Discussió:Cristòfor Colom
Cristòfor Colom ha estat distingit com un Article de qualitat. Vegeu la taula a continuació amb la llista de les diferents avaluacions que ha rebut l'article, ordenades de la més antiga a la més recent.
|
La Viquipèdia no és un fòrum de discussió general. Limiteu la discussió a fer aportacions per millorar el contingut de l'article, i especialment en casos controvertits que siguin verificables i ajudin a neutralitzar l'article. No escriviu reflexions personals amb punts de vista particular sobre el tema, que podrien ser esborrades, arxivades immediatament o resumides. |
Aquest article va ser citat a Cataluña hace patria a través de su inmaculada Viquipèdia el 26/04/2013 |
Arxius |
Ara si, no?
[modifica]He pujat l'ultim apartat que quedava a discutir (3 dies sense comentaris m'han semblat prou).--Marc (Mani'm?) 08:29, 2 feb 2010 (CET)
- Tranquil, pernil! Felicitats.--KRLS , (disc.) 13:28, 2 feb 2010 (CET)
Bibliografia
[modifica]- No fet!: Punt 3: Bibliografia: Ho deixem per al final, quant acabem la primera redacció, ja inclourem i treurem i l'ordenarem ... Marc dixit!
Jo si la deixaria dividida en dos:
Els anomenats "primers cronistes" que de primers tenen poc dons la seva obra va ser publicada molt mes tard dels fets, i de cronistes tampoc, dons de imparcials ningu d'ells en son, o son amics d'en Colom o estan clarament a sou de la Corona. : ORDENAT PER DATA DE PUBLICACIO PER PRIMER COP
- Ferran Colom, fill, Vida del almirante Don Cristóbal Colón escrita por su hijo don Hernando. Fue publicada PER PRIMER COP en traducción al italiano en Venecia en 1571
- Bartomeu Casaus. amic, Diario i Historia de las Indias; publicat PER PRIMER COP Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875.
- Francisco López de Gómara, que escrigué Historia general de las Indias sense haver travessat mai l'oceà l'Atlàntic; publicat PER PRIMER COP A:
↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia General, Edición de Martín Nucio, Amberes, 1554
- López de Gómara. Facsímil de su Historia anotada por el Inca Garcilaso, Edición de Zaragoza, 1555
- Andrés Bernáldez que escrigué Historia de los Reyes Católicos don Fernando y doña Isabel, on relata el primer viatge de l'Almirall; publicat PER PRIMER COP ....1870?
- Gonzalo Fernández de Oviedo, Cronista oficial de Indies, que escrigué Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del mar Océano; publicat PER PRIMER COP.....
- Pietro Martire d'Anghiera,( espia del rei Ferran a Egipte )que escrigué una sèrie d'epístoles en llatí titulades De Orbe Novo; publicat La 1ª de las décadas se publicó en Sevilla en casa de Cromberger en 1511; las tres primeras décadas en conjunto en la imprenta de Brocar en 1516; la totalidad de las décadas a la muerte del autor en la imprenta de Aguía en Alcalá de Henares en 1530
- Antonio de Herrera , http://www.elpais.com/articulo/cultura/Quijote/paso/censura/elpepucul/20081107elpepicul_5/Tes
- LA INFORMACIÓ ES A :http://ca.wikipedia.org/wiki/Documents_Colombins
--XPOferens què vols dir-me? 14:08, 15 feb 2010 (CET)
He actualitzat la biblioteca de l'article ... he tingut que anar als magatzems suecs comprar dues estanteries, muntar-les i ordenar els llibre i paperots, cercar a llibreries de vell, etc... Espero no haver-me deixat massa coses.--Marc (Mani'm?) 08:45, 24 març 2010 (CET)
Per mi sobra al yakov que no el coneix ni Dèu, i el de merrill possaria l'ecició catalana. Els dos primers que has possat son inclosos al documentos completos del JG & CV --XPOferens què vols dir-me? 15:54, 24 març 2010 (CET)
L'article esmentat a la nota 39 té una URL diferent: http://latel.upf.edu/terminotica/membres/DE_YZA/publi/colom2006/Eivissa2006.pdf i no apareix a la bibliografia. De Yzaguirre, Ll.: Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom, dins de Consell interinsular d'Eivissa i Formentera, "La lengua materna de Cristóbal Colón, Eivissa, 2006, Dipòsit Legal I-283-2006 --Usuari:Lluís de Yzaguirre
Mes coses
[modifica]- cartógraf?¿
- la explicació de la carta al Banc de Sant Jordi es repeteix al text i a la imatge
- els autors de les referencies de vegades estan primer el nom i de vegades primer el cognom. Posa Consulelo encara a algunes. Algunes estan en majuscules, etc
- origen: Gonzalo Fernández de Oviedo no diu Genova, diu "de la provincia de Liguria donde esta Genova, que no es el mateix, i afegeix, de Savona, Nervi o Cugureo".
- falta traduir la cita "...despues de la venida de los [embajadores] portugueses ......
- El nom del fill s'hauria d'unificar (de vegades posem Hernando, o Fernando etc )Ferran Colom es usat ampliament en la bibliografia colombina catalana
- Traduir cita capitulacions "...despues de la venida de los [embajadores] portugueses ...."
- Formació i coneixements, traduir cita "He navegado en el mes de Febrero ..."
- Fet! Traduït, encara que a la cita no surt res d'això. Algú em troba la cita exacta?--KRLS , (disc.) 16:04, 14 feb 2010 (CET)
- Castella Els primers cronistes[100] i alguns testimonis dels plets colombins[n. 14] reflecteixen que Colom va arribar a Castella amb el seu fill Diego Colom, entrant pel port de Palos . Tots els primers cronistes?. S'ha de comprobar Oviedo ( no en parla, diu que de Portugal va anar a Sevilla a veure el Medina Celi http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05816284255727262232268/ima0116.htm ). Herrera es del 1600 no es un "primer cronista".
- A la cita «Tal empresa com aquella no era sinó per a reis» («tal empresa como aquella no era sino para reyes»).la traducció al castellà sobra.
- Fet!--KRLS , (disc.) 16:32, 14 feb 2010 (CET)
- Bartomeu a Anglaterra "traduir cita " porqué sería honrrado y acrecentado".
Fet!--KRLS , (disc.) 16:32, 14 feb 2010 (CET)
- repasar tot el texte majuscules i minuscules, hi han adjectius amb majuscules i noms propis amb minuscues, p ex "De la cerda", en català seria "de la Cerda" em sembla.
- El cost de l'expedició: diem Segons consta en el Arxiu de Simancas a Santàngel se li retornaren 1.140.000 morabatins.[n. 21]. La realitat es que el document nomès afirma haver retornat 290.000mb ":"Que dió y pagó más el dicho Alonso de las Cabeças por otro libramiento del dicho arzobispo de Granada, fecho V de Mayo de XCII años, a Luís de Santángel, escrivano de ración del rey, .....doszientos é noventa mil maravedis, a cuenta del cuento é quarenta mil maravedies que dejo para la paga de tres caravelas, .... e para pagar a Xristoval Colón".Melquiades Andrés Martín "El dinero de los Reyes Católicos para el descubrimiento de América, financiado por la diócesis de Badajoz", p. 37, Editorial Cisneros, 1987.
