Emma de Normandia

Emma de Normandia
Nom original	(fr) Emma de Normandie
Biografia
Naixement	987 (Gregorià) ; Normandia
Mort	6 març 1052 (Gregorià) (64/65 anys); Winchester (Anglaterra)
Sepultura	catedral de Winchester
Princesa consort
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	regent
Altres
Títol	Reina consort ; Princesa ; Queen Consort of England (en)
Família	Casa de Wessex i House of Knýtlinga (en)
Cònjuge	Canut II de Dinamarca (1017 (Gregorià)–); Etelred l'Indecís (1002 (Gregorià)–)
Fills	Eduard el Confessor; () Etelred l'Indecís; unknown daughter (?); () Canut II de Dinamarca; Goda d'Anglaterra; () Etelred l'Indecís; Alfred Aetheling; () Etelred l'Indecís; Hardecanut; () Canut II de Dinamarca; Gunilda de Dinamarca; () Canut II de Dinamarca
Pares	Ricard I de Normandia i Gunnora
Germans	Havoisa de Normandia; Maud de Normandia; Godofred d'Eu; Guillem d'Eu; Ricard II de Normandia; Robert d'Évreux; Mauger de Corbeil

Emma de Normandia (Normandia, 987 - Winchester, 1052), fou reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca. Era anomenada "La Rosa de Normandia" per la seva bellesa. Fou un dels 11 fills de Ricard I de Normandia, duc de Normandia, i de la seva segona esposa Gunnora de Crepon.

Reina d'Anglaterra

Als 15 anys es va casar a la Catedral de Winchester, el dia 5 d'abril de l'any 1002, amb el rei Etelred l'Indecís d'Anglaterra, de 34 anys i que s'havia quedat vidu 2 mesos abans. Els nobles normands que la van acompanyar a Anglaterra aviat es van fer impopulars, incubant-se des de llavors l'odi entre les dues nacions.^[1]

Al tenir lloc la conquesta danesa, sota el comandament del rei Sven Tveskaeg l'any 1013, Emma, el seu marit i els seus 3 fills es van refugiar a Normandia, sota la protecció del seu germà, el duc Ricard II de Normandia.

Mort el rei Svend I, Etelred II va tornar a Anglaterra i va ser reposat al seu tron. Emma i els seus fills van romandre a Normandia, amoïnats per la inseguretat del regne.

Reina de Dinamarca

Després de la mort d'Etelred II (23 d'abril de 1016), Emma va tornar a Anglaterra i, a l'any següent, es va casar amb el conqueridor del regne, Canut II de Dinamarca, príncep danès fill del difunt rei Svend I.^[2] Els fills d'Emma i Etelred van romandre exiliats a Normandia durant els següents 30 anys, fent la seva mare poc o res per ells -és ben conegut el poc afecte que Emma sentia pels fills que havia tingut amb Etelred II.

En morir el rei Canut (1035), Emma i el comte Godwin de Wessex van donar suport com a nou rei a Hardecanut -un dels 2 fills que Emma va tenir amb Canut-, però com aquest es trobava a Dinamarca en morir el seu pare, els nobles saxons van preferir com a rei a Harold Harefoot, el fill "natural" de Canut II de Dinamarca i de Aelfgifu Aelfhelmsdotter, veient-se obligada a cercar refugi a Flandes. No obstant, el regnat de Harold va ser curt, morint el 18 de març de l'any 1040.

Regència

La mort de Harold va permetre a Hardecanut aconseguir la corona d'Anglaterra, però demostrant poc interès pel seu regne, va deixar la regència d'aquest en mans de la seva mare Emma i del comte Godwin. Tot i això, el triomf va durar poc: el 8 de juny de l'any 1042, Hardecanut mor repentinament. Un any abans aquest havia fet cridar al seu germanastre, Eduard el Confessor, per a fer-lo hereu i deixant-lo com a únic rei després de la seva mort.^[3]

La restauració de la casa reial de Wessex a la persona d'Eduard, va significar la fi política d'Emma, doncs el seu fill mai va oblidar la seva indiferència i la seva falta d'estima. El nou monarca va despullar a Emma de totes les seves propietats i la va tancar en un convent. Ella, com a vincle entre la casa de Normandia i la de Wessex i promotora dels interessos normands a Anglaterra, va aplanar el camí a Guillem I d'Anglaterra.^[4]

Emma va morir a Winchester, el 14 de març de 1052, als 65 anys, sent sebollida a la Catedral de Winchester.

Descendència

Del seu primer matrimoni amb Etelred l'Indecís, Emma va tenir tres fills:

Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra.
Godgifu d'Anglaterra (1004 - 1047):^[5] es va casar primer amb Drogo de Mantes, comte de Vexin, probablement el 7 d'abril de 1024,^[6] amb el que va tenir tres fills (amb el seu segon marit, Eustaqui II de Bolonya no va tenir fills):
- Raül "El Vergonyós", comte de Hereford.
- Gualter III de Vexin (m. 1063), comte de Vexin.
- Fulc (1068).
Alfred Atheling.

Del seu segon matrimoni amb Canut II de Dinamarca van néixer dos fills més:

Hardecanut, rei de Dinamarca i d'Anglaterra.
Gunhilda de Dinamarca, emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, com a esposa de l'emperador Enric III.

Predecessora	Reina Consort d'Anglaterra	Successora
Èlgiva de York	1002 - 1013	Sigrid l'Altiva
Edith de Northumbria	1016 - 1035	Edith de Wessex
Desconeguda	Reina Consort de Dinamarca 1016 - 1035	Gyda de Suècia

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma de Normandia

↑ Fryde, EB «Handbook of British Chronology». Royal Historical Society guides and handbooks, 1986.
↑ Stenton, Frank. Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford University Press, 1971, p. 386-393.
↑ Barlow, F. Edward The Confessor (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1970.
↑ Douglas, DC «William the Conqueror: the Norman Impact Upon England». University of California Press, 1964.
↑ Heather, J. Eustace (II), count of Boulogne (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004.
↑ van Houts, E. Edward the Confessor: The Man and the Legend (en anglès). The Boydell Press, 2009.

[1] Fryde, EB «Handbook of British Chronology». Royal Historical Society guides and handbooks, 1986.

[2] Stenton, Frank. Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford University Press, 1971, p. 386-393.

[3] Barlow, F. Edward The Confessor (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1970.

[4] Douglas, DC «William the Conqueror: the Norman Impact Upon England». University of California Press, 1964.

[5] Heather, J. Eustace (II), count of Boulogne (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004.

[6] van Houts, E. Edward the Confessor: The Man and the Legend (en anglès). The Boydell Press, 2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]