Estònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Estònia
Estació membre
Final Nacional	Eesti Laul
Aparicions	29 (18 finals)
Primera aparició	1993
Millor resultat
Final	1r 2001
Semifinal	3r 2009, 2015
Pitjor resultat
Final	24è 1994, 2011
Semifinal	22è 2007
Enllaços externs
Pàgina d'Estònia en Eurovision.tv
Pàgina d'ETV

Estònia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del debut, el 1994. Va intentar classificar-se per a la final de l'any anterior mitjançant la participació en Kvalifikacija za Millstreet, una semifinal organitzada per introduir els països debutants que provenien d'Europa de l'Est, i que es va celebrar a Ljubljana, Eslovènia. No ho va aconseguir, després de quedar en el cinquè lloc.

Seria el 1994 quan Estònia aconseguiria classificar-se per primera vegada, encara que amb poca fortuna.

Posteriorment, Estònia va guanyar per primera i, fins al moment, l'única vegada el Festival d'Eurovisió el 2001, amb «Everybody», de Tanel Padar i Dave Benton. Aquesta va ser, també, la primera victòria d'un país excomunista i bàltic dins del Festival. El directe arrollador li va valer el triomf a Estònia, i el dret d'organitzar el Festival de 2002, al Saku Suurhall Arena de Tallinn. En aquesta ocasió, el país va aconseguir la tercera posició, empatada amb el Regne Unit.

A causa de les semifinals introduïdes el 2004, entre 2004 i 2008, Estònia no va aconseguir passar de les semifinals ni va obtenir posicions bones en la mateixa, on va quedar a prop només el 2004 en onzena posició en la semifinal.

Després de l'actuació de 2008, van caure a un penúltim lloc en la Semifinal 1, per la qual cosa van decidir cancel·lar la preselecció Eurolaul i canviar-la per l'Eesti Laul, amb millors resultats. Seria el 2009 quan Estònia arribaria a les finals amb la cançó «Rändajad» del grup Urban Symphony, que va quedar en sisè lloc.

El 2010 va ser la darrera vegada que serien eliminats en la semifinal. El 2011 va tornar a passar com una de les grans favorites, però va quedar 24a en la final i va igualar la pitjor posició del país en una final des de 1994. L'any 2012, van passar també a la final, aquesta vegada amb Ott Lepland i la cançó «Kuula», cantada en la seva llengua oficial. Finalment va aconseguir, de nou, un sisè lloc amb 120 punts.

El 2013, van tornar a portar-hi una cançó cantada en el seu idioma oficial, titulada «Et uus saaks alguse», amb la cantant Birgit Õigemeel. Per tercera vegada consecutiva, Estònia es va classificar per a la final, aquesta vegada amb un 10è lloc i, en la final, va quedar en 20è lloc amb 19 punts. El 2014, no va aconseguir classificar-s'hi, però el 2015 va enviar-hi «Goodbye to yesterday», interpretada per un duo compost per Stig Rästa i Elina Born que, a banda de ser dels favorits en les apostes, van fer una actuació que els va permetre passar a la final amb el millor resultat en una semifinal (igualat amb el de 2009) i quedar en 7a posició en la final, per darrere dels seus veïns de Letònia i per davant de Noruega. El 2016, Rästa hi tornaria com a compositor de «Play», un tema particular que cantaria Jüri Pootsmann i que finalment no atraparia els europeus, ja que va quedar el darrer de la semifinal. Tampoc van tenir sort Koit Toome i Laura Põldvere el 2017 amb la cançó «Verona». Aquesta situació, això no obstant, va canviar el 2018 amb «La Forza» d'Elina Nechayeva, una òpera en italià que va quedar en 8a posició en la final a Lisboa. També va aconseguir passar a la final Victor Crone el 2019 amb «Storm», que va quedar 20è amb 76 punts.

Malgrat els resultats, Estònia és considerat el país bàltic més reeixit en la història d'Eurovisió, el qual ha format part deu vegades del TOP 10 en la gran final.