- Molt agossarat això :un cop decidit a participar Martín Alonso prengué les regnes de l'organització de gran part de l'expedició
- Els escuts continuen malament:
- El tercer escut, sobra, no te res a veure amb Colom ni reflexa el lema d'Oviedo. (contemporani d'en Colom). Es molt mes posterior. Poseu-lo si es el cas a l'arbre genealogic on toqui cronologicament, pero Colom mai va ser Duc de Veragua.
- El segon ( i també el tercer pel mateix motiu) esta mal fet. La Terra Ferma es en punta. Es un cab, no un golf amagat.( les illes del 3r quarter van ser modificades acompanyant una “terra ferma” en punta, ). Veure escut de 1502 (http://www.xpoferens.cat/colomescut.jpg) que es la guia per aquesta modificació.
- Malgrat es molt "normatiu" per als tres primers quarters seguir l'ordre real, per a les armes del quart quarter, les que "soliades llevar" no explicades a l'ordre, s'hauria de seguir el criteri de l'escut pintat per en Diego Colom de 1502. (http://www.xpoferens.cat/colomescut.jpg ), en quan a angle d'inclinació de la franja blava, i a separació d'aquesta del marge esquerra. La banda blava neix al "jefe" no al cantó.! Es la guia que tenim, no en tenim cap altra, ni està explicat a l'ordre reial.
- Si el subapartat es diu "ampliació..." lo logic es possar l'escut de despres de l'ampliació, i com a molt el d'abans ( http://www.xpoferens.cat/escbertr.jpg ) de l'ampliació (li vaig enviar a en Marc). La resta, en totes les seves variants, al arbre genealogic on toquin cronologicament.
- Del 7-11-1504 fins el 19-05-1506 tenim un forat biografic de mes de dos anys. Si no recordo malament vaig enviar un mail amb una cronologia. No el trobo, a veure si marc encara el conserva i m'estalvio repetir la recerca.
- Algunes citacions no estan en cursiva
- No se si en cultura popular cap els festivals ( http://www.youtube.com/watch?v=zLc9U-cBYoc ) que fan a Pals d'Empordà. Una cosa es la historia i un altra la "cultura popular" em sembla a mi.
--XPOferens què vols dir-me? 20:47, 12 feb 2010 (CET)
- ¿Ya empezamos?, como siempre repito, ninguna de las referencias a Xpoferens son validas por razones más que obvias y lógicas, sobre los escudos, es que es muy cansino, es este señor contra el resto del mundo. Y bastantes cosas de las que ha dicho no son correctas. Es aburridísimo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 15:45, 13 feb 2010 (CET)
- Sobre la llegada de Colón a Palos en 1485 el sr. Xpo nuevamente trata de confundir diciendo que se corrobore al sr. Oviedo, cuando el sr. Oviedo no niega ni afirma nada de la llegada a Palos, simplemente indica que determinó irse a Castilla y que finalmente llegado a Sevilla se entrevistó con Enrique de Guzmán, el Duque de Medina-Sidonia. Nótese que dice "llegado", pero no dice el como ni por donde y, seamos serios, para llegar a Sevilla venido de Portugal, en aquella época, hay que entrar por algún lugar; o por Palos donde deja a su hijo con sus familiares que vivían en Huelva, y luego yendo a pie, con cabalgadura o carromato hasta Sevilla, o subiendo el Guadalquivir pasando por Sanlúcar de Barrameda (cosa ésta de la que no existe ningún testimonio). La otra opción que queda es pillar un vuelo directo Faro-Sevilla, pero creo que aún no se había inventado el avión. Por tanto querer seguir dándole vueltas a este asunto no tiene sentido y no se a que propósitos obedece.
- Por otro lado, no hay que olvidar una cosa, las actuales provincias de Huelva, Cádiz y Sevilla (y por tanto todos sus territorios) en época de Colón formaban el "reino de Sevilla", que no se olvide, ya que también se usaba la expresión Sevilla para hablar de todo el territorio que lo conformaba. Y tampoco hay que olvidar que el sr. Duque de Medina-Sidonia era señor de varios señoríos de la actual provincia de Huelva, entre ellos era señor de una parte de la villa de Palos, villa que tenía un triple señorío en el momento que Colón llega en 1485. Por tanto tampoco hay que extrañar que Oviedo diga lo de "llegado a Sevilla", ya que, como se ha demostrado, eso no implica que Oviedo niegue que entrase por Palos, simplemente no menciona el como llega a Sevilla, que por algún sitio, necesariamente y a la fuerza, tiene que entrar.
- Siendo serios y objetivos la cuestión es clara, todos los primeros cronistas afirman que entra en España por Palos, con la salvedad de Oviedo que no indica nada al respecto, ni negación ni afirmación. Un saludo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 16:23, 13 feb 2010 (CET)
- Ahhh, y sobre el tema de los escudos recordar lo que dijo Enric, que sabe mucho más que el sr. Xpo de heráldica, sobre el asúnto en la discu de Marc. Creo que lo dejó todo bastante claro y no es necesario hacer más aclaraciones, es un asunto zanjado y bien zanjado. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 17:05, 13 feb 2010 (CET)
- Miguel Ángel "fotógrafo" : aplica't el que pregones. En Xpo ha reflectit les mancances que creu que hi ha en l'article (només algunes, segur que n'hi troba més) i la teva resposta és fora mida. Seguint la màxima que s'aplica en el vostre cas particular passo a fer petició de bloqueig.--Marc (Mani'm?) 08:50, 15 feb 2010 (CET)
Marc. continuem i acabem? Si alguna cosa no l'entens o necesites mes informació, m'ho dius i aclareixo o cerco. A les seves ordres, col.legiat Pierluigi Colina.--XPOferens què vols dir-me? 16:47, 18 feb 2010 (CET)
Marc. continuem i acabem?
[modifica]Si alguna cosa no l'entens o necesites mes informació, m'ho dius i aclareixo o cerco
- en primer lloc, comunicarte que els de Palos ja reconeixen que la Santa Maria de cap manera va estar davant Palos. http://xpoferens.blogspot.com/2010/09/cristofor-colom-no-es-va-sumar.html Per tant, s'hauria de corregir el redactat "l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera"
- L'afirmació "Martín Alonso prengué les regnes de l'organització de gran part de l'expedició" es erronia.
