Eduard Farelo i Nin
 (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1970 (53 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, actor de doblatge, actor de teatre, actor de televisió, presentador de televisió |
| Família | |
| Cònjuge | Eva Solé i Alamarja |
| Fills | Bruno Farelo Solé, Paula Farelo Solé, Bad Gyal, Mushkaa, Greta Farelo Solé |
    
| |
Eduard Farelo i Nin (Barcelona, 20 de novembre de 1970) és un actor i presentador català.
Biografia
[modifica]Teatre
[modifica]Crescut en el si d'una família d'actors,[1] els seus primers passos en el món escènic van tenir lloc amb un grup de teatre d'aficionats, i posteriorment es va incorporar a la companyia de teatre de la universitat. El seu debut professional als escenaris va tenir lloc l'any 1992, amb l'obra Les dones de Traquis, en la qual va treballar a les ordres del director Pere Alberó. Van seguir Pel davant i pel darrere i De què parlàvem. Des de llavors, l'actor, tot i haver treballat també en televisió i cinema, mai ha abandonat el teatre, havent representat un gran nombre d'obres en els escenaris catalans, com ara Pigmalió, Comèdia negra, A la cuina amb l'Elvis, Roda de mort a Sinera, Pels pèls, La febre, Celebració o Les tres germanes, entre moltíssimes altres.
Televisió
[modifica]L'any 1989 va debutar a la televisió a la sèrie Quico el progre, després va treballar com a hoste al programa Lluna de mel de les cadenes autonòmiques, tant la versió en castellà que va presentar la Mayra Gómez Kemp com la versió catalana que va presentar la Montse Guallar. L'any 1995 va participar en els últims capítols de la sèrie catalana Secrets de família, i va ser l'any 1996 quan l'actor va aconseguir una gran popularitat en la comunitat catalana, en incorporar al repartiment de la sèrie Nissaga de poder, una producció de gran audiència en la qual l'actor va treballar fins a l'any 1999 i que el va convertir en un rostre molt popular per als catalans. Eduard va participar posteriorment en altres sèries catalanes, com Psico Express, Majoria absoluta, Jet Lag o Ventdelplà, així com puntualment en altres de cadenes estatals com El comisario.
La seva popularitat va augmentar l'any 1998, quan va ser contractat per treballar en la sèrie Hay alguien ahí. L'any 2011 va intervenir en la sèrie Ángel o demonio i, el 2012 va veure molt augmentada la seva popularitat en formar part de l'equip d'actors de la producció Toledo, cruce de destinos. L'actor ha intervingut també en diversos telefilms, llargmetratges realitzats per a televisió com Laia, El príncep de Viana, Des del balcó, Mobbing, Adivina quién soy o Extrems, juntament amb alguns més.
El 2013 va presentar el concurs musical de corals Oh happy day (TV3).[2] Des de 2017 pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Miquel Cuevas.[3]
Actor de cinema
[modifica]Eduard ha treballat també a la pantalla gran, en la qual es va estrenar l'any 1989 en participar en la pel·lícula Què t'hi jugues, Mari Pili?, dirigida per Ventura Pons.[4] D'entre els títols de la seva filmografia, destaquen alguns com Parella de tres,[5] Eloïse, Creuant el límit,[6] No habrá paz para los malvados o XP 3D, Xperimenta el miedo.[7]
Doblatge
[modifica]Com a actor de doblatge, es va formar a l'Escola de Doblatge de l'APADECA.[1] Posa la veu habitualment a actors com Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas, Gary Dourdan, Ralph Fiennes, Paul Reiser (conegut pel paper de Voldemort a la saga de Harry Potter) o Eric Bana, entre d'altres.[8][1]
A més, puntualment ha posat veu a Andy Serkis (com a Gòl·lum a El Senyor dels Anells),[1] a Mads Mikkelsen (fent de La Xifra a Casino Royale), a Michael Sheen (a Underworld), a Vincent Cassel (a Un mètode perillós), al senador Bail Organa a Star Wars (Star Wars episodi II: L'atac dels clons i Star Wars episodi III: La venjança dels Sith), a Colin Firth i a Taye Diggs.
Entre els doblatges que ha protagonitzat, es troba La princesa promesa (Cary Elwes) i Willow (Warwick Davis).[1] A televisió, ha participat en el doblatge en català de la sèrie de comèdia estatunidenca Boig per tu, i ha posat la veu al protagonista d'El món d'en Beakman.[1] També ha posat la veu del personatge Soldier Boy a la sèrie The Boys de Prime Video.[1]
Vida personal
[modifica]És casat amb Eva Solé i Alamarja, amb qui ha tingut cinc fills, dues de les quals són les cantants Bad Gyal i Mushkaa.[9][10]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]- Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons (1989)
- Síes y noes, d'Enric Folch (1994, curtmetratge)
- Parella de tres, d'Antoni Verdaguer (1995)
- Coses que passen, d'Enric Folch (1997, curtmetratge)
- Sévigné, de Marta Balletbò-Coll (2004)
- Ingrid/myspace, d'Eduard Cortés (2008)
- Eloïse, de Jesús Garay (2008)
- No habrá paz para los malvados, d'Enrique Urbizu (2010)
- Creuant el límit, de Xavi Giménez (2010)
- XP3D, de Sergi Vizcaíno (2011)
Televisió
[modifica]
|
|
Teatre
[modifica]
|
|
Doblatge
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «La Vermella - Eduard Farelo, la veu d'en Beakman, Gòl·lum i Voldemort». CCMA. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Eduard Farelo ('Hay alguien ahí') presentará el concurso musical 'Oh Happy Day' en TV3» (en castellà). Fórmula TV, 16-07-2013.
- ↑ «‘Com si fos ahir’, una telenovel·la de persones normals». Diari Ara, 10-09-2017 [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ «Eduard Cortés, dirigeix aquest viatge desconcertant». [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Parella de tres». Barcelona Film Commission. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Estrena als cinemes: "Creuant el límit"». TV3, 10-11-2010. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ Dopazo, Antonio. «'XP 3D': Un terror a marginar» (en castellà), 17-01-2012. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Biografía de Eduard Farelo» (en castellà). biografias. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑ «Antivirales: Golpeados por el paro en Hollywood» (en castellà), 01-10-2023. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ Serra, Laura. «Mushkaa: "Algú no ha fet bé les coses si jo, amb 19 anys, he de salvar el català"», 12-08-2023. [Consulta: 2 març 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa a eldoblatge.cat