Emília Baró i Sanz va iniciar-se en el teatre a la infantesa, com la seva germana Antònia, filles totes dues de Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sans i Solanas, de Sant Pol de Mar. Va debutar als 12 anys, i amb disset ja va actuar al Teatre Íntim, en petits papers en els muntatges d'Interior, de Maurice Maeterlinck, i Blancaflor, d'Adrià Gual, el 1899. L'any següent va passar al Teatre Romea, on treballaria diverses temporades. L'any 1904 va anar a Madrid amb la companyia d'Enric Borràs. Posteriorment, de nou a Barcelona, va treballar com a actriu destacada dels Espectacles i Audicions Graner, al Principal, amb papers protagonistes, com el de Maria a La santa espina (1907), de Guimerà, o també Rosina a El barber de Sevilla, de Beaumarchais, traduïda per Carles Capdevila i Recasens.[3][1][5]
Emília Baró va contribuir a la represa del teatre català durant la postguerra actuant en obres de Josep Maria de Sagarra, com L'hereu i la forastera (1948), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952), L'amor viu a dispesa (1952) o El senyor Perramon (1960), la coneguda adaptació de L'avar de Molière feta per Sagarra i protagonitzada per Joan Capri. També va excel·lir com a actriu de caràcter fins pocs anys abans de morir. Per a l'historiador teatral Francesc Curet, Emília Baró és una “primera actriu absoluta”, que descriu així: “es caracteritzava per una finor d'esperit i una suavitat de forma, dots que amorosia amb la seva veu clara i cristal·lina, d'una agradosa musicalitat” (1967: 518). Per a Núria Espert, Emília Baró va ser qui va despertar la seva vocació teatral, gràcies a la credibilitat que despertaven les seves actuacions.[3][5]
1899, 30 de gener. Blancaflor. Cant popular harmonitzat per a l’escena. Adrià Gual. Teatre Líric. Sessió del Teatre Íntim.
1900, 6 d'abril. En el paper de Filomena a l'obra La filla del mar, d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1903. El casament per força, de Molière. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
9 de novembre de 1903. El barber de Sevilla, de Pierre A. Caron de Beaumarchais. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
Emília Baró a II·lustració Catalana de (1905)1904. La festa dels reis o el que vulgueu, de William Shakespeare. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
13 de gener de 1904. Misteri de dolor. Drama de món en 3 actes. Adrià Gual. Teatre de les Arts. Sessió del Teatre Íntim.
19 d'abril de 1904. La morta.Quadre dramàtic breu en un acte, de Pompeu Crehuet. Teatre Romea.
14 de febrer de 1906. La bona gent, de Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Companyia de J. Borràs.
6 de març de 1907. La resurrecció de Llàtzer. Pas bíblic en 1 acte. Àngel Guimerà i Enric Morera (música). Teatre Principal, Espectacles i Audicions Graner.
1 de gener de 1908. Papà ministre. Drama en 3 actes, de Gerolamo Rovetta. Traducció de Narcís Oller. Teatre Principal.
16 de gener de 1908. La reina vella. Rondalla en 3 actes. Àngel Guimerà i Enric Morera (música). Teatre Principal.
1912, 27 de novembre. En el paper de La Mainadera a l'obra Epitalami, original d'Ambrosi Carrion, estrenada per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans al Gran Teatre Espanyol de Barcelona.
1912, 20 de desembre. En el paper de Laura a l'obra La casa de tothom, de Josep Morató, estrenada al Gran Teatre Espanyol de Barcelona.
1918, 21 de setembre. En el paper de La Remei Reixac, 22 anys a l'obra Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1918, 9 de novembre. En el paper de Lilí a l'obra Stevenson, l'hoste mil·lionari, de Laureà d'Orbok, adaptada al català per Carles Capdevila. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1919, 5 de desembre. La vídua alegre, d'Alexandre P. Maristany, estrenada al teatre Romea de Barcelona, en el personatge de Maria Victòria, la vídua alegre.
1920, 26 d'abril. Sor Marianna, de Julio Dantas, en el personatge de Sor Marianna. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
1928. Les llàgrimes d'Angelina, de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de la Senyora Caterina.
1929, 16 d'abril. En el personatge de Judit a l'obra Judit, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1929, 5 d'octubre. En el paper de Francisca Delicada a l'obra La filla del Carmesí, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1930, 20 de gener. En el paper de Mari a l'obra L'abisme, de Carme Montoriol. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1930, 19 d'abril. En el paper de Berta, 35 anys a l'obra El cas del senyor Palau de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1930, 17 d'octubre. En el paper de Salvadora del Miracle a l'obra La corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1931, 2 de març. En el paper de Leocàdia a l'obra La perla negra, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1936, 18 de març. En el paper de Donya Manuela a l'obra Marieta cistellera, de Salvador Bonavia. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
1948, 15 de desembre. En el paper de Senyora Marta a l'obra Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Victòria de Barcelona.
1949, 17 de novembre. En el paper de L'Àvia del Pradell a l'obra L'hereu i la forastera, de Josep Maria de Sagarra.
1950, 18 d'abril. En el paper d'Agripina a l'obra Els comediants, de Josep Maria de Sagarra.
1950, 8 de novembre. En el paper de Florentina a l'obra Les vinyes del Priorat, de Josep Maria de Sagarra.
1951, 6 de febrer. En el paper de Martina a l'obra Bala perduda, de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
1951, 7 de novembre. En el paper de Palmira a l'obra El marit ve de visita, de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1952, 15 de febrer. En el paper de Perpètua a l'obra L'alcova vermella, de Josep Maria de Sagarra.
1952, 26 de novembre. En el paper de Tròtula a l'obra L'amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra.
1953, 15 de gener. En el papers de Senyora Pausas a l'obra La tercera vegada, de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1958, 16 d'abril. En el paper de La Tia Remei a l'obra El pobre d'esperit i els altres, de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Tia Remei. Estrenada al teatre Guimerà de Barcelona.
1960, 27 de gener. En el paper de Carmeta a l'obra El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.[4]
Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
Espasa, Eva (2006). “Actrius”. Dins Pilar Godayol (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, 13-34.
Espert, Núria i Marcos Ordóñez (2002). De aire y fuego: memorias. Madrid: Aguilar.
Institut Català de les Dones (2003). Dones de teatre, calendari 2004. Redacció dels textos i selecció d'imatges a càrrec d'Enric Gallén i Anna Vàzquez.