- El nom del fill s'hauria d'unificar (de vegades posem Hernando, o Fernando etc )Ferran Colom es usat ampliament en la bibliografia colombina catalana
- Es segueix afirmant que "Entrant pel port de Palos cap a finals de l'any 1484" malgrat l'extensa demostració que no hi ha unanimitat de mes amunt.( afegit 25-01-> Jo crec mes que demostrat que aquesta entrada del 1484 es una llegenda local, doncs per anar de Lisboa a Sevilla es una barbaritat passar per Palos)
- Respecte als escuts em ratifico en lo dit amunt: El primer te mal dibuixat el naixement de la banda blava (http://www.xpoferens.cat/escbertr.jpg), el segon, al original del fill la terra es un cap (en punta) i no un golf (http://www.xpoferens.cat/colomescut.jpg) . I el tercer no s'hauria de posar en aquesta entrada doncs mai el conegué Colom.
- Del 7-11-1504 fins el 19-05-1506 tenim un forat biografic de mes de dos anys.
- FERRAN
- 26 de novembre de 1504 Medina del Campo Mor la reina
- 7 de març de 1505, Corts de Toro (Logronyo)
- casat el 19 de octubre de 1505 en Blois: (per poders)
- Salamanca , 24 de novembre de 1505, concordia de Salamanca
- Laredo, març 2006, espera a Felip el Bell
- Dueñas, març 2006, amb Germana de Foix
- 20 de Juny, Remesal, Puebla de Sanabria, entrevista entre Ferran i Felip.
- el 27 de juny de 1506 , Villafila ( Zamora)
- COLOM
- 21 de novembre de 1504, es a Sevilla (carta a Diego)
- 13 de desembre,. continua a Sevilla (carta a Diego)
- 29 de desembre, reclama permis per anar en somera
- 23 de febrer.1505 el rei li envia permís escrit
- maig 1505, reclama a rei, a Segovia, "la gobernación y posesión de las Yndias"
- 28 d'abril de 1506, escriu carta a Joana i Felip, reclamant, en carta enviada per en Bartomeu Colom
- Moltes de les NOTES son futils i sobreres. Per ex. la 14, 15, 23, 24, 25, 26, 29, 31, 33, 34, 35,
- I finalment una petita questió d'ordre: respecte al arbre de taula de continguts, considero que quan vàrem començar pensabem fer igual en tots els viatges com en el primer (hi ha una nota d'en Marc que aixi ho demana) pero a la vista de com ha anat jo canviaria l'arbre de continguts a :
Contingut [amaga]
* 1 Perfil històric * 2 Origen o 2.1 El Colom genovès o 2.2 El Colom català o 2.3 El Colom jueu o 2.4 Altres hipòtesis * 3 Primers anys (fins el 1476) o 3.1 Formació i coneixements d'en Cristòfor Colom o 3.2 Biografia de Colom abans de 1476 * 4 Estada a Portugal * 5 Estada a Castella (1485-1492) o 5.1 La negociació amb els Reis o 5.2 Bartomeu Colom a Anglaterra i França o 5.3 El Consell d'homes principals o 5.4 Les Capitulacions * 6 Els viatges a les Índies (1492-1504) * 7 PRIMER VIATGE * 8 La Carta de la Primera Navegació * 9 Colom a Barcelona * 10 L'ampliació de l'escut d'armes * 11 SEGON VIATGE * 12 TERCER VIATGE * 13 La investigació de Bobadilla * 14 QUART VIATGE * 15 Mort o 15.1 Testament de Colom o 15.2 Estudis forenses i les proves d'ADN * 16 Aparença física * 17 Germans, núpcies i descendents o 17.1 Germans d'en Colom o 17.2 Dones d'en Colom o 17.3 Fills dels Colom o 17.4 Descendents o 17.5 Arbre genealògic * 18 Documents Colombins * 19 Signatura * 20 Llegat d'en Colom o 20.1 En la cultura popular * 21 Notes i referències * 22 Bibliografia * 23 Vegeu també * 24 Enllaços externs
--XPOferens què vols dir-me? 09:28, 26 des 2010 (CET)
afegits el --XPOferens què vols dir-me? 08:47, 26 març 2011 (CET)
coses
[modifica]- Juas, qué cachondo el Xpo, si llega a ponerlo el 28 de diciembre estaría chulo, pero lo pone el 26. A ver, parece que hay quien no se ha enterado aún, LA RÁBIDA es un monasterio ubicado en término municipal de Palos de la Frontera, desde la misma fundación de la localidad. que está a un escaso kilometro de Palos siguiendo la ribera del río Tinto, y no Negre (qué cachondo) como pone este señor en su blog. Mira que son ganas de marear la perdiz, Palos de la Frontera tiene una extendión municipal de 50 km2, y en ella está La Rábida. O sea, que no busquemos más fantasmas, es absurdo. Sobre el resto de Palos y de Pinzón, ni voy a entretenerme, se dejó bien claro en su día yno caben más refutaciones. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 20:29, 10 gen 2011 (CET)
Les ironies i els comentaris jocosos, sobren. Arguments, arguments, i arguments, a cada apartat, i res mes. --XPOferens què vols dir-me? 12:48, 15 gen 2011 (CET)
- Miguel Ángel "fotógrafo" : el tema de la sortida deu ser prou important com per que es tracti en el Simposi Internacional d'Història Iberoamericana i més si es fa en veu d'en Julio Izquierdo Labrado el qual has mantingut molts cops com a persona de referencia. Crec que en Xpo aporta arguments que val la pena tenir en compte en l'article. Aquest dies vaig amb molta feina (almenys no puc dedicar temps fins a primers del mes vinent) si voleu modificar l'article sou lliures de fer-ho (però amb seny: com diu en Xpo: amb arguments) i si us plau no entreu en guerres ni debats fútils. --Marc (Mani'm?) 08:27, 18 gen 2011 (CET)
Vamos a ver sres. que Julio no dice en ningún sitio que Colón no saliera de Palos y tampoco afirma que saliera de Saltés. El puerto de Palos está más que demostrado que, en el estero de "la Fontanilla", llegó a tener hasta 12 metros de calado, está el tan repetido estudio realizado por los Ingenieros Técnicos de Minas de Madrid y otros estudios como los de la Universidad de Huelva, donde se muestran entre otros restos de todo tipo marinos extraídos de dicho lugar. Julio no dice que Colón zarpase en la Rábida, lo que indica ese simposio es que Colón se incorporó en La Rábida (repito, La Rábida es del término municipal de Palos de la Frontera), pero el simposio también dice expresamente que las naves salieron del puerto de Palos, lo que ocurre es que las naves tenían que estar obligatoriamente en medio del río para evitar el contrabando, esto eran ordenanzas municipales. O sea, como siempre se ha indicado, los navegantes y carga se incorporaron a las naves por medio de bajeles y pequeños botes, ya que las naves, por imperativo de las ordenanzas tenían que estar ancladas en medio del río. EL problema es que muchos de los que han transcrito la noticia a los medios, como otras muchas veces, llaman "localidad" a La Rábida, cuando La Rábida no es ninguna localidad, es un paraje dentro del municipio de Palos de la Frontera, donde está enclavado el Monasterio franciscano de la Rábida. Y por cierto, repito lo que dije hace ya mucho tiempo, "partir de Saltés" es un término para describir el último trozo de tierra que verán los marineros al salir de aguas de la provincia de Huelva, lo que no implica"partir" como algunos quieren hacer pensar, ya que las naves "parten" del puerto de Palos que es donde estaban ancladas. Esa expresión de "partimos de Saltés" es bien clara, como ya indiqué en discusiones pasadas, que define el comienzo de entrar ya en mar abierto. Pero es que además, algunos parecen olvidar el preambulo del citado diario de a bordo, donde Colón deja bien claro de donde sale:
