Vés al contingut

Dorothee Oberlinger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDorothee Oberlinger
Biografia
Naixement2 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Aquisgrà (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colònia
Hochschule für Musik und Tanz Köln Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Aquisgrà
Colònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósonadora de flauta dolça, directora d'orquestra, professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMozarteum Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGünther Höller, Walter van Hauwe i Pedro Memelsdorff Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta dolça Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdorotheeoberlinger.de Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 4tNu4aa5uCnB7nNN81jpYl Apple Music: 263675015 Musicbrainz: d00431e6-1f55-458c-8d58-bf173948ef9b Discogs: 1267716 Allmusic: mn0001704307 Modifica el valor a Wikidata


Dorothee Oberlinger (Aquisgrà, 2 de setembre de 1969) és una flautista i professora alemanya.

Biografia

[modifica]

Dorothee Oberlinger va néixer a Aquisgrà i es va criar a Simmern.[1] A la Universitat de Colònia va estudiar educació musical i filologia alemanya. Després de la universitat va estudiar flauta dolça a Colònia, Amsterdam i Milà. Entre els seus professors es troben Günther Höller (Hochschule für Musik und Tanz Köln), Walter van Hauwe (Amsterdam) i Pedro Memelsdorff (Milà). El 1998, va fer el seu debut en solitari al Wigmore Hall de Londres.[1]

Com a solista ha actuat amb conjunts i orquestres barroques de renom internacional, com ara el Sonatori de la Gioiosa Marca, Musica Antiqua Köln i l'Academy of Ancient Music. El 2002, va fundar el grup de cambra Ensemble 1700[2] que ha rebut diversos premis i guardons pels seus enregistraments.[3]

Des del 2004, Oberlinger és professora al Mozarteum de Salzburg, directora de l'Institut de Música Antiga i subdirectora de l'Institut de Música Nova.[4] Des del 2009 també és directora del Festival Barroc d'Arolser.[5]

Discografia

[modifica]
  • 2001: A. Vivaldi – Concerti Per Flauto (Ornamente 99)
  • 2004: Peripheries – Contemporary and Medieval music for Recorder
  • 2005: Vivaldi – Concerti Per Flauto E Flautino (Sonatori de la Gioiosa Marca)
  • 2007: Italian Sonatas
  • 2008: Telemann (Ensemble 1700)
  • 2009: Blockflötenkonzerte – Telemann, Graupner, Schultze (amb Reinhard Goebel, Ensemble 1700)
  • 2010: French Baroque – Versailles 1700–1740 (Ensemble 1700)
  • 2012: Flauto Veneziano (Sonatori de la Gioiosa Marca)[6]
  • 2013: Telemann – 12 Fantasias
  • 2014: The Passion of Musick (Ensemble 1700, Vittorio Ghielmi, Il Suonar Parlante Orchestra)[3]
  • 2017: Bach – Small Gifts
  • 2019: Night Music Dorothee Oberlinger (Sonatori de la Gioiosa Marca)
  • 2020: Discovery Of Passion (amb el violinista Dmitry Sinkovsky i Ensemble 1700)
  • 2021: Dialoge (amb el llaütista Edin Karamazov)[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Bitte lächeln: Das sind die berühmtesten Rhein-Hunsrücker». Rhein-Zeitung. [Consulta: 5 febrer 2016].
  2. «Dorothee Oberlinger». www.dorotheeoberlinger.de. [Consulta: 5 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «ECHO Klassik 2015 | Prize Winners». Arxivat de l'original el 27 January 2016. [Consulta: 4 febrer 2016].
  4. «Mozarteum – Personen». www.moz.ac.at. [Consulta: 5 febrer 2016].
  5. «Stadtportal Bad Arolsen | Barock-Festspiele». www.bad-arolsen.de. [Consulta: 5 febrer 2016].
  6. «Müller & Pavlik artistic management». www.artisticmanagement.eu. [Consulta: 5 febrer 2016].
  7. «Tots els matins del món - "Dialoge", l'últim disc de la flautista Dorothee Oberlinger i el llaütista Edin Karamazov». Catalunya Ràdio, 25-06-2021. [Consulta: 27 abril 2022].