fórmula química	Sr(Mn4+ 6Mn3+ 2)O16
Epònim	negre i estronci
Localitat tipus	mina Prabornaz (Praborna Mine), Saint-Marcel, Vall d'Aosta, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DK.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DK.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,00Å; b = 5,758Å; c = 9,881Å;
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	sèpia, marró
Diafanitat	opaca
Densitat	4,66 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Ba, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1995-005
Any d'aprovació	1999
Símbol	Sml
Referències

L'estronciomelana és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la coronadita. Rep el nom pel seu contingut en estronci i pel seu color negre, μελανός en grec.

Característiques

L'estronciomelana és un òxid de fórmula química Sr(Mn4+
6Mn3+
2)O₁₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 4,5. És una espècie isostructural amb la coronadita, la criptomelana, la ferrihol·landita, l'hol·landita i la manjiroïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciomelana pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, hol·landita, manjiroïta, mannardita, priderita, redledgeïta, henrymeyerita, romanechita i todorokita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Prabornaz, a la localitat de Saint-Marcel, a la vall d'Aosta (Itàlia). Només ha estat descrita en altres dues localitats a tot el planeta: a la mina Le Coreux, a Salmchâteau (Província de Luxemburg, Bèlgica), i a la mina Tone, a la ciutat de Nagasaki (Kyūshū, Japó).