« | y vine a la villa de Palos, que es puerto de mar, a donde yo armé tres navíos muy aptos para semejante hecho, y partí de dicho puerto muy abastecido de muy muchos mantenimientos y de mucha gente de la mar, a tres días del mes de agosto de dicho año, en un viernes, antes de la salida del sol con media hora, ... | » |
Reitero, La Rábida es Palos de la Frontera, se ponga como se ponga, al revés, del derecho bocarriba o bocabajo. No hay más que una localidad, Palos de la Frontera, y un paraje y núcleo perteneciente a Palos, La Rábida. Pero claro, el problema está en que esto que se trata de dar por cierto está sustentado por una noticia publicada en prensa, que ya sabemos muchas veces como cuentan las cosas. SI hace falta, el mismo Julio puede venir aquí a corroborar lo que estoy diciendo. Saludos. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 12:58, 23 feb 2011 (CET)
- PD. Julio Izquierdo no estuvo en ese simposio, usaron escritos suyos para algunas afirmaciones. De hecho en lo que concreta al tema del puerto de Palos, han usado escritos que tienen muchos, pero muchos años. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 13:34, 23 feb 2011 (CET)
- [1]. Algú te un enllaç sobre la ponència ?--Mafoso (Mani'm?) • Membre de WM-CAT 21:50, 23 feb 2011 (CET)
- A ver Marc, que no se si me explico bien. Lo que dice el Huelva Información es lo mismo que he dicho yo. Pero es que los que no conocéis la zona no os podéis hacer la idea lo que se conoce por Puerto de Palos, para ello voy a intentar explicarlo a ver si se entiende. El puerto interior de Huelva, por ejemplo, no es solo un muelle, o un único lugar donde se amarran los barcos, son al menos 5 ó 6 muelles distintos, o sirva de ejemplo el mismo Puerto de Barcelona, ocurre lo mismo tiene muelles distintos, además, lo conozco en persona el de Barcelona, el año pasado cogí allí un barco para ir a Italia.
- Por tanto, como he explicado, el puerto de Palos estaba constituido por varios muelles distintos, entre ellos el de La Rábida -como no-, que para eso es parte de Palos de la Frontera, como he repetido varias veces. Las ordenanzas de Palos, sobre las que tanto ha estudiado Julio, y que tanta luz ha dado a todo esto, obligaban a todas las naves a "aportar en la ribera" o sea, las naves debían anclarse en medio del río, a lo largo de toda la extensión del Puerto de Palos, que iba desde la desembocadura del río Tito hasta el término municipal de Moguer.
- Sobre la ponencia, hoy mismo he hablado con Julio, y repito, el NO ha estado en el simposio, y parte de lo que se ha usado de Julio procede de su obra "Palos de la Frontera en el Antiguo Régimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperación Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera. Depósito Legal: H-110/87. publicado en 1987 y patrocinada Comisión Nacional V Centenario del Descubrimiento de América, aparte del ayuntamiento de Palos de la Frontera. Si quieres te escaneo las páginas donde se explica esto del puerto de Palos, su extensión y sus características, pero claro, como bien sabes, Marc, escanear y publicar eso no es legal, ya que tiene derechos de autor.
- Muchos simposios tienen la característica que parece que traen cosas nuevas, y sin embargo mucas veces lo único que hacen es dar noticias a bombo y platillo como si fueran nuevas y en realidad no lo son tanto, sino que se recuperan cosas que, o estaban olvidadas, o eran poco conocidas. Que Colón embarcara en el muelle situado en La Rábida no tiene absolutamente nada de especial, los franciscanos de La Rábida lo acogieron en muchas de sus estancias, y esta vez no iba a ser menos. Pero que la empresa se gestó, preparó y organizó en Palos es algo que no admite ninguna discusión. No hay mas que mirar la documentación, y el mismo diario de a bordo, el trozo que he expuesto antes, donde Colón deja claro lo que hizo.
- No se si te hace falta, pero si quieres le digo a Julio que corrobore aquí todo lo que he dicho. Un saludo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 23:51, 23 feb 2011 (CET)
- [1]. Algú te un enllaç sobre la ponència ?--Mafoso (Mani'm?) • Membre de WM-CAT 21:50, 23 feb 2011 (CET)
- Estamos hablando del puerto de Huelva "actual" o del puerto que había en el siglo XV ? Por cierto en Huelva Información, aparece recurrentemente un usuario que se hace llamar ergamba, tiene esto que ver con la frase dicha anteriormente "[...]Lo que dice el Huelva Información es lo mismo que he dicho yo.[...]"
- ¿Hay algún grabado del s.XV en el que se vea como era el puerto? ¿Alguna pintura del s.XV en que se pueda apreciar como era? —el comentari anterior sense signar és fet per 95.17.157.60 (disc. • contr.)
- Hombre!!!! mi anónimo perseguidor favorito ... del S. XV no, no hay, pero si que hay uno del S. XVIII, justamente de 1755 -fecha del terremoto de Lisboa-, donde se puede ver el antiguo "Canal de Palos" que llegaba justo a las cercanías del Castillo de Palos, que también se puede leer en dicho grabado, que casualmente está muy cerca de la Iglesia y de la Fontanilla. Pero que independientemente de eso, está como ya he citado el estudio realizado a la zona por la Escuela de Ingenieros de Minas de Madrid, dirigido por ALFONSO MALDONADO ZAMORA, Catedrático de Geofísica Aplicada, el cual Julio Izquierdo menciona en sus escritos donde habla del histórico Puerto de Palos (sirva este de ejemplo), además del libro editado por la Universidad de Huelva "Puerto histórico y castillo de Palos de la Frontera (Huelva) : asentamiento humano y medio natural, ISBN 978-84-88751-23-2", donde todas estas cuestiones, como he repetido varias veces, se dejan claras desde hace mucho tiempo, tanto como eran las características del puerto de Palos que iba desde la desembocadura del río Tinto hasta la frontera con el término municipal de Moguer, como las características del "Canal de Palos" -que llegaba a tener 12 metros de profundidad, ¡¡cabían hasta algunos petroleros modernos!!-, como que las naves se anclaban en el centro del río porque así lo establecían las ordenanzas municipales, como que da igual donde se subiera Colón, porque tanto los muelles cercanos al castillo o la Fontanilla, como cualqueira de los que habían a lo largo del río -incluido el de la Rábida- eran y formaban el histórico puerto de Palos.