Participacions

Llegenda

  Guanyador

  Segona posició

  Tercera posició

  Quarta o cinquena posició (Top 5)

  Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó	Final	Punts	Semifinal	Punts
1993	Millstreet	Janika Sillamaa	«Muretut meelt ja südameetuld»	No es va classificar		5	47
1994	Dublín	Silvi Vrait	«Nagu merelaine»	24	2	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996	Oslo	Maarja-Liis Ilus & Ivo Linna	«Kaelakee hääl»	5	94	5	106
1997	Dublín	Maarja-Liis Ilus	«Keelatud maa»	8	82	No va haver-hi semifinals
1998	Birmingham	Koit Toome	«Mere lapsed»	12	36
1999	Jerusalem	Evelin Samuel & Camille	«Diamond of night»	6	90
2000	Estocolm	Ines	«Once in a lifetime»	4	98
2001	Copenhaguen	Tanel Padar, Dave Benton i 2XL	«Everybody»	1	198
2002	Tallinn	Sahlene	«Runaway»	3	111
2003	Riga	Ruffus	«Eighties coming back»	21	14
2004	Istanbul	Neiokõsõ	«Tii»	No es va classificar		11	57
2005	Kíev	Suntribe	«Let's get loud»			20	31
2006	Atenes	Sandra Oxenryd	«Through my window»			18	28
2007	Hèlsinki	Gerli Padar	«Partners in crime»			22	33
2008	Belgrad	Kreisiraadio	«Leto svet»			18	8
2009	Moscou	Urban Symphony	«Rändajad»	6	129	3	115
2010	Oslo	Malcolm Lincoln	«Siren»	No es va classificar		14	39
2011	Düsseldorf	Getter Jaani	«Rockefeller Street»	24	44	9	60
2012	Bakú	Ott Lepland	«Kuula»	6	120	4	100
2013	Malmö	Birgit Õigemeel	«Et uus saaks alguse»	20	19	10	52
2014	Copenhaguen	Tanja	«Amazing»	No es va classificar		12	36
2015	Viena	Elina Born i Stig Rästa	«Goodbye to yesterday»	7	106	3	125
2016	Estocolm	Jüri Pootsmann	«Play»	No es va classificar		18	24
2017	Kíev	Koit Toome i Laura	«Verona»			14	85
2018	Lisboa	Elina Nechayeva	«La forza»	8	245	5	201
2019	Tel-Aviv	Victor Crone	«Storm»	20	76	4	198
2020	Rotterdam	Uku Suviste	«What Love Is»	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Uku Suviste	«The Lucky One»	No es va classificar		13	58
2022	Torí	Stefan	«Hope»	13	141	5	209
2023	Liverpool	Alika Milova	«Bridges»	8	168	10	74
2024	Malmö	5miinust i Puuluup	«(Nendest) Narkootikumidest ei tea me (küll) midagi»	20	37	6	79
2025	Basilea

Festivals organitzats a Estònia

Edició	Ciutat seu	Localització	Presentandores
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2002	Tallinn	Saku Suurhall	Annely Peebo i Marko Matvere

Galeria d'imatges

• 
  Neiokõsõ a Istanbul (2004)
• 
  Sandra Oxenryd a Atenes (2006)
• 
  Gerli Padar a Hèlsinki (2007)
• 
  Kreisiraadio a Belgrad (2008)
• 
  Urban Symphony a Moscou (2009)
• 
  Birgit Õigemeel a Malmö (2013)
• 
  Tanja a Copenhaguen (2014)
• 
  Elina Born i Stig Rästa a Viena (2015)
• 
  Jüri Pootsmann a Estocolm (2016)
• 
  Koit Toome i Laura Põldvere a Kíev (2017)
• 
  Elina Nechayeva a Lisboa (2018)
• 
  Victor Crone a Tel-Aviv (2019)