Ducat de Cardona
 | |
| Tipus | ducat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Joan Ramon Folc IV de Cardona |
| Rei | Ferran II d'Aragó |
| Data | 1491 |
| Llinatge | Cardona Aragó-Trastàmara Córdoba-Comares Medinaceli-Cerda Medinaceli-Córdoba Guerrero-Burgos |
| Actual titular | Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba |
| Estat | Espanya |
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona[1] i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle xi i fins al segle xvi restarà en mans de la família Cardona.[2] L'actual titular és la cordovesa Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli.
Vescomtes de Cardona
[modifica]Els vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terres en vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[3] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.
| Núm. | Titular | Període | Nota |
|---|---|---|---|
| I | Ramon Folc I | 1040-1086 | Fill de Folc I, vescomte d'Osona. |
| II | Bernat Amat[4] | 1098-1150 | Abans dit de Claramunt. Fill d'Ermessenda de Cardona i net de Ramon Folc I.
El seu fill, Ramon Folc II de Cardona no va arribar a succeir-lo perquè va morir abans i això va obligar Bernat Amat a fer de regent del seu net Ramon Folc III |
| III | Ramon Folc III | 1155-1176 | Fill de Ramon Folc II i net de Bernat Amat, qui li fa de regent fins a la seva mort el 1151 |
| IV | Berenguer I de Cardona | 1176-1177 | Fill gran de Ramon Folc III, que va tenir un mandat efímer. |
| V | Guillem I | 1177-1225 | Germà de Berenguer I, el va substituir a la seva mort |
| VI | Ramon Folc IV | 1225-1241 | |
| VII | Ramon Folc V | 1241-1276 | |
| VIII | Ramon Folc VI | 1276-1320 | |
| IX | Hug I | 1320-1334 | |
| X | Hug II | 1334-1375 |
Comtes de Cardona
[modifica]El vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.
| Núm. | Titular | Període |
|---|---|---|
| I | Hug II | 1375-1400 |
| II | Joan Ramon Folc I | 1400-1441 |
| III | Joan Ramon Folc II | 1441-1471 |
| IV | Joan Ramon Folc III | 1471-1486 |
| V | Joan Ramon Folc IV | 1486-1491 |
Ducs de Cardona
[modifica]
El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraïment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser net de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix any.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Bernal, 2009, p. 34.
- ↑ 5,0 5,1 «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Fitxa del vescomtat, comtat i ducat de Cardona» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Rodríguez Bernal, Francesc. Els vescomtes de Cardona al segle xii. Una història a través dels seus testaments. Lleida: Universitat de Lleida, 2009. ISBN 978-84-8409-334-3 [Consulta: 30 desembre 2012].