Dravita

Dravita
Fórmula química	NaMg₃Al₆(BO₃)₃Si₆O18(OH)₄
Epònim	Drava
Localitat tipus	Dobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.08
Dana	61.3.1.9
Heys	17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 15,96(2) Å; c = 7,21(2) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	grup espacial 160
Color	Marró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Macles	rara en {1011} {4041}*
Exfoliació	pobra - molt pobra {1120}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	7 (Mohs)
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	marró clar, rarament blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,03 a 3,18 g/cm³ (mesurada); 3,038 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,634 a 1,661 nε = 1,612 a 1,632
Birefringència	δ = 0,022 a 0,029
Pleocroisme	forta
Impureses comunes	Fe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1883
Símbol	Drv
Referències

La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiques

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines.

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al_1.5Li_1.5)Al₆(BO₃)₃Si₆O₁₈(OH)₄), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe²⁺)₃Al₆(BO₃)₃Si₆O₁₈(OH)₄), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jaciments

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

A Catalunya s'ha descrit al Cap de Creus (Cadaqués), en un ambient de metamorfisme.

Usos

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

Referències

• Dravita Arxivat 2016-08-24 a Wayback Machine., uned.es.
• Dravita, mindat.org.
• Dravita, webmineral.com.
• Manual de dravita, Mineral Data Publishing.