- El agua se retiró de las inmediaciones del paraje de la Fontanilla en el pasado siglo XX, más aún cuando se hizo el denominado en Huelva "Espigón", que es el "dique Juan Carlos I", y que unido al proceso de colmatación han hecho que el cantiguo "Canal de Palos" esté totalmente desaparecido, pero que su existencia y dimensiones están perfectamente claros y delimitados por el estudio que cité antes del catedrático de Minas, de la Universidad de Huelva y los escritos de Julio Izquierdo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 17:52, 26 feb 2011 (CET)
- ¡¡Hostia!!, ¿¿hay otro??, No, si al final resultará que creará escuela... Volviendo a la cuestión, es sospechoso que se apoyen en todo esto sobre fuentes secundarias, en dónde las fuentes primarias brillan por su ausencia. Sobre el terremoto de Lisboa, no tenía ni idea que los terremotos destruyeran documentos... Y, el terremoto ocurrió 263 años después de la fecha principal, no me venga con excusas. Pagan bien los de esta dirección? En definitiva, da la sensación que todo esto es una maniobra de márqueting muy bien orquestada.—el comentari anterior sense signar és fet per 95.17.156.97 (disc. • contr.) --Judesba (digues...) 14:08, 1 març 2011 (CET)
- No merece la pena perder ni un solo minuto en las tontás de teorías conspiracionistas y gaitas diversas.La documentación está, los estudios serios como el del Colegio de Minas están, documentos de primera instancia como el diario, los primeros cronistas, los archivos como el Indias el de Simancas, el Nacional, los locales como el de Moguer, el de Sevilla etc. están. Eso sí, sobre inventos de teorías de la conspiración ... ni perder el tiempo, los historiadores serios ni si quieran gastan un instante en ellos. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 19:23, 1 març 2011 (CET)
- A ver, fuentes primarias, ¿dónde las hay? ¡si presentan fuentes secundarias! ¿Cuando fue la última vez que consultaron datos en esas fuentes primarias?, ¡deje de usar wikipedia como si fuese un blog! —el comentari anterior sense signar és fet per 95.17.156.97 (disc. • contr.)
- Voy a perder mi tiempo con alguien que solo se escucha a si mismo, será por última vez, y es que no me queda más remedio que decirle que quien no tiene ni repajolera idea qué es la wikipedia es ud., y es que la wikipedia deja bien, pero bien clarito, que tipo de fuentes son las únicas que sirven en wikipedia, no tiene más que mirar aquí, si es que sabe ud. catalán. Saludos. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 00:41, 2 març 2011 (CET)
- Deje de usar wikipedia como si de un blog se tratara. Wikipedia requiere de fuentes verificables (electronicamente) lo que quiere decir que en los casos de historia, no sirve, ya que se requiere de fuentes primarias (principalmente) y secundaria para bastir ya sea un artículo, ya sea una ponencia.
- Y deje de ir de prepotente porqué Ud. no tiene ni p*** idea de catalán, y sólo viene a aquí a molestar y a tocar lo que no suena. Que sólo ha venido a aquí a manipular todo lo que se pueda en lugar de ayudar a construir.
- Voy a perder mi tiempo con alguien que solo se escucha a si mismo, será por última vez, y es que no me queda más remedio que decirle que quien no tiene ni repajolera idea qué es la wikipedia es ud., y es que la wikipedia deja bien, pero bien clarito, que tipo de fuentes son las únicas que sirven en wikipedia, no tiene más que mirar aquí, si es que sabe ud. catalán. Saludos. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 00:41, 2 març 2011 (CET)
- Sres. admin., Marc, o quien sea, ¿se permite ahora el lenguaje soez e insultante? ¿desde cuando? Gracias. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 12:02, 2 març 2011 (CET)
- Sres. administradores, se permite la prepotencia, y el torpedinar (que es lo que ha estado haciendo MiguelAngel_fotografo desde hace 2 o más años) las redacciones de artículos en esta wikipedia? Gracias.
- Y deje de usar wikipedia como si de un blog se tratara.
- A ver, fuentes primarias, ¿dónde las hay? ¡si presentan fuentes secundarias! ¿Cuando fue la última vez que consultaron datos en esas fuentes primarias?, ¡deje de usar wikipedia como si fuese un blog! —el comentari anterior sense signar és fet per 95.17.156.97 (disc. • contr.)
Segur que això és de qualitat...??
[modifica]Segur que aquest article ha estat convenientment revisat? Mirant aleatòriament una secció (La investigació de Bobadilla) hi he trobat tres errors relativament greus i just a sota hi ha dues línies completament en castellà!!
Bobadilla va ser destituït el 3 de setembre de 1501, i el 27 de setembre la corona nomenà a Nicolas de Ovando, nou governador de l'Espanyola y la corona reafirmó,tambien, el derecho de Colom a la octava parte del comercio con la colonia, y ordenaron le fueran restituidos sus bienes, haciendo pagar a Bobadilla todo aquello que hubiera perdido o vendido.
De veritat que aquest article "és un dels millors treballs de la Viquipèdia"? A mi me l'han venut com si fos el millor article... sí, hi ha mil referències... però l'ortografia i, ja de pas, que estigui en català, també compta... --Arnaugir 20:40, 23 març 2011 (CET)
- ja se sap, hi ha un infiltrat espanyol (miguelangel_fotografo) que impedeix que l'article es pugui desenvolupar sense cap entrebanc.
Arnaugir, estic d'acord amb tu, falten corregir no nomès temes gramaticals sino també de coherencia, i manca alguna informació perque es mantenen molts forats biografics. pero aqui cada cop que s'intenta arranjar-lo apareixen XXXXXX com pots veure mes amunt. I esclar, jo en aquestes condicions no penso treballar inutilment. De tota manera faries be en corregir i traduir el que has vist Salut --XPOferens què vols dir-me? 08:40, 26 març 2011 (CET)
- El meu missatge ha sonat una mica malament, demano disculpes; nogensmenys, segueixo pensant que l'article necessita una revisió a fons. Aviam si entre tots ho aconseguim. --Arnaugir 12:06, 26 març 2011 (CET)
- D'acord que a aquest article li falta molta feina, començant per les coses gramaticals. Si els dos editors que més hi han ficat cullerada (i garrotada) se'n mantinguessin allunyats una temporada probablement algú més s'hi ficaria, treballant amb tranquil·litat i s'aniria arreglant.
