Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) | |||
| Localització | Sabino Arana, 5-19 - Mejía Lequerica, 35-55 - Institut Frenopàtic, 17 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41253 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2066 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Institut Tomàs Dolsa Hospital Universitari Dexeus | |||
L'Edifici de l'Institut Frenopàtic de les Corts, situat al costat del conjunt de la Maternitat de Barcelona, està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]L'Institut Tomàs Dolsa, anomenat «el Frenopàtic», va ser fundat l'any 1863 pel doctor en medicina i cirurgià Tomàs Dolsa i Ricart (1819-1909) amb la col·laboració de Pau Llorach i Malet, estudiant de medicina i coneixedor dels mètodes frenològics de Dolsa.[2] Inicialment, estava situat a la vila de Gràcia, però poc després es va traslladar a les Corts, on es va construir un primer edifici entre 1867 i 1869, en un solar de 3 ha propietat de Guerau Piera i Piera.[3] La construcció es basava en els principis preconitzats per Samuel Tuke a Anglaterra el segle xviii: integració de la naturalesa aprofitant sobretot els boscs, i enjardinaments amb elements constructius, com ara estanys o cascades,[4] i estava format per un cos de planta baixa d'uns 130 m de llarg per 20 m d'ample, on només els laterals tenien un pis d'alçada.
Ente 1872 i 1883, l'arquitecte August Font i Carreras va trasformar-lo un nou edifici de dues plantes en forma de «T»,[3] formada per l'ala de senyors i l'ala de senyores i centrada per la capella.[1] Als anys 1920 s'hi va construir al costat un palauet, anomenat «el Pinar», com a residència de la família Dolsa.[3]
A finals de l’any 2000, l'Institut va tancar les seves portes i els seus pacients van ser traslladats a altres centres especialitzats.[5] Aleshores, s'hi va construir el nou Hospital Universitari Dexeus, projectat per l'estudi d'arquitectura Artigues & Sanabria, que ha incorporat la façana de l'antic Frenopàtic, així com la casa senyorial de l'angle sud-est i la banda meridional de l'antic jardí.[4]
Descripció
[modifica]El recinte té l'accés principal al carrer de Sabino Arana i secundaris al de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, on també es troba el dels aparcaments soterrats de tres plantes.[4] La façana principal presenta una composició axial, arrelada en el neoclassicisme, a partir de la capella central, que separa les zones de homes i dones. Aquestes conserven en un frontó situat al damunt dels seus accessos els rètols «departamento de caballeros» i «departamento de señoras». Té dues plantes d'alçada, i a la segona les obertures presenten balconades amb balustrada. La teulada es presenta a doble vessant.[4]
També s'ha conservat un casalot residencial de volum compacte, dues plantes d'alçada i coberta de pavelló, situat a la cantonada del carrer de Mejía Lequerica i la Gran Via de Carles III, a la zona de jardí, tancat per una reixa de ferro.[4]
Alineat al carrer de Sabino Arana s'ha construït un volum lineal amb una estructura en alçat esglaonada que puja vers ponent de set a nou plantes. Al seu darrere hi ha un segon cos interior, també lineal, que recull la volumetria de l'antic frenopàtic conservant la façana sud. Entre aquests dos edificis es crea un espai interior cobert però obert a l'exterior. Aquest espai a dos nivells permet la connexió entre els diferents edificis del conjunt hospitalari, serveix de gran vestíbul i permet l'accés directe a les zones hospitalàries autònomes. Cal destacar la planta baixa de l'atri per les claraboies situades al terra col·locades amb la finalitat d'il·luminar zenitalment àrees interiors sense llum natural dels soterranis. A llevant d'aquest atri hi ha un cos adossat de dos plantes que serveix de restaurant i que redueix visualment l'alçada des de la zona de la Gran Via de Carles III.[4]
A les façanes exteriors, els arquitectes han projectat llargues obertures horitzontals que trenquen amb la pedra natural que revesteix l'edifici. Aquestes obertures a la façana meridional, la més lluminosa, són estretes i presenten la cobertura d'un Brise-soleil metàl·lic. En canvi, a la façana nord, afrontada al carrer de Sabino Arana, les superfícies vidriades són més grans.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Institut Frenopàtic. Actual Institut Tomàs Dolsa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Santos Herrera, Inma «On la bogeria va passar a ser una malaltia». El Periódico de Catalunya, 22-02-2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Institut Universitari Dexeus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «L'Institut Frenopàtic de les Corts va funcionar durant més de 130 anys». betevé, 08-07-2016.
BIbliografia
[modifica]- Bou i Roura, Lluís Maria. Ajuntament de Barcelona. Districte de les Corts i Arxiu Municipal. El Frenopàtic de les Corts: història d'un centre de salut mental, 2006. ISBN 84-7609-098-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «Antic Institut Frenopàtic de les Corts». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.