- Sobre la distinció de qualitat, sempre se'n pot proposar la retirada.--Pere prlpz (disc.) 12:31, 26 març 2011 (CET)
Pere, si llegeixes mes amunt podràs comprovar que s'ha esperat UN ANY, però cap problema, per part meva, tot per a tu, i d'aquí un any em tornes a explicar lo de les garrotades. Bona feina. --XPOferens què vols dir-me? 23:04, 30 març 2011 (CEST)
- Pere, tu comentario es de lo mejor que he leído en mucho tiempo. Por mi parte ya ves que no entro mucho, eso sí, si leo algo que me parece incorrecto, fuera de lugar o falto a la realidad histórica, por supuesto que vendré a decirlo. Y si el anterior editor a mi me sigue nombrando indirecta u ocultamente, pues también tengo derecho a decirlo y a sacarlo a la luz. Saludos. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 23:06, 5 abr 2011 (CEST)
- No fa falta fer una proposta de retirada; només cal que el redactor més problemàtic que ha passat per aquí (i que s'assembla al guadiana) s'abstingui d'aparèixer per posar pals a les rodes. O, si apareix, sigui per aportar, no per "ningunear".
- Jo el vaig començar a revisar, però només vaig poder fer els apartats 1 i 2 (és a dir, fins als orígens, aquest inclòs); diria que també vaig fer algun apartat escadusser d'entremig, però aquí ja no hi posaria la mà al foc... Sembla que no sigui gran cosa, però només per fer això m'hi vaig passar no sé quants dies. Com que vaig deduir que a aquest pas m'hi podria passar la vida sencera, a més a més que segons el que toques has d'anar molt amb compte perquè hi ha hagut diversos redactors i en teoria s'ha arribat a un text mínimament consensuat, vaig acabar desistint... --Enric (discussió) 16:35, 6 abr 2011 (CEST)
- No fa falta fer una proposta de retirada; només cal que el redactor més problemàtic que ha passat per aquí (i que s'assembla al guadiana) s'abstingui d'aparèixer per posar pals a les rodes. O, si apareix, sigui per aportar, no per "ningunear".
- Pensant profundament, hi ha una solució idònia que va com anell al dit: vistes les continues actuacions de l'usuari MiguelAngel_fotografo, que curiosament s'han dut a terme l'endemà d'una consulta democràtica, en el que aludeix perfectament a un caire profundament venjatiu ja que no poden aturar la democràcia, i, tenint en compte que les actuacions en el article de Colom només s'oposa i MAI aporta lucidesa, el camí més curt, és la línia recta, per què no el feu fora, d'una vegada per totes?
I n'hi ha una altra, que ni tu ni jo diguem res, i tots aquests savis espectadors es posin mans a la obra i ho acabin. I jo i tu, a callar, i a somriure.
Te tota la raó en Enric, que no es una entrada gens senzilla, però per a ser criticat, mes val fer d'observador. Repeteixo PerePzLz, tota l'entrada per a tu, i d'aquí un any, o dos, m'expliques lo de les "garrotades" un altre cop, quantes dones i quantes reps.
Lo de la qualitat es molt discutible, però depèn també de quin es el criteri. Si el criteri es el mateix que a wikies, l'article es collonut. Per a mi resten encara moltes mancances i sobren moltes coses fora de lloc. Apa, fins d'aquí a un any, Sort! --XPOferens què vols dir-me? 00:23, 23 abr 2011 (CEST)
Cristòfol?
[modifica]Hola, el nom de "Cristòfol Colom" està acceptat? Ho dic des del més absolut desconeixement. si ho està, es podria indicar a la introducció, i si no caldria corregir-ho en tots els llocs on apareix. Gràcies--Arnaugir 13:03, 1 ago 2011 (CEST)
Arnau, consulta aquí www.cecolom.cat. Salut --XPOferens què vols dir-me? 19:27, 16 ago 2011 (CEST)
Montes de suposições
[modifica]Este artigo de facto necessita de uma profunda revisão. Embora não esteja tão mau como a versão espanhola, está pejado de suposições apresentadas como facto. Uma das mais escandalosas é esta: "L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Grenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord. dita expedició salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rei anys després de descobrir Amèrica :"He navegat en el mes de febrer de 1476 fins a cent llegües més enllà de l'illa de Thule"." - nenhuma das fontes colocadas fundamenta esta afirmação. Nem se sabe sequer o que era a "Tule" de que falava Colombo, quanto mais se realmente esteve nessas expedições (se é que elas realmente existiram). Há dezenas de outras meras suposições que são sistematicamente apresentadas como facto no texto, sem nenhuma apreciação crítica sobre de onde semelhantes coisas vieram.
Outra coisa que está mal aí é terem colocado na "versão genovesa" que Colombo nunca aparece mencionado com esse nome em nenhum documento oficial ("Colom no és referit com a Colombo en cap document oficial. ", o que é falso. No Documento Assereto (1479, Génova), assim como em vários outros, aparece claramente com esse nome, embora latinizado: Cristoforus Columbus. Desculpem escrever em português, mas enquanto que leio quase perfeitamente o catalão, tenho bastantes dificuldades em o escrever.--Darwinius (disc.) 07:17, 11 ago 2011 (CEST)
Também não se sabe se Colombo alguma vez viveu no Porto Santo, e é até duvidoso que tal tenha acontecido, dadas as condições extremamente precárias da ilha nessa época. Filipa Moniz, com quem casou, não era exactamente da "classe alta", seria mais da pequena fidalguia, já que o pai era cavaleiro (ou fidalgo, dependendo do documento) da casa do Infante, não da casa real, e ainda por cima meio falido. Sugiro que em vez de apanharem as fontes à toa, vejam bem qual a fonte original de cada informação, e usem essa de preferência, senão o artigo fica numa manta de retalhos em que não se sabe de onde veio o quê, e o que é facto e o que á suposição, e o que não passa de mera fantasia.--Darwinius (disc.) 07:32, 11 ago 2011 (CEST)
- Benvolgut Darwin, segurament no en sou conscient però ha costat molt escriure aquest article. Us pregaria que abans de desacreditar comproveu les fonts que cita el propi article: l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca està recollida no en una sinó en dues referències: Bartolomé de las Casas i Verlinden-Pérez.--Galazan (disc.) 16:05, 11 ago 2011 (CEST)
- Claro que sei o que custa escrever um artigo destes, pois eu estou fazendo o mesmo com o artigo de Colombo da wiki portuguesa, e por isso mesmo comentei aqui. Quanto a isso que diz: "l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca està recollida no en una sinó en dues referències: Bartolomé de las Casas i Verlinden-Pérez." - isso é falso. Nenhuma das referências fala da expedição. Tanto Las Casas como Verlinden-Pérez (o qual, de resto, apenas repete o que Las Casas escreveu, que por sua vez repete o que o próprio Colombo escreveu - referência circular) dizem somente que o próprio Colombo afirma que foi a "Tule", não falam em nenhuma "expedição luso-dinamarquesa". Mesmo essa suposta ida a "Tule" é algo duvidosa, como se vê em El Descubrimiento y la fundación de los reinos ultramarinos: hasta fines del siglo XVI, Manuel Lucena Salmoral, 1982, p. 83. Isso que escreveram aí carece de qualquer fonte, e deve ser removido o quanto antes. É caso para perguntar se quem escreveu esse artigo, e votou para o destacar, se deu sequer ao trabalho de conferir a informação com as fontes apresentadas.--Darwinius (disc.) 18:21, 11 ago 2011 (CEST)
- Removi a menção a essa suposta "expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca", pois nenhuma das fontes fala disso. Se querem colocar essas fantasias no artigo, ao menos arranjem uma fonte que fale delas.--Darwinius (disc.) 18:37, 11 ago 2011 (CEST)
- Removi também a frase "Documents portuguesos contemporanis indiquen que Colom era genovès.", que é completamente falsa. Em Portugal não há um único documento que sequer mencione Colombo, quanto mais refira a sua nacionalidade. Mesmo a carta de D. João II que está nos Arquivos Gerais das Índias, único documento escrito em português que o menciona, e cuja autenticidade é bastante discutível, não diz nada sobre a sua nacionalidade. Para referências sobre isso (que é facto bem conhecido aqui em Portugal), veja-se, por exemplo, José Pereira da Costa, 1992, Actas do III Congresso Internacional de História da Madeira, p. 17.--Darwinius (disc.) 18:51, 11 ago 2011 (CEST)
Outra falha estranha, tanto desta como da versão espanhola, é a completa ausência de informações sobre os seus últimos anos de vida, após regressar da última viagem. Existe informação sobre isso, porque não consta do artigo?--Darwinius (disc.) 20:25, 11 ago 2011 (CEST)
Sr Darwinius Benvingut al club Et recomano no editar l'entrada i anar a la espanyola a jugar. Allí t'atendran molt be, i t'hi estaràs molt a gust i no necessitaràs venir aquí a remenar coses que hi ha hagut gent que ha trigat anys a redactar. Per a que vegis la nostra hospitalitat i cortesia, passo a fer alguns comentaris a les teves afirmacions:
- NO EDITIS L'ENTRADA sense argumentar-ho prèviament aquí, gràcies.
- El document Assereto No es un document oficial.
- L'expedició a Tule l'explica el propi Colom als seus diaris.
- Respecte al que dius que manca la biografia de 7-11-1504 fins a 20-5-1506, tens raó, en el seu moment vaig facilitar les dades, però encara no les han posat.
- He llegit les teves correccions a la wiki-Pt i estic d'acord amb tu que Toscanelli es una fal.lacia.
- Que tinguis molta sort a la wiki-Es (mode ironic OFF)
Salut --XPOferens què vols dir-me? 19:47, 16 ago 2011 (CEST)
Destaca Jordi Bilbeny?? =
[modifica]Que coi es aixo de que DESTACA Jordi Bilbeny?. En que destaca? En inventar bestieses? Au va
Català
[modifica]Que Colom nasqués a la corona d'Aragó no vol dir que fos català, com es diu a l´article. Hi havia més territoris a la corona d'Aragó. --L´Esplanada (disc.) 18:33, 21 gen 2013 (CET)
- Primer de tot, abans que obris la caixa de trons, recordar que aquest articles va costar més de 2 anys de discussions diàries per consensuar el text. I respecte el que dius "tot emprant el terme dins d'un àmbit cultural, més que geogràfic". Per cert, parlen les fonts i no nosaltres.--KRLS , (disc.) 00:22, 22 gen 2013 (CET)
En la hipótesis gallega, se afirma que los documentos en que se basa han sido manipulados, lo cual, casi un siglo después, ha sido desmentido por Patrimonio Cultural, que indica que de los 19 documentos originales, en 3 se avivaron algunas letras para que pudiesen salir nitidos en fotografias, sin alterar su contenido, y el resto estaban inalterados:
La tesis gallega , aparte de ser la primera que cuestionó la identidad genovesa de Colon, es la única que permanece en pie, tiene inclusive la comparación caligráfica que coincide con la de Pedro ALvarez de Sotomayor y solo falta la prueba de ADN, que rechazó las tesis catalana, portuguesa e incluso del Colombo italiano.
Perdoneu, però a l'apartat de les hipotesis en la hipotesi catalana dieu que no existeixen escrits en català d'en cristòfor, però en canvi, en la hipotesi portuguesa afirmeu que quan cristòfor colom designava o anomenava llocs ho feia amb toponims castellans i catalans. Doble pregunta al respecte, com es sap això? i en cas que es sàpiga per escrits (pergamins, llibres, notes...)voleu dir que no hi han escrits en català d'en cristòfor ???. Veient això la meva conclusió és que ha de ser de la corona d'Aragó, caldria llegir els escrits que tingui en català per determinar si era valencià, mallorquí o català. No crec que sigui tan complicat això si realment cristòfor colom designava o anomenava els llocs amb toponims catalans. Jordi SiC—el comentari anterior sense signar és fet per Jordi Serradell i Cugat (disc. • contr.) 08:58, 3 març 2014 (CET)
Citacions
[modifica]La majoria de les citacions que apareixen en aquest article són texts en castellà traduïts en català. Les traduccions són deficients i necessiten correccions d'ortografia i gramàtica. Jo sóc partidari de deixar els texts en l'original castellà, precisament perquè es tracta d'un tema històric en què cada paraula té el seu valor. Si això no es fa així, llavors caldria revisar a fons les traduccions. --Jaumeortola (disc.) 11:14, 16 març 2014 (CET)
- Una altra possible solució és fer servir {{cita}} amb l'opció de dues columnes, i posar l'original i la traducció al costat.--Arnaugir (discussió) 14:48, 16 març 2014 (CET)
- Tal com vaig dir, les traduccions de les citacions són molt deficients, per no dir impresentables. Amb això n'hi hauria prou per a demanar que es retirés la marca de qualitat d'aquest article. Aniré restituint els textos originals en castellà a mesura que els localitzi. La feina de traducció al català també es podria fer, en una columna diferent, però és secundari (de fet jo crec que és innecessari). --Jaumeortola (disc.) 10:22, 16 març 2015 (CET)
- @Jaumeortola: d'acord.--Arnaugir (discussió) 15:39, 16 març 2015 (CET)
- Tal com vaig dir, les traduccions de les citacions són molt deficients, per no dir impresentables. Amb això n'hi hauria prou per a demanar que es retirés la marca de qualitat d'aquest article. Aniré restituint els textos originals en castellà a mesura que els localitzi. La feina de traducció al català també es podria fer, en una columna diferent, però és secundari (de fet jo crec que és innecessari). --Jaumeortola (disc.) 10:22, 16 març 2015 (CET)
Annex - Els viatges a les Índies (1492-1504)
[modifica]En la secció "Els viatges a les Índies (1492-1504)" l'annex porta a la versió en castellà. Si us plau, corregiu-ho; la correcta és aquesta: "Cronologia de Cristòfor Colom". Gràcies.—el comentari anterior sense signar és fet per 188.77.218.213 (disc. • contr.)
- Fet!.--Carles (enraonem) 22:56, 10 nov 2014 (CET)
Sol·licitud de modificació protegida 22-10-2015
[modifica]En castellà Palomo,en portuguès Pombo,en occità Colomb,en francès Colombe,en genovès Combo,en italià Colombo,en català Colom que al castellanitzar-se esdevé Colon. —el comentari anterior sense signar és fet per 81.32.45.2 (disc. • contr.) 23:25, 22 oct 2015 (CEST)
- No fet! La proposta no es justifica adientment. --Panotxa (disc.) 07:25, 23 oct 2015 (CEST)
I LA WIQUIPEDIA ESPANYOLA A QUE ESPERA ?
[modifica]senyors administradors Marc i KRLS , dos punts
Quan vàrem començar a redactar aquesta entrada, on participarem bàsicament jo, i un altre editor que no aportà cap text però que es COMPROMETÉ a que un cop acabada tota la fase ell PERSONALMENT traduiria LA NOSTRA REDACCIÓ d'aquesta entrada al castellà i la aplicaria a la wikiES
Be, ja han passat anys, i no veig que el Dí lo que quiera, killo hagi complert el seu compromis.
Per tant, com a garants del compromis, demano als administradors que van fer d'arbitres del asumpte s'apliquin el compromis. I SI ELL NO COMPLEIX, vosaltres com a garants d'aquell pacte, hauríeu de fer-ho vosaltres.
A que esperes [Usuari Discussió:MiguelAngel fotografo|Dí lo que quiera, killo]] ? NO TENS PARAULA.
Moltes gràcies per la seva atenció, senyors..
Salut
XpoFERENS!
Error en les referències
[modifica]Hi ha un error en les notes que dispara una frase en vermell (una mica lletja) al final de la pàgina... Aquesta: Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «”n.”» però no l'etiqueta <references group="”n.”"/> corresponent. A més, les notes segona i quarta també generen errors. Potser alguna persona amb habilitats ho podria solucionar... Jo he fet algunes proves però no he aconseguit arreglar-ho. Salutacions :) alzinous (disc.) 12:27, 2 abr 2016 (CEST)
Viquipèdia no es objectiva
[modifica]Si fos objectiva no possaria Genovés, posaria "desconegut". Viquipèdia tindria que ser objetiva.
- Crec que l'article tracta amb prou profunditat la qüestió de l'origen.--Àlex (Discussió) 20:01, 25 nov 2016 (CET)
Error conceptual
[modifica]Hi ha una citació que es pot millorar bastant. La part més important és per a corregir un error absurd. La citació esmenta "saltia" quan hauria de dir "saetia" (que designava una mena de vaixell). Vegeu a continuació la meva proposta de modificació-
Proposta de citació
[modifica]« | ...A mi acaeçió que el rey Reynel, que Dios tiene, me imbió á Túnez para prender la galeaça Fernandina; y, estando ya sobre la ysla de Sant Pedro en Çerdeña, me dixo una saetia que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca... | » |
— Traducció: A mi em va passar que el rei René, que ja és en mans de Déu, em va enviar a Tunis per a capturar la galiassa Fernandina; i trobant-me a l’altura de l’illa de Sant Pere a Sardenya, una sagetia em va dir que la galiassa estava acompanyada de dues naus i una carraca..., Carta de Cristòfor Colom als Reis Catòlics. Gener de 1495. |
Referències
[modifica]- ↑ Jose Luis Espejo. El conocimiento secreto: Los entresijos de las sociedades secretas. Penguin Random House Grupo Editorial España, 14 February 2013, p. 171–. ISBN 978-84-9019-179-8.
- ↑ Italy. R. Commissione colombiana. Raccolta di documenti e studi pubblicati dalla R. Commissione colombiana: pel quarto centenario dalla scoperta dell'America. Ministero della pubblica istruzione, 1892.
- ↑ Historiadores primitivos de las Indias occidentales, que junto, traduxo en parte, y saco, a luz ilustrados con eruditas notas Andres Gonzalez Barcia. - Madrid 1749, 1749, p. 1–.
- ↑ Basilio Losada Castro. Cristóbal Colón. Ediciones Rialp, May 1990, p. 9–. ISBN 978-84-321-2636-9.
- ↑ Bartolomé de las Casas. Historia de las Indias. Selección. Linkgua digital, 1 January 2014, p. 19–. ISBN 978-84-9953-166-3.
- ↑ Hernando Colón. Historia del almirante. Linkgua digital, 1 January 2012, p. 28–. ISBN 978-84-9953-170-0.
- ↑ Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1875, p. 48–.
Sol·licitud de modificació protegida 18-06-2018
[modifica]Afegir aquest llibre a la bibliografia de l'article
- Deulonder, Xavier. Segur que Colom era català? Les raons per dubtar-ne. Barcelona: Edicions del 1979:, 2018. ISBN 9788497420123.
83.34.255.156 (discussió) 22:13, 18 juny 2018 (CEST)
- No fet! No veig clar que el llibre sigui significatiu, l'article és de qualitat. Potser calen més opinions.--Carles (enraonem) 10:33, 26 set 2019 (CEST)
Sol·licitud de modificació protegida 5-01-2021
[modifica]{{modificació protegida}} 22 de septiembre de 1452 [1] in der Republik Genua
ENMf3j8PPjmfpQ (disc.) 18:02, 5 gen 2021 (CET)
- No fet! Caldria referenciar-ho. --Townie (discussió) 23:08, 2 gen 2022 (CET)
Sol·licitud de modificació protegida 4-08-2021
[modifica]{{modificació protegida}} Falta d'ortografia: hi diu mar dels Sargazos on hi hauria de dir mar dels Sargassos
185.73.168.16 (discussió) 00:59, 5 ago 2021 (CEST)
- Fet! Gràcies per avisar. Salutacions. --Lluis tgn (disc.) 02:03, 5 ago 2021 (CEST)
Prova de que Colom escrivia en català
[modifica]Al llibre de Merrill es diu que a un museu alemany hi ha una traducció de una carta de Colom traduïda a l'alemany on el traductor a peu de pàgina va escriure que l'havia traduït de l'original en català.
DATA DE NAIXEMENT
[modifica]Es pot saber perquè s'ha remenat la data de naixement?
Abans, despres de DOS ANYS de discussions i arguments, es va arribar al ACORD de posar 1436/1451
Ara, passa un per aquí, i pels seus ous morenos, ho canvia.
Perquè ho permeteu?
XpoferenS!
79.156.138.151 (discussió) 17:47, 3 des 2023 (CET)
- Primer de tot: Modera les teves paraules. Segon: Aquí no ha modificat ningú la data. Si vols queixar-te a algun lloc (amb millors maneres) fes-ho al lloc on han fet les modificacions, que suposo que deu ser Wikidata. Beusson (disc.) 17:59, 3 des 2023 (CET)